Ariadna Caballero i Goretti Martínez
,
26/04/2018
Espectacles

Dansòmetre: la dansa fora de les fronteres

Vilafranca del Penedès organitza un festival de tres dies al voltant del Dia Mundial de la Dansa amb la participació d’escoles, grups i professionals locals

Foto: 

Hadrien Touret
'Le jour de la bête/El dia de la bèstia', una creació d'Aina Alegre
Cada any, al voltant del 29 d’abril, Dia Mundial de la Dansa, les escoles de dansa de Vilafranca del Penedès surten al carrer per mostrar en públic el que fan a les aules. Aquesta és la llavor del Dansòmetre, un festival que neix enguany amb la voluntat de “prendre la temperatura de la dansa” a la ciutat i que afegirà a la participació de les escoles les actuacions de grups i professionals locals. El Dansòmetre té lloc d’avui a dissabte, 26, 27 i 28 d’abril, a diferents racons de la vila i aquests són els conceptes clau de la iniciativa.

La dansa, al carrer


A punt per sortir a ballar | FOTO: Servei de Cultura Ajuntament de Vilafranca

Per un dia, les fronteres de les aules i els espais d’assaig s’esborren i les ballarines i ballarins surten al carrer. Atrezzo Dance Academy, Club Esportiu A.R.A, Club Rítmica Vilafranca, Escola de dansa Assumpta Trens, Escola de dansa CAS, Escola Montagut, Farasha, dansa oriental i creativa, Gatzara Country Olèrdola, Gimdans i Swing Vilafranca són les escoles i grups que portaran les seves creacions al carrer durant el Dansòmetre. Tot fent un recorregut pels espais habilitats -Plaça de la Vila, Plaça de Jaume I, Plaça Constitució i altres racons del centre- us fareu a la idea de la varietat d’estils i propostes que es treballen de forma quotidiana a la ciutat i al seu entorn, tant en la vessant formativa com en el temps de lleure. En aquest mateix marc, al carrer, l'anomenat Off Dansòmetre proposarà microespectacles a la plaça Santa Maria. Allà mateix es podrà veure la peça que ha creat el coreògraf Pere Faura expressament per a l’ocasió després d’haver fet un taller amb diverses alumnes d’escoles de dansa vilafranquines.


Diversos racons del centre acullen les actuacions | FOTO: Servei de Cultura Ajuntament de Vilafranca

Creacions amb segell vilafranquí

El Dansòmetre recull també la programació professional de dansa de la temporada d’espectacles de Cal Bolet i l’Auditori Municipal amb la finalitat de construir, juntament amb els actes del Dia de la Dansa, un corpus d’espectacles. Els espectacles professionals serà divendres 27 i dissabte 28 d’abril, tots dos protagonitzats per artistes vilafranquines. El primer és ‘Le jour de la bête/El dia de la bèstia’, en què la ballarina vilafranquina Aina Alegre, resident a París, porta un espectacle d’inspiració festamajorenca al Teatre Cal Bolet. L’espectacle del dia 28 és ‘El Octavo Día’, de la companyia de dansa La Taimada, codirigit pels vilafranquins Olga Álvarez i Jordi Cabestany, que presenten una peça removedora i de digestió lenta.

El cos, sempre més enllà

A través d’una breu entrevista, hem volgut acostar-nos a la dansa a través de la mirada d’Aina Alegre i Olga Álvarez, alhora que conèixer una mica més a fons les creacions que ens proposen dins el Dansòmetre.

Aina Alegre i ‘Le jour de la bête/El dia de la bèstia’


Una imatge de 'Le jour de la bête/El dia de la bèstia' | FOTO: Laurent Philippe

- Parlem molt de teatre i de música. I la dansa? Teniu la sensació que els espectadors li tenim por? I els programadors? Quines sensacions tens tu en aquest sentit?
No crec que "por" sigui la paraula… Tinc més aviat la impressió que històricament la dansa en aquest país ha estat una de les arts més “marginades" per les polítiques culturals i, en conseqüència, per la societat. Si la dansa estigués més inclosa en l'educació: a les escoles, universitats, centres de formació, centres culturals... si estigués més "normalitzada", segurament hi hauria més públic potencial i mes programació. A França també és una de les arts que té menys públic, però sí que és veritat que les polítiques culturals franceses han donat més mitjans perquè pugui arribar a la societat, ja sigui a través de festivals, teatres o centres de creació. I, sobretot, s'ha creat des de fa temps un treball fort de vinculació entre teatres i escoles. Per a mi, la dansa i la música són dos disciplines que tots hauríem de practicar a l'escola perquè els considero "disparadors/ activadors" de valors humans i socials.

- Què ens ofereix la dansa?
La dansa ens permet entrar en un món "sensible". Ens ofereix una gran varietat de llenguatges del cos. La dansa, el moviment, la creació coreogràfica... permeten altres formes de comunicació més enllà de les "dominants". Ens permet sortir de la llengua, d'allò narratiu, connectar-nos des d'un "lloc" més físic, intuïtiu i energètic. La dansa, per natura, és pedagògica, inclusiva i terapèutica. Ens permet conèixer millor el nostre cos, connectar-nos a les nostres sensacions. I ens permet purgar. Crear a partir de la dansa és també un espai per meditar i pensar de quina manera el nostre cos es relaciona amb el món en què vivim. Portes a Vilafranca un espectacle on no només n'ets intèrpret sinó també la creadora.

- Què ens pots desvetllar de 'Le Jour de la Bête/El dia de la bèstia'? Ens hi trobarem una mica a nosaltres mateixos?
‘El dia de la bèstia’ és el primer projecte de grup que he creat, del qual també en sóc intèrpret. És una peça que neix i s'inspira de l'energia física que trobem en diferents festes populars mediterrànies com, evidentment, la festa major de Vilafranca. Però també s'inspira en carnavals i altres festes de caire més urbà. En aquest espectacle no hi veurem la festa major, però la idea d'aquesta creació ha estat la de captar l'energia física que es construeix i es revela en aquest tipus de rituals festius i de celebració. Quins gests i accions fabriquem per fer "comú"? Quins rituals inventem per ajuntar-nos i celebrar-nos? De quina manera aquestes festes també tenen un aspecte catàrtic i de purga? Una altre aspecte interessant d'aquesta creació ha estat el fet d'observar de quina manera diferents rituals de celebració d'arreu del món tenen un caràcter universal inclusiu.

Olga Álvarez i ‘El octavo día’


'El octavo día' és una creació que remou el públic | FOTO: Companyia La Taimada

- Tens la sensació que els espectadors li tenim por a la dansa?
A què li tenim por a aquestes alçades? A què li pot tenir por una societat com la nostra que tot ho fagocita, i tot ho transforma en consum lleuger, per molt atrevit que sigui? A la dansa li hauria de tenir por una societat com la nostra? A veure els cossos com es mouen? O a veure perquè es mouen? Li tenim por a no entendre de què parlen? Li tenim por a veure els cossos muts de paraules i plens de gestos que no t’esperaves? A sentir que la música no és la que esperaves? La dansa és avui per avui el cul de sac de la trinxera dels qui es resisteixen a dir que tot està bé, a dalt de l’escenari. Potser això és el què més incomoda. No la dansa en si mateixa, sinó el cos movent allò que no vols mirar, allò que no saps mirar o allò no t’esperaves mirar. La dansa i sobretot els nous llenguatges del cos són avui dia una forma de declarar-se en resistència poètica. Una forma de dir miro el món i l’interpreto des de l’angle mort.

- Què ens ofereix la dansa?
Un espai màgic on totes les normes narratives queden dispensades, i on allò poètic, la bellesa, el cos i el moviment creen el seu propi ritme i univers. La dansa com l’enteníem ha mort. Ara la dansa ho és tot, pots crear el què vulguis amb la dansa, pots fondre tots els llenguatges del cos i crear l’univers que vulguis. L’únic límit és saber que no hi ha límits: només totes les combinacions, equacions, desviacions, desequilibris o “desvariejos” que es puguin pensar a través del cos. La dansa ens ofereix la poètica dalt de l’escenari. I en aquest món tant prosaic i pragmàtic, on la bellesa és un consumible més, és deliciós poder oferir de nou la poètica del món; un gust especial i definit pel misteri i per allò incomprensible.

- ‘El Octavo día’, a casa. Quines sensacions teniu?
Era un compte pendent. Necessitàvem poder fer la nostra obra a casa. Veure la nostra gent asseure’s a les butaques, cofois de nosaltres, sabent que molts hi han participat d’alguna manera, ajudant, escoltant-nos, animant sense saber molt bé de què va l’obra... Sabent que l’Octavo ha estat per a nosaltres una peça complexa, amb molta feina, amb molts intèrprets. Això ens commou. Vilafranca ha de venir i mirar per l’escletxa del nostre imaginari. Ha de venir per acabar d’entendre com pensem dalt de l’escenari la nostra tríada: la Bellesa, la Mirada i el Cos.

També et pot interessar