Jump to navigation
- Qui era en Lau i què en sabíeu d'ell abans de la descoberta de la seva obra artística, que ha custodiat la seva família durant 80 anys?En teníem notícies perquè apareixia al diccionari biogràfic d'en Puig Rovira, que ja caracteritzava el personatge perquè políticament era molt actiu. Sabíem que havia treballat a la fàbrica Pirelli de Vilanova i que havia mort al camp de concentració d'Oia, a la província de Pontevedra. També sabíem que havia fet diferents exposicions i teníem petites notícies sobre la seva figura, com per exemple que tenia obres en una exposició retrospectiva que s'havia fet al Foment Vilanoví l'any 1956. Però pel que fa a l'Arxiu, com a institució, la veritat és que no havíem mai resseguit un personatge com en Lau. Gràcies a l'aparició dels dibuixos que ens va portar la família, hem pogut redescobrir i aprofundir en l'estudi de qui era en Lau com a activista polític, social i cultural de la Vilanova de les primeres dècades del segle XX i posar en context també com era la Vilanova de principis del segle i durant el període de la República.
- Primer va ser la seva esposa, després la seva jove i ara els seus nets els que al llarg d'aquests 80 anys han guardat la capsa, aquests últims sense saber ben bé què hi havia dins. Que contenia aquesta capsa i per què ha estat oculta tants anys?La tarda del 28 de novembre de 2023 va venir a l'Arxiu la família de Lau, el net i la seva dona, l'Annabel. Es van presentar amb una capsa i en un primer moment ells volien demanar assessorament per veure com podrien conservar aquests dibuixos que tenia la família. Quan vam obrir-la i vam treure els dibuixos... Jo sabia que en Lau havia fet el dibuix del Carnaval de Vilanova de 1934, amb la icònica parella de comparses, però per exemple, desconeixia que ell també havia fet el dibuix del cartell de la Festa de Major de Vilanova de 1934. Quan vam veure el valor dels dibuixos que la família havia estat custodiant es va considerar, amb l'Ajuntament de Vilanova, que aquest material era propici que pogués ingressar a l'Arxiu per ser conservat. I per què estaven amagats? Doncs perquè eren uns dibuixos, caricatures i vinyetes que es van publicar al diari Democràcia i són fruit de la seva època i del context polític i social que ell va viure. En Lau era de l'òrbita d'Esquerra Republicana, estava associat al Centre Federalista del qual en va ser vocal. Era una persona d'ideals republicans, amb la qual cosa els dibuixos que ell va poder plasmar, el comprometien políticament. Hi ha un dibuix de la plaça de la Vila celebrant la Festa Major de Vilanova i hi apareix la senyera, però també la bandera republicana. Els personatges que ell dibuixa són el president Macià, el president Companys i tot un seguit de personatges que tenen a veure amb el context de la Segona República. La seva dona, la Carme Camps, es va quedar vídua i tenia dos nens petits quan en Lau va morir al camp de concentració d'Oia. Ella va ser molt valenta guardant aquests dibuixos, perquè, evidentment, també la posicionaven en quant a perfil ideològic. Per la Carme aquest material devia ser aquella petita espurna que li quedava del record del que havia estat el seu amor, el pare dels seus fills, i que un dia va anar al front i ja no va tornar.
Alguns dels dibuixos i vinyetes de Lau | Foto: Cedida- I aquí és on comença el treball que feu des de l'Arxiu, per redescobrir, d'una banda, la seva obra artística, però també la seva biografia.Sí, la veritat és que teníem unes petites pinzellades sobre la figura de Lau, però no en sabíem gaire sobre el seu pas per la Vilanova de principis del segle XX. No teníem constància que les seves vinyetes ocupaven les portades del Democràcia de 1933 a 1938 i gràcies al buidatge d'informació i d'hemeroteca hem pogut recuperar aquestes vinyetes i la gent que s'apropi a l'exposició podrà veure-les perquè hem fet una reproducció de totes les portades del Democràcia en les que en Lau va participar. Són vinyetes molt interessants en l'àmbit polític, social i sobretot també per mostrar la seva vàlua com a artista. Aquest any per la Festa Major de Vilanova farà 90 anys del cartell que va dissenyar el 1934 i també hem trobat un programa en què consta que el dia 5 d'agost de 1934 a les 12 del migdia s'inaugurava una exposició de caricatures d'Estanislau Vallverdú. Resseguint la documentació del fons municipal hem trobat referències a la seva lleva, quan es va haver d'incorporar al front de 1938. També tenim els fons de quan va estar treballant a la fàbrica Pirelli durant el període en què va estar col·lectivitzada, i en fons personals de l'Arxiu hem trobat diversos programes d'exposicions que havia fet a Ribes, a Vilanova i també al Vendrell. Tot això ens ha permès resseguir un discurs sobre el Lau caricaturista i actor amateur, perquè també va participar en actuacions representant Cançó d'amor i de guerra o Don Juan Tenorio. Era una persona molt versàtil, implicada cultural i socialment i això s'ha recollit a l'exposició per mostrar el seu vessant artístic però també com a víctima de la Guerra Civil. Va tenir una trajectòria artística desgraciadament molt curta, va morir tràgicament als 34 anys al camp de presoners i de concentració que hi havia al monestir de Santa Maria d'Oia. El Registre Civil deixa constància de la mort de 25 persones, tot i que evidentment suposem que va morir molta més gent. I en aquest camp hi va morir un altre vilanoví, el senyor Josep Bonifacio Ventosa, que tenia 38 anys, era forner i consta que era solter i per això, tot i les indagacions que s'han realitzat, de moment no hem aconseguit trobar ningú que en tingui referències.
- Una trajectòria breu, però molt prolífica, per això vau fer una crida a la ciutadania per veure si s'aconseguia trobar més material artístic de Lau. Quina resposta n'heu obtingut?De moment hem rebut dos dibuixos. Un que correspon a la caricatura de Damià Torrent, que era escultor i germà del pintor Martí Torrent, i una altra caricatura que és d'un senyor que es deia Artur Galceran i que era metge. Ens la va portar la Francesca Roig, la seva neta. Des de l'Arxiu tenim la sospita que se'n deuen haver conservat més perquè exposava i feia molts encàrrecs. Tenim constància per la premsa de l'època que a Ribes havia fet una exposició de caricatures, que havien estat adquirides. Tinc la sospita que l'exposició ens donarà la transcendència perquè la gent conegui la figura de Lau i la gent pugui reconèixer alguna obra seva. Cal destacar que no sempre va signar com a Lau, sinó que en la seva primera trajectòria en l'àmbit artístic signava com a Vallverdú, però després hi ha un moment d'inflexió, a partir del 1930 en què ja signa artísticament com a Lau.
- Amb tota la recerca i reconstrucció de la vida de Lau que heu pogut fer durant aquests mesos, heu fet algun descobriment que us hagi sorprès?En Lau va morir al camp de concentració d'Oia i per sorpresa nostra resulta que vam trobar una informació que ens diu que en aquest camp de concentració hi havia uns dibuixos a les parets. Nosaltres no podem acreditar al cent per cent que siguin de Lau perquè no estan signats, però tot ens fa pensar que sent el dibuix el seu mitjà per a comunicar-se, doncs segurament n'hi hagi que sí. Els presos van deixar plasmades en aquelles parets les seves il·lusions, els seus anhels, els seus desitjos i la seva pena. A l'exposició n'hem reproduït tres que sospitem que són de Lau. I un descobriment curiós va ser quan mirant el material que hi havia a la capsa que va portar la família vam veure una caricatura de l'Alejandro Lerroux i a mi em va venir al cap que aquella imatge ja l'havia vist. Buscant en les plaques de vidre de fotografies del fons municipal vaig veure que n'hi havia unes on sortien caricatures penjades en una paret i una d'elles era la del Lerroux. Més enllà d'això, resulta que la caricatura que ens va facilitar la Francesca Roig del seu avi Artur Galceran, també apareixia en aquesta fotografia com una caricatura exposada, suposem que entre el 1933 i el 1934 amb altres obres de Lau. N'hem fet una reproducció i a l'exposició es pot veure la caricatura de Lerroux i la d'Artur Galceran.
Alguns dels dibuixos i vinyetes de Lau | Foto: Cedida - L'exposició ha estat comissariada pel també dibuixant Jaume Capdevila, Kap. Com ha estat aquest treball? Coneixia l'obra de Lau?Quan l'Ajuntament de Vilanova va veure que faríem l'exposició vaig contactar amb en Kap i li vaig mostrar els dibuixos que la família havia estat guardant. Ell no el coneixia perquè és veritat que potser la transcendència que havia pogut tenir en Lau era més local, a part que va morir molt jove i les seves vinyetes del Democràcia segurament no havien arribat a Barcelona. Però quan en Kap va veure el talent que hi havia darrere dels dibuixos de Lau, ell mateix com a reconegut caricaturista i dibuixant, va veure l'interès que podia tenir el fet de poder comissariar aquesta exposició. Treballar amb en Kap ha estat fantàstic, ens ha donat aquesta embranzida i aquesta visió que també té ell com a artista per valorar una persona que era del seu ram.
- Què ha suposat per a la família poder veure l'obra de Lau exposada i reconeguda també públicament com a patrimoni vilanoví?Una de les preocupacions que jo tenia era que aquest projecte pogués tirar endavant i que el fill de Lau que és un senyor que es diu Estanislau Vallverdú i que té 87 anys, pogués gaudir i veure aquest reconeixement merescut del seu pare, assistint a la inauguració de l'exposició. Aquest senyor tenia dos anys quan el seu pare va morir, per tant, no el recordava i a casa seva va imperar el silenci. Hem passat dècades de silenci provocades per la Guerra Civil i per la repressió i per ell suposo que ha estat aquesta redescoberta d'un pare del qual desgraciadament no en guardava cap record.
- Una exposició que es podrà visitar fins al 15 de setembre a La Sala de Vilanova. Després hi ha algun pla per preservar i difondre la memòria de Lau?Sí, de moment tenim l'exposició fins al 15 de setembre al Centre d'Art Contemporani La Sala. El dia abans, el 14 de setembre a les 7 de la tarda es durà a terme una conferència sobre el tema de la repressió i dels camps de concentració franquistes a Catalunya, a càrrec del doctor en Història Aram Montfort, que és professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra. Després intentarem vehicular altres activitats paral·leles que ens permetin continuar amb la difusió de l'artista Lau. També ens agradaria que l'exposició pogués itinerar i es pugui veure en altres llocs. Des de la pàgina web de l'Arxiu Comarcal del Garraf la farem accessible amb una exposició virtual sobre les seves obres. I volem col·laborar amb la regidoria de Memòria Històrica de l'Ajuntament de Vilanova per continuar amb aquesta restitució i redescoberta de totes aquelles persones que malauradament van ser víctimes del període de la Guerra Civil i fer el reconeixement que es mereixen.
Web Centre d'Art Contemporani La Sala
