Jump to navigation
- Ets l’autora del cartell de la Festa Major de Manresa d’aquest any. Què has volgut representar amb el cartell i per què vas escollir 'L’Acollida'?Per a mi era important que fos un cartell fresc i alegre, i també que hi hagués el concepte que la festa major és la festa de tots. La veritat és que la idea de fer servir el monument de l’Acollida va ser de l’Ajuntament. El concepte d’obrir la porta, i més en un moment com el d’ara on moltes portes estan tancades, em va agradar i vam començar a treballar amb aquesta idea.
- Explica’ns com et va sorgir la idea i com l’has treballada per obtenir el cartell final?Vaig treballar a partir d’unes fotos i vam anar treballant força conjuntament amb l’Ajuntament. Volien que fos un cartell molt festiu i que estigués relacionat amb algun element de Manresa.
- T’agrada com treballa el seu autor, Ramon Oms? Et seguidora de la seva obra?Sí que m’agraden les seves escultures, però només conec les que té a Manresa.
- Què suposa treballar per la teva ciutat?Sempre agrada treballar a casa. Quan hi ha un vincle més personal amb la feina, l’encares d’una forma diferent, i això segur que s’acaba notant en el resultat final.
- Quins treballs més has fet per Manresa?Doncs he anant fent diverses coses per cultura de l’Ajuntament de Manresa. Una de les que fa més anys que faig és la de Tocats de Lletra, on vaig crear la imatge i he anat fent els dissenys fins ara. M’agrada quan les feines de disseny estan relacionades amb la cultura, i en aquest cas, el que em proposen des del departament de cultura sempre és un al·licient.
- Trobes que la feina de dissenyadora gràfica està ben valorada?Això depèn, com a moltes feines. Hi ha llocs/empreses on creuen que el disseny és molt important i per tant hi donen un valor i n’hi ha d’altres que no n’hi donen gens. Quan vaig començar a fer de freelance (fa més de 10 anys) cobrava més que ara. A més a més, normalment les feines que faig estan dins el món de la cultura, i ja sabem que en aquest país l’àmbit de la cultura està molt perjudicat a tots nivells.
- Per a qui t’agradaria fer un cartell o logotip?Pel festival de teatre Grec de Barcelona.
- Es fa bon disseny a Manresa?La veritat és que com que visc a Barcelona, no conec gaire el que es fa a Manresa, però conec alguns dissenyadors manresans i són molt bons, per tant, crec que sí.
- Com acabaries la frase: El disseny és jugar creativament per comunicar un concepte.
Cartell de la Festa Major de Manresa 2016 amb la silueta de l'escultura 'L'Acollida', de Ramon Oms | Autora: Magda Puig
- A més de dissenyadora gràfica ets actriu. Dues professions molt diferents. Quin és el motiu?Quan va ser l’hora de triar una carrera, tenia clar que volia fer alguna cosa creativa. Volia entrar a l’institut del teatre, però sempre sents que fer teatre no acaba de ser una professió i que és molt difícil i aleshores acabes fent una altra carrera que també t’agrada. Molts dels que hem fet això, acabem fent teatre després igualment, perquè si et tira, et tirarà sempre i per tant tard o d’hora t’hi acabes posant. M’agrada tenir les dues professions, perquè en cadascuna pots treballar creativament de formes molt diferents.
-D’on et ve la faceta d’actriu?Doncs no ho sé ben bé, les meves dues àvies tenien alguna cosa del món de l’espectacle. A una li agradava molt ballar i l’altra feia teatre al poble. Però vaja, jo crec que va ser perquè a l’escola fèiem taller de teatre i sempre m’hi apuntava, era una altra manera de jugar i m’agradava molt. Recordo la primera obra que vaig fer que es deia: “Ai la guerra, quin joc de disbarats”, encara recordo la cançó que cantava al principi! I evidentment el que em va marcar molt va ser, de més gran, anar al Conservatori amb els del Galliner a fer d’acomodadora. Cada dissabte vèiem obres de teatre des del pis de dalt del teatre (el galliner). Molts dels que vam ser allà aquella època, estem relacionats amb el teatre professionalment ara.
- Has treballat en teatre, televisió i cinema. En quin format et quedes i per què?He fet molt més teatre que televisió i cinema, i per tant és on em sento més còmode. Tot i així tinc moltes ganes de fer cine, que és el que he fet menys.
- Ets membre del grup de teatre Les Bianchis, i de fet, aquest any vau rebre el Premi al millor espectacle de La Mostra d’Igualada per ‘Les Supertietes’. Què ha suposat per vosaltres aquest premi?Doncs la veritat és que ha suposat un abans i un després per la companyia. La Queralt Casasayas, la Bàrbara Roig i jo, ens vam conèixer fent una obra de teatre per adults i quan ens vam ajuntar no ens coneixia ningú dins el món familiar (jo vaig estar molts anys amb la Roda Produccions i coneixia més gent, però tot i així és diferent quan ets una actriu d’una companyia i quan tu portes la companyia). El premi, fa molta il·lusió perquè és una recompensa per l’esforç de tot un equip (Anna Maria Ricart-dramaturga, Mònica Bofill-directora, Arnau Vallvé-música, Pepo-tècnic, Montse Herrera-escenografia, Meri Bonet-coreografies) i perquè un cop més ens ha demostrat que quan fas projectes amb els que creus i hi poses tota la teva energia, surten bé. Estem molt contentes.
L'actriu en una escena de l'obra 'Les Supertietes' | Foto: Cedida.
- Tornarem a veure 'Les Supertietes' en alguna sala?Sí, aquesta temporada que ve tenim més de 60 bolos, o sigui que voltarem per tot Catalunya. Un dels bolos serà a Manresa.
- Entre teatre per adults i per infants, amb quin públic et quedes? Per què?Em quedo amb el públic que gaudeix anant al teatre, siguin grans o petits. Amb la gent que hi va amb la ment oberta i amb ganes de veure coses noves i diferents.Després de fer 'Les Supertietes', sí que penso que hi hauria d’haver més oferta d’obres que realment fossin per a tots els públics. Per a tota la família realment. Amb 'Les Supertietes' una de les coses que ens agrada més és que de vegades no sabem si els hi ha agradat més als pares i a les mares o als nens i nenes. No sabem si els pares acompanyen els nens o els nens als pares, però sigui com sigui tots ens poden gaudir des de la seva perspectiva.
- En quin projecte estàs treballant?Ara mateix estic fent el meu primer projecte personal com a creadora, que estreno a finals de setembre al Festival de Noves Tendències de Terrassa d’aquest any (Festival TNT), organitzat pel CAET i l’Ajuntament de Terrassa. És un projecte que es diu 'Plácido_Mo Terrassa' i és un projecte on barrejo les meves dues vessants: la teatral i la d’arts visuals. Es tracta d’un documental escènic en forma de recorregut guiat per la ciutat, a partir d’un treball de camp fet amb gent que han viscut al carrer o que no tenen casa de Terrassa.I com a actriu, el pròxim projecte serà aquest any que ve al Teatre Lliure, on faré un personatge a 'Jane Eyre', dirigida per Carme Portacelli.
- Al costat de quin actor o actriu t’agradaria treballar? Per què?N’hi ha molts, tant d’aquí com de fora. No en tinc cap de predilecte, hi ha molt bons actors i actrius.
Magda Puig en el paper de Geniviene a 'Llarg dinar de Nadal' | Foto: Cedida.
- En un article que vas escriure, que porta per títol 'Butaques buides', reivindicaves que molts dels que us dediqueu al teatre cobreu molt poc o casi res. La passió per aquest ofici ho supera tot, fins i tot no cobrar?No, la passió no ho supera tot. Si no cobres, no menges. La passió no et fa menjar. El que sí que fa la passió és fer-te aguantar per veure si la situació canvia. I això és el que fa la majoria, aguantar fent classes de teatre o altres feines que no tenen res a veure per poder fer els projectes després. I d’aquesta passió viu ara la cartellera teatral a Barcelona (els teatres que no són els principals). Però ara ja ha nascut a Barcelona un col·lectiu de companyies que està lluitant perquè les coses canviïn, i perquè la nostra feina sigui tractada com això: una feina. En cap altra feina treballes sense cobrar, un metge cobra, un mestre cobra, un venedor cobra. Un actor o actriu també ha de cobrar. Crec que la nostra generació, els que vam començar amb la crisi, pugem molt amb els peus a terra i amb molta força per trencar coses que fa anys que estan enquistades. El futur està en les companyies de teatre que van sorgint i en crear un teixit cultural sòlid on prevalgui la feina i la qualitat.
- Quin és l’estat actual del teatre a casa nostra?No té un bon estat el teatre, com tot el que fa referència a la cultura. Tot i així hi ha sempre els grans exemples com Manresa, amb el Kursaal i la feina del Galliner, un exemple del que molta gent del sector parla. Hi ha gent fent molta feina, i això sempre dóna esperança.
