Marc Bala Copa Lotus

Foto: 

Juan Miguel Morales
La banda vilanovina Copa Lotus

Marc Bala: "Cuidar el projecte també forma part de la música"

El tercer disc de la banda vilanovina Copa Lotus, ‘Rock d’estadi’, arriba després d’una llarga aturada que els ha permès enfortir el projecte
Goretti Martínez
,
04/11/2021
Música
Fora de la roda de la rutina, les coses es veuen més clares, l’espai per a la creativitat s’eixampla i hi ha més temps per provar, equivocar-se i tornar a provar. Aquest, o un de similar, és el camí que han seguit els vilanovins Copa Lotus abans de treure el seu darrer disc, ‘Rock d’estadi’, que arriba cinc anys després de ‘Batxillerat nocturn’. Amb una manera de treballar totalment diferent, en part condicionada per la pandèmia, i amb Vidal Soler al capdavant de la producció, Copa Lotus torna amb cançons com ‘Els prohoms febles’, ‘Nuñez i Navarro’ o ‘Colònies 2003’ i un so fresc i renovat. Copa Lotus són Marc Bala (guitarra i veu); Vidal Soler (guitarra i veu); Marc Benaiges (bateria) i Xavi Yerga (contrabaix). Parlem amb Marc Bala sobre ‘Rock d’estadi’ i el moment actual que viu la banda.
Ja portem deu anys junts, som els mateixos i estem molt a gust i molt implicats en el projecte

- Ja fa uns quants anys del darrer disc de Copa Lotus. Com ha anat la creació de 'Rock d'estadi'?
Quan vam acabar ‘Batxillerat nocturn’, vam fer els concerts de la gira corresponent i d’una forma molt natural vam tenir la sensació que havíem de parar. Des que vam començar i una de les nostres maquetes va anar a parar al concurs Sona 9, havíem agafat una autoexigència amb el grup i un ritme que ens duia a produir d’una forma gairebé automàtica. De forma natural vam notar que havíem de parar una mica. A més, cadascú té els seus projectes paral·lels a Copa Lotus. Ha estat una parada molt sana en el sentit que ens ha servit per plantejar-nos què volíem: saber què és Copa Lotus i saber com es pot desenvolupar cadascú dins del grup. La gràcia és que, tot i ser el primer cop que paràvem com a banda, nosaltres seguíem actius com a individus, continuàvem en contacte i compartint-nos música. Després d’aquest parèntesi, vam creure que havia arribat el moment de començar a compondre i vam veure que potser aquests temes que anàvem creant podien formar part d’un disc. Ha estat un procés lent. De fet, han passat quatre o cinc anys entre el darrer disc i aquest. Però aquest temps també ens ha ajudat a prendre decisions, com per exemple que el Vidal (Soler) es posés al capdavant de la producció. O que ens poséssim a gravar amb un ritme més tranquil. Hem treballat amb molta més calma. I tot plegat ha donat com a resultat un disc que ens agrada molt als quatre.

- Dius que aquesta aturada ha servit per saber realment què és Copa Lotus i el paper que té cadascú dins el grup. A què et refereixes?
A vegades quan tens un grup segueixes unes dinàmiques determinades. Vam tenir una època en què tocàvem molt i potser no triàvem el tipus de concerts que volíem fer i els que no ens venien tant de gust. El mateix passava amb el tema de la promoció en mitjans. Anàvem per inèrcia. L’altre dia ho comentàvem mig en broma mig seriosament: ja portem deu anys junts, som els mateixos i estem molt a gust i molt implicats en el projecte. No ens ho haguéssim pensat mai. Mires al teu voltant i hi ha moltes bandes, algunes en les quals t’emmirallaves, que s’han dissolt o han patit molts canvis. Nosaltres seguim junts i potser això de parar ens ha anat bé. És un projecte molt estimat i l’hem de cuidar. No tot és compondre, gravar o tocar, també hem de cuidar el projecte i aquesta cura forma part de la música. Copa Lotus és un projecte on tothom hi té el seu espai i crec que això ens reforça i ens obre espai a la creativitat. Potser és que ens fem grans...

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Se us escolta còmodes i naturals en el nou disc.
Una de les decisions que vam prendre, com deia abans, és que el Vidal és fes càrrec de la producció. Ell ha seguit amb la seva trajectòria com a músic però la veritat és que té molta traça gravant. Aquesta era una carta que havíem d’aprofitar i ens va servir per estar molt còmodes durant la gravació. I una cosa que crec que és molt important és que el canvi ens va permetre gaudir del procés i viure’l com a una etapa divertida. Les bateries i els baixos estan gravats als estudis de la Casa Murada i les guitarres i les veus les vam gravar d’una forma més casolana i més pausada. Tot això ho vam portar a mesclar a Ultramarinos, on vam gravar el primer disc i ja ens coneixen. Ha estat un procés maco i molt profitós. Diria que aquesta manera de treballar ha vingut per quedar-se.

 

Copa Lotus | Foto: Juan Miguel Morales
- A 'Rock d'estadi' hi ha nostàlgia, records d'infantesa, crítica... Quins temes heu tractat a les cançons?
La veritat és que no hi havia una idea preconcebuda però hem intentat fer un pas endavant. La cançó ‘Nuñez i Navarro’ és un exemple d’aquestes lletres potser menys costumistes i amb un punt de reivindicació. Ens ha quedat un disc que parla molt de la nostra relació amb la música i tot el que això comporta. Són relacions personals, nostàlgia i relacions amb la pròpia música. És aquesta mena de punt de trobada que té la música amb tot el que ens passa. També surt una mica la part de l’ofici, de com el veiem, i un homenatge a la música amb cançons com ‘Els prohoms febles’ o ‘Rock d’estadi’, la que dóna títol al disc. Hi apareixen pinzellades de referències musicals perquè ens agrada fer aquest petit homenatge per exemple al rock català, que ha quedat tan caricaturitzat amb el pas del temps. Ens fa gràcia aquest imaginari.

- Com us ha afectat tot aquest context de crisi que estem vivint?
Hi ha hagut una part de la nostra aturada que ha estat voluntària, de fet prepandèmica, però l’altra part de l’aturada va ser obligada per la pandèmia, de manera que es va allargar més i això ens va fer prendre’ns-ho amb més calma. No puc dir que ens va anar bé perquè no voldria frivolitzar però sí que ens va permetre aprendre a treballar en la distància. Abans, alguns processos compositius eren molt presencials i hi havia decisions que calia prendre al moment. Però l’aïllament, amb cadascú a casa seva, ens ha ajudat a aprendre a compondre a distància, amb wetransfers, notes de veu, gravacions casolanes… Ha estat un aprenentatge profitós per testar maneres diferents de compondre, experimentar i fer prova error.

- Com imagineu el futur de Copa Lotus?
Seleccionant molt més els concerts que fem, reduint el nombre de bolos i, en definitiva, sent més selectius. I aprofitant la nostra part més compositiva, d’estudi i producció. Ens ve de gust investigar molt més per aquesta banda. Volem aprofitar aquesta mena d’inèrcia que ja existeix entre les noves generacions per pensar més en les cançons i no entrar tant en la idea de l’àlbum amb 10 o 12 cançons, seguida de la promoció als mitjans, tocar als festivals, cloure la temporada del disc, matar-lo i fer-ne un altre per tornar a començar de nou. Treure un disc és un desgast i una implicació de temps i diners. La parada que hem fet també ens ha ajudat a, com ho diria?, veure com ens podem desgastar menys i fer el que realment ens ve de gust. En això els quatre ens entenem moltíssim. En qualsevol cas sempre ens hem adaptat al que ha anat venint i ho seguirem fent. Ara que el tema de la música en directe està com està, nosaltres seguirem component. El que vingui.

Més informació: 

Facebook Copa Lotus
Twitter Copa Lotus

A

També et pot interessar