Jump to navigation
Inda Pereda és un creador teatral únic. L’actor vilafranquí està desenvolupant un llenguatge clown propi que explora i transmet profundament les emocions a través d’un domini al·lucinant del seu cos. No només ens fa riure, també ens fa reflexionar i ens posa davant del mirall per comprovar com en som de poca cosa. Però, ep!, ho fa constatant que tampoc passa res, que som poca cosa però aquí estem, així que millor que ens ho passem bé mentre duri la broma. Amb 'Trapped', una peça teatral basada en 'La vida es sueño' de Calderón de la Barca, ens va atrapar en una comèdia gestual agredolça on passàvem de riure a cleques a tenir els ulls humitejats i un nus a l’estómac per tornar a descollonar-nos minuts després.
Ara, a 'Lubbert', segona part de la trilogia que està desenvolupant, Pereda s’inspira en 'El jardí de les delícies' del Bosco i introdueix en aquell paisatge de símbols inacabable la figura de Lubbert Dash, el boig que demana al mestre que li extregui la pedra de la bogeria en un altre dels quadres de l’artista holandès. La cosa és que el cirurgià és, segurament, un ignorant (com l’embut al seu cap indica) i que el que li extreuen al Lubbert és una bonica flor -sembla una tulipa-, potser el poc sentit comú que li quedava. Tot això davant la mirada indiferent d’una monja amb un llibre tancat sobre el cap i un frare probablement begut. Els quadres del Bosco són una mina. La mirada d’Inda Pereda sobre ells, també. Inda Pereda a 'Lubbert' | FOTO: Vaskar Kayastha
- Qui és en Lubbert?Per explicar-te qui és Lubbert primer t’he d’explicar que l’obra de teatre està inspirada en 'El jardí de les delícies' del Bosco. És un oli del segle XV que està exposat al Museo del Prado de Madrid. A partir d’observar el quadre, d’inspirar-m’hi, de les improvisacions i el joc que em suggeria l’obra, ha sorgit el personatge de Lubbert. Però, en realitat, Lubbert surt d’un altre quadre del Bosco que es diu 'L’extracció de la pedra de la bogeria'. Al quadre es veu un home al qual un altre li extreu del front una suposada pedra que, de fet, és una flor. I aquest home és Lubbert. Lubbert és la figura del tonto del poble al segle XV a Flandes. Com aquí tenim el Jaimito, a Flandes, al segle XV, tenien el Lubbert: la figura folklòrica del tonto del poble. Agafant aquesta figura, aquest nom i treballant amb el contingut de la pintura 'El jardí de les delícies' vaig arribar a la conclusió que Lubbert era el primer esbós d’ésser humà a la terra. És a dir, jo no crec que Déu ho hagués fet bé a la primera. D’entrada no li van sortir Adam i Eva. Primer de tot va fer un esbós. Com en tot a la vida, primer has de fer un croquis i, d’aquest croquis, va sortir Lubbert. I, òbviament, no va sortir bé. Però, en fi, va ser el primer esbós d’ésser humà a la terra abans d’Adam i Eva i allà el va deixar, al paradís. Per això veiem Lubbert a través del quadre 'El jardí de les delícies'. 'El jardí de les delícies' (1490 - 1500), oli sobre taula. Jheronimus Van Aken, el Bosco
- Per què t’inspiren obres com aquestes d’El Bosco?Simplement crec que prové de la passió, del que m’arriba a agradar aquella pintura. La trobo fascinant i a la vegada aclaparadora. Vaig aprofitar que vaig anar al Festival Internacional de Clown de Madrid a actuar l’any passat i allà vaig poder veure in situ la pintura. És absolutament aclaparadora. Ja m’encantava abans de veure-la en llibres i en fotos. És el naixement del surrealisme. Som una generació que difícilment ens sorprenem, perquè ja hem vist de tot a la televisió i a internet, però et poses davant d’aquesta pintura i et dius: "Però què culleres? Què és tot això? Com ha pogut sorgir aquest món del cap d’aquesta persona?" Em fascina i m’aclapara. He fet un estudi del quadre, de l’època en què va ser feta, del seu autor, El Bosco, i de la seva vida, o el poc que se sap d’ella... Però sobretot també dels simbolismes que deixa anar l’artista a través de la pintura. Tot això, a la meva obra, hi és, encara que no s’expliqui. Tot té un motiu. És un sketch còmic però tot està pensat, ve de la pintura i té un significat.
- La gent que ha vist 'Lubbert' lliga caps amb l’obra pictòrica?Hi ha hagut gent que ha vist part de 'Lubbert' i que coneix la pintura i ha lligat caps en determinats moments. Però també hi ha moltes coses que les porto més enllà. 'Lubbert' és la segona part de la trilogia que estic creant després de 'Trapped'. Les dues estan inspirades en obres d’art clàssiques. El que he fet en els dos casos és donar sortida al meu imaginari provocat per aquestes dues peces artístiques. Hi ha coses amb les quals pots lligar caps i d’altres que desenvolupo i, a vegades, no sé ni a on aniran a parar. Sovint em sorprenen a mi i tot!
- 'Trapped' estava inspirada en 'La vida es sueño', de Calderón de la Barca.Exacte.
- Parla’m d’aquesta tria de protagonista que fas. No és un heroi ni un antiheroi, és el tonto del poble. És una creació descartada... Això té molt a veure amb el que és la figura del clown. És la figura del qui fracassa. Però, tot i fracassar, continua tirant endavant. Em va interessar molt aquesta figura del Lubbert com a primer esbós però també com a Lubbert folklòric, aquest tonto del poble que existeix en totes les cultures amb diferents noms. Em resulta fascinant, aquesta figura. I sí, per què no explicar allò que mai no ens han explicat? Sempre veiem les obres d’art ja acabades o llegim les històries ja completes. Però abans es va fer un esbós. On va començar la creació? On va començar el fet creatiu? On és aquell primer esbós que es llença a la brossa? Què se n’extreu? Quin valor té? Jo crec que realment en té molt de valor perquè és una primera idea i es pot modelar de mil i una maneres.
- I tu? També hauràs fet molts esbossos abans de tenir 'Lubbert'.Sí, molts! El procés creatiu de l’obra és difícil, i més quan estàs sol i no tens una direcció. Jo em dirigeixo a mi mateix però, en diferents parts del procés creatiu, tinc ulls externs -una persona que ve de fora a veure un assaig i em dóna els seus consells-. Bàsicament, en la creació d’una obra de comèdia gestual, el que és molt important és saber com serà la reacció del públic. Tot el que fas en un espai tancat, a l’assaig, ho has de treure d’allà per saber si funciona. Per tant, tot arrenca observant la pintura i fent-ne un estudi en profunditat. Llavors començo a jugar, a escriure amb el cos, a partir d’improvisacions: des del joc, des del plaer. I començo a crear escenes. Quan tinc alguna cosa amb un cert pes, ho provo davant del públic en espais com cabarets i amb una durada de 10 o 15 minuts. És un test constant: tens material i el presentes. Llavors tornes al local d’assaig havent vist el que funciona i el que no acaba de funcionar. Ho modifiques o no i te’n vas a un altre cabaret a presentar-ho. Contínuament testes davant del públic real. I, finalment, arriba el moment de seure i ordenar totes les idees amb coherència. Quan ja tens una proposta creada fas el que se’n diu work in progress per acabar de polir l’obra tot presentant-la davant de públic real ja amb 35-40 minuts. I tornes a l’assaig, poleixes, tornes a provar-ho… Aquesta és la meva forma de creació.
- Has estat a Nova York, a Itàlia… No pares! Vaig ser seleccionat per The New York Clown Theater Festival, on hi vaig portar 'Trapped'. Va ser tota una experiència portar una de les meves peces a Nova York. He après molt. 'Lubbert' la vaig estrenar al London Clown Festival, després d’una preestrena al Festival Nun Local de Vigo i de la residència artística a la plataforma de projectes per a la transformació social RAI (Recursos d’Animació Intercultural), a la qual estic molt agraït pel seu suport en aquesta creació. Després de Londres vaig estar amb 'Lubbert' al festival Eccentrici de Bergamo (Itàlia), a la Sala Barts de Barcelona...
- I com ha reaccionat el públic davant de 'Lubbert'?La veritat és que ha tingut molt bona acceptació i m’agrada molt portar el que faig a diferents països. Comproves que el llenguatge físic, l’idioma internacional del gest és universal. Sempre és molt curiós veure com aquest llenguatge és acceptat en llocs molt diferents.
Web Inda Pereda
