Goretti Martínez
,
16/10/2018
Espectacles

Inda Pereda: “No crec que Déu ho fes bé a la primera”

L’actor i creador vilafranquí ens presenta al seu nou espectacle en Lubbert, el primer esbós d’ésser humà a la terra

Foto: 

Justin P. Brown
Al seu nou espectacle, ‘Lubbert’, l’actor i creador teatral vilafranquí Inda Pereda ens presenta Lubbert Dash, el primer esbós d’ésser humà a la terra. Pereda agafa el tonto del poble retratat pel Bosco a ‘L’extracció de la pedra de la bogeria’ i el situa al paradís de ‘El jardí de les delícies’, la mítica pintura a l’oli sobre fusta del pintor neerlandès. El creador vilafranquí ho té clar: a Déu no li van sortir Adam i Eva a la primera. Abans, com tots, la va cagar. I el resultat va ser el pobre Lubbert. Podem veure ‘Lubbert’ els dimecres d’octubre a la sala BARTS de Barcelona.

Inda Pereda és un creador teatral únic. L’actor vilafranquí està desenvolupant un llenguatge clown propi que explora i transmet profundament les emocions a través d’un domini al·lucinant del seu cos. No només ens fa riure, també ens fa reflexionar i ens posa davant del mirall per comprovar com en som de poca cosa. Però, ep!, ho fa constatant que tampoc passa res, que som poca cosa però aquí estem, així que millor que ens ho passem bé mentre duri la broma. Amb ‘Trapped’, una peça teatral basada en ‘La vida es sueño’ de Calderón de la Barca, ens va atrapar en una comèdia gestual agredolça on passàvem de riure a cleques a tenir els ulls humitejats i un nus a l’estómac per tornar a descollonar-nos minuts després. Podeu llegir aquí l'entrevista que li vam fer al febrer de l'any passat.

Ara, a ‘Lubbert’, segona part de la trilogia que està desenvolupant, Pereda s’inspira en ‘El jardí de les delícies’ del Bosco i introdueix en aquell paisatge de símbols inacabable la figura de Lubbert Dash, el boig que demana al mestre que li extregui la pedra de la bogeria en un altre dels quadres de l’artista holandès. La cosa és que el cirurgià és, segurament, un ignorant (com l’embut al seu cap indica) i que el que li extreuen al Lubbert és una bonica flor - sembla una tulipa-, potser el poc sentit comú que li quedava. Tot això davant la mirada indiferent d’una monja amb un llibre tancat sobre el cap i un frare probablement begut. Els quadres del Bosco són una mina. La mirada d’Inda Pereda sobre ells, també.


Inda Pereda a 'Lubbert' | FOTO: Vaskar Kayastha

- Qui és en Lubbert?
Per explicar-te qui és Lubbert primer t’he d’explicar que l’obra de teatre està inspirada en ‘El jardí de les delícies’ del Bosco. És un oli del segle XV que està exposat al Museo del Prado de Madrid. A partir d’observar el quadre, d’inspirar-m’hi, de les improvisacions i el joc que em suggeria l’obra, ha sorgit el personatge de Lubbert. Però, en realitat, Lubbert surt d’un altre quadre del Bosco que es diu ‘L’extracció de la pedra de la bogeria’. Al quadre es veu un home al qual un altre li extreu del front una suposada pedra que, de fet, és una flor. I aquest home és Lubbert. Lubbert és la figura del tonto del poble al segle XV a Flandes. Com aquí tenim el Jaimito, a Flandes, al segle XV, tenien el Lubbert: la figura folklòrica del tonto del poble. Agafant aquesta figura, aquest nom i treballant amb el contingut de la pintura ‘El jardí de les delícies’ vaig arribar a la conclusió que Lubbert era el primer esbós d’ésser humà a la terra. És a dir, jo no crec que Déu ho hagués fet bé a la primera. D’entrada no li van sortir Adam i Eva. Primer de tot va fer un esbós. Com en tot a la vida, primer has de fer un croquis i, d’aquest croquis, va sortir Lubbert. I, òbviament, no va sortir bé. Però, en fi, va ser el primer esbós d’ésser humà a la terra abans d’Adam i Eva i allà el va deixar, al paradís. Per això veiem Lubbert a través del quadre ‘El jardí de les delícies’.


'El jardí de les delícies' (1490 - 1500), oli sobre taula. Jheronimus Van Aken, el Bosco​

- Per què t’inspiren obres com aquestes d’El Bosco?
Simplement crec que prové de la passió, del que m’arriba a agradar aquella pintura. La trobo fascinant i a la vegada abrumadora. Vaig aprofitar que vaig anar al Festival Internacional de Clown de Madrid a actuar l’any passat i allà vaig poder veure in situ la pintura. És absolutament abrumadora. Ja m’encantava abans de veure-la en llibres i en fotos. És el naixement del surrealisme. Som una generació que difícilment ens sorprenem, perquè ja hem vist de tot a la televisió i a internet, però et poses davant d’aquesta pintura i et dius: “Però què culleres?! Què és tot això? Com ha pogut sorgir aquest món del cap d’aquesta persona?” Em fascina i m’abruma. He fet un estudi del quadre, de l’època en què va ser feta, del seu autor, El Bosco, i de la seva vida (o el poc que se sap d’ella)... Però sobretot també dels simbolismes que deixa anar l’artista a través de la pintura. Tot això, a la meva obra, hi és, tot i que no s’expliqui. Tot té un motiu. És un sketch còmic però tot està pensat, ve de la pintura i té un significat.

- La gent que ha vist ‘Lubbert’ lliga caps amb l’obra pictòrica?
Hi ha hagut gent que ha vist part de ‘Lubbert’ i que coneix la pintura i ha lligat caps en determinats moments. Però també hi ha moltes coses que les porto més enllà. ‘Lubbert’ és la segona part de la trilogia que estic creant després de ‘Trapped’. Les dues estan inspirades en obres d’art clàssiques. El que he fet en els dos casos és donar sortida al meu imaginari provocat per aquestes dues peces artístiques. Hi ha coses amb les que pots lligar caps i d’altres que desenvolupo i, a vegades, no sé ni a on aniran a parar. Sovint em sorprenen a mi i tot!

- ‘Trapped’ estava inspirada en ‘La vida es sueño’, de Calderón de la Barca.
Exacte.

- Parla’m d’aquesta tria de protagonista que fas. No és un heroi ni un antiheroi, és el tonto del poble. És una creació descartada...
Això té molt a veure amb el que és la figura del clown. És la figura del qui fracassa. Però, tot i fracassar, continua tirant endavant. Em va interessar molt aquesta figura del Lubbert com a primer esbós però també com a Lubbert folklòric, aquest tonto del poble que existeix en totes les cultures amb diferents noms. Em resulta fascinant, aquesta figura. I sí, per què no explicar allò que mai no ens han explicat? Sempre veiem les obres d’art ja acabades o llegim les històries ja completes. Però abans es va fer un esbós. On va començar la creació? On va començar el fet creatiu? On és aquell primer esbós que es llença a la brossa? Què se n’extreu? Quin valor té? Jo crec que realment en té molt de valor perquè és una primera idea i es pot moldejar de mil i una maneres.

- I tu? També hauràs fet molts esbossos abans de tenir ‘Lubbert’.
Sí, molts! El procés creatiu de l’obra és difícil, i més quan estàs sol i no tens una direcció. Jo em dirigeixo a mi mateix però, en diferents parts del procés creatiu, tinc ulls externs -una persona que ve de fora a veure un assaig i em dóna els seus consells-. Bàsicament, en la creació d’una obra de comèdia gestual, el que és molt important és saber com serà la reacció del públic. Tot el que fas en un espai tancat, a l’assaig, ho has de treure d’allà per saber si funciona. Per tant, tot arrenca observant la pintura i fent-ne un estudi en profunditat. Llavors començo a jugar, a escriure amb el cos, a partir d’improvisacions: des del joc, des del plaer. I començo a crear escenes. Quan tinc alguna cosa amb un cert pes, ho provo davant del públic en espais com cabarets i amb una durada de 10 o 15 minuts. És un test constant: tens material i vas a presentar-lo. Llavors tornes al local d’assaig havent vist el que funciona i el que no acaba de funcionar. Ho modifiques o no i te’n vas a una altre cabaret a presentar-ho. Contínuament testes davant del públic real. I, finalment, arriba el moment de seure i ordenar totes les idees amb coherència. Quan ja tens una proposta creada fas el que se’n diu work in progress per acabar de polir l’obra tot presentat-la davant de públic real ja amb 35 - 40 minuts. I tornes a l’assaig, poleixes, tornes a provar-ho… Aquesta és la meva forma de creació.

- Has estat a Nova York, a Itàlia… No pares!
He estat movent ‘Trapped’ però també m’he focalitzat molt en la creació de ‘Lubbert’. Vaig estrenar ‘Lubbert’ al London Clown Festival el passat mes de maig després d’una preestrena al Festival Nun Local de Vigo i de la residència artística a la plataforma de projectes per a la transformació social RAI (Recursos d’Animació Intercultural), a la qual estic molt agraït pel seu suport en aquesta creació. Allà també hi vaig fer una presentació. Després de Londres vaig estar amb ‘Lubbert’ a finals de juliol al festival Eccentrici de Bergamo (Itàlia) i vaig ser seleccionat per The New York Clown Theater Festival, on he portat ‘Trapped’ aquest mes de setembre.Va ser tota una experiència portar una de les meves peces a Nova York. He après molt. Ara estic els dimecres d’octubre a la Sala BARTS del Paral·lel amb ‘Lubbert’. Aquests bolos han sorgit del showcase (presentacions de 10 minuts davant de programadors) que vaig fer dins del festival Singlot.

- I com ha reaccionat el públic davant de ‘Lubbert’?
La veritat és que ha tingut molt bona acceptació i m’agrada molt portar el que faig a diferents països. Comproves que el llenguatge físic, l’idioma internacional del gest és universal. Sempre és molt curiós veure com aquest llenguatge és acceptat en llocs molt diferents. ‘Lubbert’ també es podrà veure al cicle apART de Pineda de Mar el 24 de novembre i al Cabaret CC Lleialtat Santsenca de Barcelona l’1 de desembre.

- Vindràs pel Penedès?
A finals d’agost, pre festa major de Vilafranca del Penedès, vaig fer ‘Dolça nit d’estiu’’ en una vetllada de contes eròtics al Claustre de Sant Francesc i va estar molt bé. Va agradar molt. Actuaré aquest dissabte a Ordal en format cabaret i del 20 al 22 de desembre faré un workshop de comèdia gestual per al Servei de Joventut de Vilafranca. Formar m’agrada cada vegada més. M’agrada transmetre i també aprendre dels alumnes.

Més informació: 

També et pot interessar