Gemma Urgell
,
21/01/2019
Música

‘La Tendresse’, tribut a la cançó francesa i a la força de la música que encomana amor

La cantant Anna Roig i el compositor Àlex Cassanyes s’han unit per portar sobre els escenaris un espectacle amb catorze músics més; una selecció de cançons franceses arranjades i interpretades per a Big Band

Foto: 

CEDIDA
'La Tendresse' es podrà veure a Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Igualada.
Estrenar un espectacle amb el cartell 'Entrades Exhaurides' gairebé un mes abans deu ser el somni de qualsevol artista. M’imagino que això és el que deuen sentir el compositor Àlex Cassanyes (Capellades, 1982) i la cantant Anna Roig (Sant Sadurní d'Anoia, 1981), quan, després de més d’un any treballant-t’hi, la idea pren forma i aviat es representarà. Dos artistes penedesencs que presenten de forma conjunta un espectacle: ‘La Tendresse. Hommage aux belles chansons’, la unió entre les cançons franceses que més agraden a l’Anna Roig, arranjades per a Big Band, de forma exquisida, segur, per l’Àlex Cassanyes. Converso amb ells en una de les aules de l’Escola de Música de Vilafranca i els veig relaxats i tranquils. Somriuen. Em confessen que ahir van fer un dels darrers assajos, amb tots els músics, i va anar molt i molt bé.

- Com aneu de nervis?
Àlex: Ho estic una mica, sincerament. Són nervis d’emoció i els he de canalitzar. Confesso que estic gran part del dia pensant en això. Ja està quasi tot fet i, ahir, després de l’assaig, vaig començar a sentir-me més tranquil. Ara la música ja respira, tot va encaixant i sona molt bé. 
Anna: És com un puzle, hem hagut d’anar encaixant moltes peces perquè és difícil assajar tots junts molts cops, som molts músics amb moltes agendes a quadrar. Ens hem anat imaginat com quedaria, a nivell musical i escènic. Després de l’assaig d’ahir, podem afirmar que la música encaixa. A nivell escènic, fins que no fem la residència a l’Auditori el dia abans del concert, no veurem com queda finalment. Però bé, com totes les creacions, fins a última hora has d’anar embastant i cosint-t’ho tot.

- Amb la complexitat, a més, que aquí sou setze músics dalt de l’escenari, no?
Àlex: Ara els músics ja es coneixen els temes, ja se’ls senten més seus i això és essencial. Sí, és diferent preparar un espectacle per un grup de tres o quatre, que per un de setze persones. Haurem assajat plegats cinc vegades, menys que un grup més petit.
Anna: També tenim la sort que tots són grans professionals.
Àlex: I a l’hora d’escriure, com que conec tots els músics, he arranjat els temes pensant en cada un d’ells, en allò que sé que els agradarà fer i tocar en l’espectacle. 

- Estrenar a casa, a Vilafranca, i amb la sala plena... 
Anna: Ens sentim molt ben rebuts. Hem fet una aposta, que no sabíem si agradaria o no, i d’entrada, sense que ningú hagi escoltat res, ja hi ha aquestes entrades exhaurides. Almenys al Penedès confien en nosaltres i això és agraït.
Àlex: Sentim pressió, però no és negativa. És saber estar a l’alçada, estar a les expectatives. Tenim ganes d’oferir el millor. Per això em preocupa que els músics s’ho sàpiguen bé perquè així poden gaudir del concert i es deixen anar. Ahir, a l’assaig, ja començava a passar això, que els músics ho vivien i això és el que arriba de veritat als espectadors. 

- 'La Tendresse' és el títol de l’espectacle, i el subtítol, 'Hommage a la chanson française'. Per què?
Anna: Aquest espectacle pretén ser un doble homenatge: un homenatge a les cançons boniques franceses, cançons que he seleccionat perquè m’han agradat al llarg de la meva trajectòria i m’han tocat; i un homenatge a la tendresa com aquest sentiment que fa falta en el món en què vivim. 
Aquest projecte va venir després d’escoltar el concert de l’Àlex Cassanyes Big Band Project a l’Auditori de Vilafranca, el desembre del 2016, en un moment en què jo, professionalment estava una mica perduda. Fins i tot pensava que potser la música no era per a mi. En aquell concert vaig rebre la música amb una potència que em va arribar a dins, vaig sortir remoguda. La gent que fem música tenim aquest poder: sense dir res, sense paraules, només amb els sons, podem fer que tota una platea s’emocioni. I si jo m’he de plantejar què he vingut a fer en aquest lloc de pas que és la vida, doncs és això, donar amor, emocions i que aquesta energia tan bonica creixi i s’escampi per tot el món. I això és el que vaig viure al concert de l’Àlex Cassanyes, em vaig reconciliar amb la meva missió de vida. I clar, llavors ja vaig pensar que si l’Àlex volia fer alguna cosa amb mi, ja seria la bomba...

- I va arribar el dia, Àlex, que l’Anna et va proposar l’espectacle...
Àlex: Sí, vaig estar molt content perquè em donava l’oportunitat de poder seguir composant en el sentit com jo veig la música: poder explicar coses importants com l’amor, la tendresa, la vida, a través dels sons, les cançons. 
Anna: Em vaig llevar un dia pensant en l’Àlex i la seva Big Band i ho vaig veure clar. Ràpidament li vaig proposar i vam quedar. Quan ens vam veure, li vaig comentar que havia pensat en cançó francesa amb Big Band, però que podríem fer cançó catalana, o cançó francesa adaptada al català. No volia tancar la porta a res perquè, realment, el que jo volia era fer alguna cosa amb l’Alex Cassanyes Big Band Project! 


Àlex Cassanyes i Anna Roig, conversant relaxats després de l'entrevista | FOTO: Gemma Urgell

- Deu ser tot un repte arranjar per a Big Band, amb tants músics i instruments, cançons que han estat pensades per cantar, on la veu té un paper important, oi?
Àlex: Quan fas coses per cantants tens dos opcions, fer simplement uns coixins al darrere perquè el cantant pugui cantar, o bé vestir més la música per contraposar amb la cantant i he optat per aquesta segona. En general estic molt content de tots els temes arranjats. No ha estat difícil perquè la cançó francesa beu una mica del jazz i amb la Big Band encaixa molt bé. 
Anna: L’Àlex ha fet una feina exquisida. A més ha fet viatjar molt els temes, n’hi ha que estan a anys llum de la versió original.

- Anna, i tu com t’has sentit amb tants músics?
Anna: Doncs assimilant encara el material. Fa molt que m’estic preparant de forma individual, però quan toques en conjunt, sobre una base de catorze músics... M’hi estic trobant i adaptant-m’hi. A cada assaig i trobada m’hi trobo més a gust i més còmode. 
Àlex: Estem arribant on hauríem de ser, com a conjunt, ho portem bé, tenim els assajos suficients per poder fer un gran concert. 

- Tendresa és la paraula clau del vostre espectacle. Què és per a vosaltres, la tendresa?
Àlex: Em considero una mica outsider, penso que allò important és allò que fem i diem, no tant allò que tenim. I la tendresa no es pot comprar ni vendre, surt de la gent. La cura que tenia la meva àvia cap a mi, l’estima que em té la meva mare, això per a mi és tendresa. Potser és difícil d’expressar en paraules què és la tendresa, però, a través de la música podem interpretar i viure la tendresa a través dels nostres records, vivències i emocions. 
Anna: També és la tendresa cap a un mateix, el respecte i el valor per valdre’t per tu mateix sense dependre dels altres. També com fas les coses, pots fer-les amb tendresa, com una entrevista, com una taula, com una cançó. És el tenir cura, l’estar a l’escolta de l’altre, viure i centrar-te en allò que estàs fent en aquell precís moment. Vaig triar cançons boniques amb ganes de compartir-les amb el públic. I hi ha una cançó de Jacques Brel que es diu ‘La Tendresse’, que la toquem i que encaixava perfectament com a títol de l’espectacle. 

- Crec que us l’han fet més d’un cop aquesta pregunta, però no em puc estar de preguntar-la... En sortirà un disc?
Anna: Sí, ens la fa tothom! Doncs no era la idea, el projecte era fer un espectacle. Quan estigui rodat, ja haguem fet més concerts i haguem recuperat la inversió inicial, doncs potser sí. No és la prioritat, ara mateix.

- Engegar un projecte així té els seus costos personals i econòmics... a més sou molts músics... 
Anna: De fet, em costa molt poc embolicar-me en ‘fregaos’. M’animo ràpid i a més m’agrada la part de producció d’espectacles. De fet, li vaig plantejar a l’Àlex que ell podria portar la part musical i jo la de gestió.
Àlex: I per a mi, genial! Poder portar només la part musical, que és el que m’agrada..  N’estic encantadíssim. Perquè la producció és de les parts que menys em motiven... 
Anna: Sí, hem fet bon tàndem de repartiment de tasques.

- Els dos sou del Penedès, tots els músics també ho són. Hi ha bona salut musical aquí, oi?
Àlex: Molt bona. Estic veient professionals i no professionals, alumnes que pugen amb molta força i empenta. No cal anar a Barcelona per trobar-te amb grans músics.
Anna: No ens podem queixar, podem assajar al costat de casa, amb músics d’aquí i sense haver-nos de desplaçar a Barcelona. A més, hi ha amistat entre els músics, ens coneixem tots, hi ha proximitat entre nosaltres,... I si aquest espectacle té la tendresa com a tema, és un regal estar acompanyat de professionals amb qui t’entens i t’hi sents a gust. 
Àlex: És que es nota molt, quan a més de músics, són amics. I això, evidentment, es trasllada també al públic. 
 

Més informació: 

També et pot interessar