Goretti Martínez
,
22/10/2015
Activa't

Enric Morist: “L’acollida de refugiats ha de ser un projecte de ciutat”

El coordinador de Creu Roja a Catalunya ha explicat dins del cicle Solidaritats 2015 de Vilafranca com han d’actuar els municipis quan arribin els refugiats sirians

Foto: 

Goretti Martínez
Morist durant la conferència a Vilafranca
A la Capella de Sant Joan de Vilafranca, amb l’exposició Terra Nullius (terra de ningú) com a testimoni, el coordinador de Creu Roja a Catalunya, Enric Morist pronunciava fa uns dies la conferència institucional del Solidaritats 2015. El Solidaritats és un cicle d’activitats dedicat a la solidaritat i la cooperació que fa una pila d’anys que organitza l’Ajuntament de Vilafranca amb la col·laboració de les ONG’s. Però aquest any és diferent. El drama migratori i humanitari que desencadenen conflictes com el de Síria obliga a posar el focus sobre el Mediterrani i sobre els camins que prenen centenars de milers de persones que fugen de la guerra i de l’horror buscant una oportunitat.
"Per l'acollida m’imagino coses normals que m’agradarien per mi i la meva família"

Enric Morist té una àmplia experiència sobre el terreny en diversos conflictes i va encapçalar l’acollida de prop d’un centenar de refugiats dels Balcans a la seva ciutat, Igualada, a finals dels noranta. Lluny de lamentar-se, Morist parla de la situació actual amb una lògica pràctica que fa esgarrifar i deixa molt clares unes quantes idees que desemboquen en una màxima: l’acollida de refugiats ha de ser un projecte de ciutat.

La major crisi humanitària des de la Segona Guerra Mundial
“Aquesta és la major crisi humanitària que hem tingut des de la Segona Guerra Mundial. Els campaments de refugiats estan col·lapsats i en condicions insalubres. La gent fuig perquè sap que el conflicte de Síria va per llarg, les màfies actuen sense límits i les famílies estan desesperades fins al punt que es juguen la vida i la dels seus fills. Ens parlen de xifres terribles d’ofegats al Mediterrani però en realitat no sabrem mai quants morts més hi ha perquè no tenim cap registre de la gent que ha intentat travessar.”

Primer, actuar allà
“Primer de tot cal actuar allà, als campaments, a les platges i als camins que estan seguint les persones que fugen. Avui mateix (dimecres, 14 d’octubre) estan a 5 graus sota zero als Balcans i passaran coses molt greus si no actuem allà, al lloc on està passant. En aquests moments hi ha 600.000 persones entre Grècia i Àustria a les quals hem de treure de les carreteres. Les hem de col·locar en refugis on se les ha de donar una primera atenció. Allà s’ha de saber d’on vénen, identificar-les i fer una distribució lògica als països de l’entorn. Aquí preveiem l’arribada de 18.000 persones en una primera etapa de dos anys, amb tongades trimestrals. A Catalunya hauríem de tenir dos o tres punts de refugi inicial per a atendre a tothom. Pensem que vindrà gent molt diversa: famílies amb nens, adults sols, persones amb malaltia mental, etc. Un cop aquí, el més aviat possible, cal enviar les persones als municipis segons els seus perfils. Per posar un exemple que s’entengui, si ve un enginyer agrònom, millor que vagi a Olot que a L’Hospitalet.”

Vénen per quedar-se
“Hi ha persones a Catalunya que, amb tota la bona voluntat, ofereixen casa seva per acollir als refugiats. A vegades, gent molt humil. Però hem de tenir clar que aquestes persones que arribaran, vénen per quedar-se i refer la seva vida aquí perquè el conflicte de Síria no és un conflicte al qual se li vegi el final. Hem de descartar l’acollida en domicilis particulars i buscar alternatives com pisos de lloguer social. Estan buscant una oportunitat per seguir vivint i un entorn digne per als seus fills. Voldran treballar i guanyar-se la vida per viure amb normalitat. I nosaltres tenim mil maneres d’ajudar: amb l’idioma, a l’hora de buscar feina, amb temes burocràtics, oferint reforç escolar, etc.”.

Un projecte de ciutat
“A Catalunya tenim una pila de municipis. Cadascun d’ells pot assumir l’arribada i integració de persones refugiades. Per exemple, a Vilafranca (39.000 habitants) es podrien acollir perfectament entre 20 i 25 persones, unes tres o quatre famílies. Però ha de ser un projecte de ciutat i s’ha de viure amb normalitat. M’imagino que els nens van a l’escola, que el cap de setmana van a l’esplai o als escoltes, que fan activitats esportives, que els adults es relacionen amb gent de Vilafranca, que van a passejar amb una família vilafranquina el diumenge... M’imagino coses normals que m’agradarien per mi i la meva família.”

No oblidem els problemes que ja tenim
“A casa nostra ja hi ha gent que ho està passant malament. I si a mi m’han desnonat i no tinc manera d’accedir a un habitatge, i ve un altre i li donen un pis, jo m’enfado, per molt que vingui fugint d’una guerra i per molt vulnerable que sigui. Que ningú pugui llegir que ara ens oblidem dels problemes que ja tenim. Per això és molt important que l’arribada i l’acollida final sigui de grups petits, sense impacte visual, a fi que s’integrin ràpidament. Per sort, aquí no ha quallat el discurs racista. A Alemanya ens han assaltat tres albergs amb còctels molotov en qüestió de setmanes. Hem de fer el possible per evitar aquestes situacions.”

Aprofitar la visibilització del drama de Síria
“Hem de saber “aprofitar” que el drama de Síria surt als mitjans de comunicació per explicar que ja tenim molts refugiats no visibilitzats perquè no provenen concretament d’aquest conflicte. Hem de ser conscients del que tenim. A un percentatge altíssim de la gent que demana asil, se li denega. A l’estat espanyol estem al 70%. I, a més, pot passar que s’endureixin les condicions a l’hora d’atendre altres col·lectius d’immigrants que no vinguin de Síria. Això és perillós, pot generar més conflictes.”

Més informació: 

També et pot interessar