Marta Bayarri i Ivan Massagué a 'Aquella nit'

Foto: 

Lander Larrañaga
Ivan Massagué i Marta Bayarri a 'Aquella nit'

Marta Bayarri: "'Aquella nit' és una història universal, però també la del Bob i l'Helena"

L'actriu vilanovina està coprotagonitzant a la Villarroel l'obra 'Aquella nit' al teatre i el seu tercer curt es projecta a la Mostra VOC 2020
David Canto / Pantalla.cat
,
26/02/2020
Espectacles
L'actriu, guionista, productora i directora de Vilanova i la Geltrú Marta Bayarri té ara dos projectes en actiu que parlen de la necessitat de canvi. D'una banda està coprotagonitzant a la Villaroel de Barcelona l'obra 'Aquella nit (Una obra de teatre amb cançons)', dirigida per David Selvas, que es pot veure fins el 7 de març. I de l'altra, el seu curt 'Vaca' (2018) es pot veure a les sessions de la Mostra VOC 2020. Hem parlat amb ella.
"Quan una obra combina entreteniment i reflexió -com 'Aquella nit'- tens la garantia que en sortiràs modificat, encara que només sigui una mica"

- Com et va arribar, el projecte d''Aquella nit'?
Em va trucar el David Selvas, el director de l'espectacle, i em va proposar aquest caramelet. És un personatge d'aquells que gaudeixes fent-lo. Molt temptador, molt bonic.

- David Selvas està tenint una trajectòria molt interessant, com a director.
Sí. Com a actor, ja el coneixíem. I com a director realment s'està consolidant com algú amb una mirada i un criteri molt personals. Fa coses que m'agraden molt. I treballar amb ell és molt agradable. 

  • imatge de control 1per1

- Una de les claus d''Aquella nit' és la connexió que hi ha entre tu i Ivan Massagué a l'escenari. Com la vau aconseguir?
Realment és una qüestió de llenguatge, de manera de treballar, d'enteniment actoral, de com afrontes un text. El David ens va proposar una manera de treballar molt lliure; de fet ,el primer dia ja ens va plantejar el fet que aquest no és un text convencional -trenca la quarta paret, hi ha molts canvis de punt de vista- i que hauríem de treballar per fer-nos-el nostre. I de mica en mica vam anar trobant aquest Bob i aquesta Helena. És una història universal, però també és la història particular d'aquests dos personatges.

- És una comèdia poc convencional, però a més a més té elements de thriller, de musical... Havies cantat mai, a l'escenari?
Sí. Als meus inicis professionals vaig fer teatre musical. És un gènere que m'encanta, com a intèrpret i com a espectadora. Vaig fer de ballarina, de cantant i d'actriu, les tres disciplines. 'Aquella nit' no és exactament un musical. El mateix autor ja el defineix com 'una obra de teatre amb cançons', al títol, 'a play with songs'. No es podria considerar un musical convencional. Però hi ha la banda sonora constant, amb el Pere Jou i l'Aurora Bauzà, que són els nostres músics. Ells dos van treballar amb nosaltres des del primer dia, i amb ells també hem aconseguit un molt bon enteniment, una complicitat. Estan molt ben integrats dins del muntatge, com la seva banda sonora, que forma part de la narrativa i és necessària per generar els moments de thriller, els més emotius, o els més divertits.


Aurora Bauzà, Pere Jou, Marta Bayarri i Ivan Massegué a 'Aquella nit' (Foto: Lander Larrañaga)

- Fa la sensació que és una obra molt exigent, físicament i pels canvis de punt de vista que comentaves. Sobretot per a tu, que fas moltíssims personatges en diferents moments.
Sí, és com quan estàs amb uns amics i els expliques una anècdota, interpretant tots els personatges que en formen part. En aquest cas l'Helena adopta els personatges necessaris per explicar la història. Ho fa d'una manera molt evident, tampoc no es busca una doble caracterització, sinó que ho fa -per exemple- simplement posant-se un barret. I és divertit, fer-ho així. Li dona una riquesa, més història.

- Pel que comentàvem del fet que és una obra exigent, amb canvis, com noteu que la viuen els espectadors de la Villaroel? Hi reaccionen?
La veritat és que sí. N'estem molt contents. La reacció és molt unànime, la sentim molt propera. La gent entra a la història des de l'inici i ens acompanya tot el viatge. I això no sempre passa, o no passa d'una manera tan màgica com passa a 'Aquella nit', dia rere dia.

- El títol original és 'Midsummer (a play with songs)', que lliga amb 'El somni d'una nit d'estiu', que també sobrevola l'obra.
Sí. L'autor el que fa és crear tota aquesta partitura al voltant de la crisi dels 40. Però com a punt de referència: no necessàriament ha de passar a aquesta edat, hi ha gent a qui no li arriba mai, i d'altres als quals els passa abans, o després. Aquest midsummer, aquest punt mig de la vida d'algú, sí que implica una mirada diferent al futur. El temps comença a ser més finit, et planteges coses diferents. És una obra que també et convida a reflexionar sobre coses molt humanes, molt vitals i molt comuns a tothom. Quan es combina entreteniment i reflexió crec que tens la garantia que en sortiràs modificat, de l'espectacle; encara que sigui en una petita dosi.

- A banda d'actriu, també ets guionista, productora i directora. I un dels teus últims treballs, el curt 'Vaca' (2018) es pot veure ara a la Mostra d’audiovisual en català VOC que organitza Òmnium cultural. D'on va sorgir, el projecte?
Aquest és el tercer curtmetratge que he dirigit. L'aventura va començar el 2015 i ha estat molt gratificant. 'Vaca' va sortir d'un monòleg que vaig fer abans, el 2011, amb el Marc Guevara, que és l'autor del text original. Ens vam conèixer en un taller del director Neil LaBute que ens va agrupar en parelles actor-dramaturg i a partir d'una premissa, que era el desig, vam treballar aquest text. Anys després, quan vaig capbussar-me a la direcció i l'escriptura cinematogràfica, vaig parlar amb el Marc. Vam decidir aixecar el projecte i donar-li un marc visual, ampliant el que teníem al text original. 

- Com ha estat, el recorregut del curtmetratge, aquests dos anys?
Ha estat molt gratificant, perquè per a mi és una peça molt personal i molt especial, pel seu origen, i perquè ha traspassat la pantalla. I ha comunicat molt bé -també com a 'Aquella nit'- aquesta necessitat de canvi, d'acceptar que de vegades les coses poden ser rutinàries i perdre l'esperança, ja no fer preguntes perquè les respostes no arriben. I de cop i volta alguna cosa -en aquest cas, la mirada d'una vaca- pot ser una revelació, i fer-te canviar de direcció. Té un punt surrealista, però està tracta des d'una poètica que per a mi és molt bonica, i que a la vegada és molt crua. Està ambientat a un escorxador, la protagonista és la Marga, que segueix cada dia la seva rutina sense plantejar-se res i que necessàriament acaba fent confidències amb el conductor de l'autobús que fa anys que agafa, amb el qual mai havia intercanviat una sola paraula. I la vaca és l'instrument a través del qual ells es troben. És un curt molt bonic, que m'ha donat moltes alegries. Els últims dos anys ha voltat per tot el món, i l'han seleccionat a festivals molt interessants, i hem arribat a les portes dels Goya. I ara, el més recent que sabem és que l'ha comprat HBO per a la seva divisió als Estats Units, on es podrà veure en la seva versió original en català subtitulada. N'estem molt contents, d'on ens ha portat aquesta 'Vaca'.

- Tens algun nou projecte en perspectiva, per a després d''Aquella nit'?
Sí, hi ha un projecte d'un nou curtmetratge que ja està bastant damunt la taula que probablement rodarem cap al maig-juny.

A

També et pot interessar