Jump to navigation
'Infants, la plaça és vostra!' és la iniciativa que la Plataforma pels Camins Escolars VNG-Ciutat Educadora du a terme des del 2017 a la capital del Garraf. Fent una picada d’ullet al tradicional clam carnavalesc per a que els i les comparseres d’apoderin de la plaça de la Vila, la proposta és senzilla: que infants, pares, mares, avis i àvies ocupin les places per jugar. Tot i que ha anat itinerant per barris, l’activitat ha tingut molt bona acollida a la plaça del Castell de La Geltrú, on cada dimecres a la tarda, la Plataforma s’hi troba. Instal·la una indicació dissuasòria casolana als accessos de la plaça, “Disculpeu les molèsties, estem jugant per a vosaltres”, i la canalla s’hi diverteix amb material compartit en comunitat. Caixes, guixos, disfresses… Tot s’hi val i és de tothom. En general, els vehicles respecten la senyal i opten per alternatives de circulació. “Apostem per a que la iniciativa arreli als barris, i que sigui el mateix veïnat qui es faci seva la plaça diàriament, en detriment de la sobreocupació de terrasses i del pas dels vehicles”, reivindica Aida Navales, membre de la Plataforma.
Foto: Marta Rius
Aquesta és una de les accions directes que ha impulsat el col·lectiu per convidar a la ciutadania que s’apoderi i recuperi l’espai públic que li pertany. Paral·lelament, i com a treball de rerefons, porta una lluita consolidada per a que l’Ajuntament prengui mesures en la seguretat dels vianants i ciclistes en punts conflictius de trànsit; posi atenció en la col·locació i tria del mobiliari urbà i sobretot, s’encarregui de fer complir la normativa de circulació, sovint desconeguda. La Plataforma, molt activa a les xarxes socials, es va crear a partir d’una crida de membres d’associacions de famílies de les escoles de la ciutat, ara fa dos anys, on es van compartir neguits respecte a la mobilitat i la seguretat. Amb el temps, l’entitat ha ampliat el seu camp d’acció, no només ideant un circuït de trajectes segurs per als fills i filles a l’hora d’anar i tornar de les escoles (on s’hi inclouen equipaments municipals i estació de ferrocarril), sinó també repensant l’urbanisme local en termes feministes. “Una ciutat segura per a un infant, és segura per a tothom”, diu el pedagog Francesco Tonucci. Ara ja són les AMPA’s dels 22 centres educatius els qui donen suport -o simpatitzen- amb la xarxa teixida i han traslladat els objectius coordinats a l’Assemblea Municipal Oberta (AMO).
“Repensem quin ús fem de l’espai públic, qüestionem l’ús desproporcionat del vehicle privat en detriment de la mobilitat de les persones, la manca d’elements naturals i denunciem l’accidentalitat. Si la ciutat no cuida a les persones, no ens relacionarem bé on vivim”, segons Navales. Defugen dels espais especialment dissenyats per a la infància existents perquè, consideren que no són inclusius, sinó que segreguen la infància de la resta de ciutadania, no afavoreixen la creativitat, ni fan barri ni es relacionen amb la gent gran, per exemple. Juntament amb l’associació Comerç de Mar, la Plataforma treballa en la inclusió d’”establiments amics” en els camins escolars; de manera que els nens i nenes tenen punts comercials de confiança on acudir si durant un trajecte es troben amb algun problema. “És una manera de compartir la cura dels infants en comunitat”.
Foto: Plataforma pels Camins Escolars VNG-Ciutat Educadora
Una altra proposta en la que treballa l’entitat amb les associacions de veïns és el projecte 'Cadires fora'. De nou, una eina senzilla de cohesió social: com és habitual en l’imaginari popular, es tracta que les persones grans treguin una cadira a la porta de casa seva i xerri amb els veïns i veïnes. Fins al moment, les propostes de Camins Escolars han estat ben rebudes per altres moviments socials locals que connecten afinitats amb la ciutat ecofeminista que volen construir conjuntament. La Cooperativa de Consum La Vinagreta, per exemple, o Bullanga Feminista i el Casal de Dones Ca La Tomasa. També han fet accions conjuntes amb la Plataforma d'Afectats per l'Eixample Nord, la Plataforma d'Afectats pel PINA i la Plataforma en Defensa de l'Ortoll-Sant Gervasi.
