Surtdecasa Penedès
,
11/02/2020
Espectacles

Joan Valentí: "'Mort a les cunetes' reivindica un passat recent que no s’ha afrontat"

L'obra 'Mort a les cunetes' es podrà veure al Casal de Vilafranca en el marc del cicle Platea
Joan Valentí

Foto: 

Thaïs Buforn
El Casal - Societat La Principal ha recuperat aquesta temporada el cicle Platea, un cicle d’espectacles de petit format que s’havia fet en temporades passades a la platea del teatre, acostant al màxim públic i artistes. La novetat d’enguany és que el cicle compta amb tres espectacles relacionats amb les conseqüències emocionals i psicològiques dels conflictes. Aquest dissabte 15 a les 21h es podrà veure 'Mort a les Cunetes', una obra dirigida pel David Pintó i escrita per ell i l'actor igualadí Joan Valentí. L’obra representa la història de "La Fossa de Can Maçana" o "Els Fets de Súria", uns fets que narren l’afusellament de vuit republicans la nit del 9 de febrer de 1939 i la fugida d’un novè que ho va poder explicar. Una aportació a la memòria històrica, una injustícia com moltes d’altres comeses durant la guerra civil, on clama com d’important és no oblidar la història, condemnar els fets i fer-ne justícia perquè mai més es torni a repetir. Un homenatge a aquestes vuit persones que van morir per les seves idees. Hem parlat amb el protagonista de l'obra, l’actor igualadí Joan Valentí.
"L'obra és un homenatge a totes aquestes persones que van morir per les seves idees"

- D’on neix 'Mort a les Cunetes'?
M’assabento d’aquesta història per Internet, que a Can Maçana, a finals de la guerra civil havien afusellat a vuit republicans. Arrel d’això, trobo un llibre escrit per un dels néts d’un dels afusellats, que és l’obra de l’Albert Fàbrega. L’avi de l’Albert era Lluís Fàbrega -que era de Súria- i  juntament amb vuit persones més, que eren republicanes, civils, que no havien fet res, quan van entrar els franquistes al poble, se’ls van endur a la presó de Manresa. A la nit del 9 de febrer, un escamot de guàrdies civils se’ls van emportar a Can Maçana i els van afusellar. Eren quatre guàrdies civils i es compta també un falangista. Un d’ells aconsegueix sobreviure, en Josep Nin i se’n va d’allà, però el tornen a enganxar i durant l’interrogatori amb els militars és quan explica els fets. Com que li obren sumari, aquest sumari és el que l’Albert Fàbrega, als voltants de l’any 2000, l’aconsegueix trobar i sap què ha passat, ja que els familiars els buscaven per la banda de Collbató i per altres poblacions perquè no sabien on havien passat els fets. Llavors, quan trobo aquest llibre escrit pel nét, és quan li proposo al David Pintó d’escriure una obra a mitges explicant aquests fets i vam començar a investigar quins personatges podien estar-hi relacionats.

- I quins personatges sorgeixen?
Hi ha cinc personatges que incorporem a l’obra. En primer lloc, el personatge que comandava aquests guàrdies civils, després al Josep Nin que és l’home que va sobreviure, un home que feia de secretari municipal a Pinós, incorporem també una falangista que voltava per Esparreguera i Castellolí que es deia Rita, però li deien "la marimacho", que era una dona que delatava a la guàrdia civil si la gent treballava al camp al diumenge, qui eren els Rojos...; després hi hem afegit el Jaume Ollé, un home que vivia al Bruc, a un poble que pertany a aquest municipi que es diu Sant Pau de la Guàrdia. En Jaume Ollé es va emboscar durant la guerra, al febrer del 38, no va voler anar a la guerra, es va emboscar i tot i l’entrada de les tropes franquistes, ell continuava encara emboscat, i una nit escolta els trets i l’endemà troba els cossos.

El cinquè és un personatge molt emotiu també, que era de Castellolí que era la Tereseta Marbres -coneguda per la Maciana-. Era una noia d’aquella època, treballava en una fàbrica i li van fer el Pacte de la Fam, la van acusar de cometre un acte revolucionari, li van rapar el cap i la van vexar públicament al Centre Republicà. Com que no podia tornar a la fàbrica, s’havia de buscar la vida buscant bolets, herbes remeieres i ho venia o al Mercat d’Igualada o a Cal Betes de Castellolí i, llavors, ella era una de les que quan passava per la fossa, ho tapava, com altres que també posaven pedres damunt la fossa. Els cossos els van deixar allà, sense enterrar, i llavors la gent que no era del règim, quan passava per allà s’apiadaven i els tapaven.

Aquests cinc personatges conformen cinc monòlegs i expliquem el que els hi van fer a aquests pobres republicans, però també expliquem tot el context de la repressió franquista: la metodologia de les tropes franquistes, parlem del Valle de Los Caídos, de les fosses... Expliquem tota la repressió franquista. Jo sempre dic que els hi van fer un “A por ellos”, l’únic que en aquella època et pelaven, t’afusellaven. Eren persones que o pertanyien a Esquerra Republicana, o perquè pertanyien a la CNT -quan llavors era obligatori pertànyer a un sindicat-, no tenien delictes de sang, no tenien cap delicte, no havien fet res.

Foto: Joan Guasch

- On succeeix l’obra? Com la vestiu?
Situem al públic al llocs dels fets, a la fossa, ja des de l’inici. Cadascun dels personatges que estan relacionats entre si, van a la fossa en anys diferents. I així, a la vegada, aconseguim recrear les èpoques. Amb tot això ho acompanya la música d’en Martí Marsal, amb l’acordió, que va posant tota la banda sonora i crea el clima amb músiques conegudes, de l’època i fa de fil conductor. La música hi ajuda molt.

- A trets generals, què reivindica 'Mort a les cunetes'?
Reivindica que ara estem com estàvem, que tot i que hi hagi algunes diferències i que hàgim evolucionat, que en moltes coses estem igual. El franquisme, malauradament, és vigent, que la violència de gènere cap a les dones hi és... Que la repressió franquista és latent, que moltes famílies no han pogut enterrar els seus morts, que no s’ha pogut recuperar la memòria històrica, que no s’ha fet justícia a les víctimes... Per una banda, la guerra va ser molt dura per una banda i una altra, però els vencedors van poder enterrar els seus morts amb tots els seus honors, però a la vegada van sembrar la repressió, la temor i la por durant molts anys i això encara dura. És molt actual. És un passat recent, que no s’ha afrontat. El govern ho hauria d’afrontar com un tema humanitari, no polític; i això fa que no s’hagi resolt, perquè si s’afrontés com un tema humanitari, que la gent vol enterrar els cossos de les seves famílies, del seu avi, del seu tiet, del seu germà... Quan acabes la funció,que moltes de les actuacions després en fem un col·loqui, entrem a la memòria històrica i molta gent explica els seus casos, s’emociona. L’obra és un homenatge a totes aquestes persones que van morir per les seves idees.

Foto: Joan Guasch

El cicle Platea, reinventat
El Casal presenta cada any una temporada d’espectacles variats amb la voluntat d’arribar a tota mena de públics. La majoria de les propostes són de gran format. Per això, anys enrere, l’entitat va apostar per organitzar, com a contrapunt, cicle d’espectacles de petit format a la platea del teatre, acostant al màxim públic i artistes. ‘Memòria de les oblidades’, amb Rosa Andreu, obria el foc el passat 11 de gener. Ara, el cicle continua amb ‘Mort a les cunetes’, amb Joan Valentí, que serà representada aquest dissabte a les 21h. Finalment, ‘Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer’, amb l’actriu Lali Barenys, el músic Carles Beltran i la cantant Namina, tancarà el cicle el proper 21 de març.

Aquesta temporada, com a novetat, enlloc de fer-se els espectacles a la platea del teatre Casal, un espai amb noranta anys d’antiguitat situat al cor de Vilafranca del Penedès, es fan a la sala del carrer Migdia, aprofitant les bones sensacions que ha deixat l’experiència del festival de teatre amateur Escena Penedès en aquest espai i, sobretot, la proximitat i la intimitat que proporciona aquest indret. L’aforament és limitat a 75 persones en cada funció.

L’altra novetat és que, des de la Tribuna Casal, una iniciativa de l’entitat per organitzar conferències i debats, s’ha programat una xerrada oberta a tothom qui hi estigui interessat per aprofundir en les emocions que generen els conflictes i el seu traspàs entre generacions. Anirà a càrrec del professor de filosofia Antoni Puimedon i dels psicòlegs Lluís Fortuny i Mercè Coca i tindrà lloc el dilluns 17 de febrer a les vuit del vespre a la Sala Zazie.
 

Més informació: 

També et pot interessar