Imatge de l'únic concert, fet a Barcelona

Foto: 

Cedida
Imatge de la partitura de Morera

La Santa Espina: l’obra emblema del teatre líric català

La representació, de gran envergadura, és una de les propostes estrella de la capitalitat cultural de Vilafranca 2015
Goretti Martínez
,
05/03/2015
Espectacles
Fa un any que l’Agrupació Polifònica de Vilafranca i l’Orquestra Simfònica del Vallès van recuperar La Santa Espina en una única representació que es va fer a Barcelona. L’endemà van enregistrar l’obra en un disc per conservar aquella proesa que, durant anys, havia caigut en l’oblit. I dic que havia caigut en l’oblit perquè La Santa Espina no és només la sardana que qui més qui menys té al cap i pot tararejar de tant en tant. La Santa Espina és una gran obra, enorme, una amalgama d’estils musicals perfectament combinats, una història de pagesos i nobles, de bruixes i pirates, de fantasia i realitat. Aquest diumenge, dins dels actes de la Capitalitat de la Cultura Catalana 2015, l’obra arriba a Vilafranca com una de les propostes estrella del programa
"En aquella època hi havia el públic del Liceu, burgès, i el del Teatre Principal, popular, i Morera va voler ajuntar-los amb una obra com aquesta"

Sobre l’escenari veureu un centenar de músics, cinquanta cantaires, tres veus solistes de primer nivell (la soprano Anna Alàs, el tenor David Alegret i el baríton Enric Martínez-Castignani) i l’actor Sergi Mateu, que exercirà com a narrador. El president de l’Orquestra Simfònica del Vallès Jordi Cos explica que La Santa Espina va ser l’intent del compositor Enric Morera de crear un teatre líric propi de Catalunya. Un intent que no va fructificar per l’envergadura de les obres. “Va ser una de les produccions més significatives de l'anomenat teatre líric català, amb reminiscències de l’òpera wagneraina, de l’òpera italiana i de la sarsuela i comptant amb les millors plomes del moment com Guimerà, Pitarra, Rusiñol...”, diu Cos. També explica que Morera va voler aconseguir que els espectadors de primers del segle XX (La Santa Espina és del 1907) confluïssin en un mateix perfil d’obres: “En aquella època hi havia el públic del Liceu, burgès, i el del Teatre Principal, popular, i Morera va voler ajuntar-los amb una obra com aquesta. El seu objectiu era fer un teatre líric català, però els projectes eren massa grans i no va reeixir”.

El pes de la sardana

El director emèrit de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca Xavier Cervera comenta, d’altra banda, que Enric Morera, ja l’any de l’estrena de l’obra, va veure el potencial de la coneguda sardana que inclou: “Va decidir extreure’n un fragment que més tard, en la versió de cobla, esdevindria l’autèntic himne que tots coneixem”. Un “himne” que, com recorda el mateix Cervera, va ser prohibit l’any 1924 pel governador civil de Barcelona. “L’argument era que la gent l’escoltava amb tant de respecte com si fos un himne”, explica Cervera.

La rondalla de La Santa Espina va ser estrenada al Teatre Principal de Barcelona el 19 de gener del 1907 i es va tornar a programar el desembre del mateix any, amb un total de més de dues-centes representacions. La producció va anar a càrrec d’Espectáculos y Audiciones Graner, sota la direcció teatral de Modest Urgell. L’èxit que va obtenir l’obra va ultrapassar totes les expectatives, ja que no era habitual que una obra musical es mantingués en cartell més d’un parell o tres de setmanes. Fins i tot la pròrroga va durar més del que es preveia a causa de la continuada aclamació popular. Ara teniu l’oportunitat de traslladar-vos (o no) a aquells temps i fer una autèntica immersió en un món fantàstic amb músics i cantaires de primera línia.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Diumenge 8 de març, 19h, Auditori Municipal de Vilafranca
Orquestra Simfònica del Vallès
Agrupació Polifònica de Vilafranca
Compra d'entrades

A

També et pot interessar