Jump to navigation
El dia 1 de febrer de l’any 1920, al domicili particular de Claudi Santacana Guilamany es va reunir un grup de dinou persones les quals van acordar acollir-se a la llei de sindicats agrícoles de 1906 per crear un sindicat agrícola i una caixa rural que tenia com a objectiu principal la construcció d’un celler cooperatiu. Els reunits van decidir escollir una junta per tirar endavant el projecte, la qual estava formada pel mateix Claudi Santacana Guilamany, que en seria el president, i per Ramon Cuscó Vallès, vicepresident, Josep Mitjans Robert, com a tresorer, Guillem Cuscó Almirall, secretari, i Miquel Albà Albareda, Antoni Santacana Bertran, Antoni Garriga Bargalló, Camil Cuscó Garriga, Pere Insensé Insensé, Josep Mata Piñol i Cristòfol Catasús Solé com a vocals. Ells encara no ho sabien, però això donaria lloc a una empresa cooperativa que ara celebra els cent anys d'existència i amb unes bones perspectives, segons va afirmar el seu actual president Joan Pons dissabte passat, en el transcurs del primer acte oficial de commemoració del centenari.
Una imatge antiga del Celler Cooperatiu | FOTO: CedidaAquest dissabte 1 de febrer de 2020 i, per tant, coincidint amb la data exacta de la seva fundació, el Celler Cooperatiu de la Granada va donar inici als actes que se celebraran al llarg de l’any per commemorar el seu centenari, començant per la presentació del llibre ‘Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès’, escrit pels historiadors vilafranquins Josep M. Feliu i Raimon Soler. Van començar a treballar-hi en rebre l’encàrrec, fa cosa de dos anys, i van trobar que durant tot aquest temps, la gent que havia passat pel Celler Cooperatiu havia guardat tota la documentació. “El mateix celler, durant aquests cent anys, havia conservat tota la seva documentació: van tenir la visió de conservar el seu fons i això ens ha permès fer el llibre bàsicament consultant les fonts pròpies del Celler Cooperatiu”, explica Feliu. “Hem recorregut a fonts externes sobretot per parlar amb diferents persones les famílies de les quals han tingut algun tipus de relació amb el Celler, fet que ens ha permès accedir a alguna documentació de la que no disposava l’entitat i alhora fer la recerca d’imatges de la seva història”, afegeix l’historiador.Josep M. Feliu i Raimon Soler durant la presentació del llibre | FOTO: CedidaPer la seva banda, Soler desgrana el contingut del llibre de la següent manera. “L’hem estructurat en sis capítols. Hi ha un capítol introductori que fa un repàs de La Granada com a població, l’evolució de la vinya i la demografia, a més de com han evolucionat les formes de tinença de la terra. Són temes importants en tota la història de la vitivinicultura. Tot seguit comencem amb la història del celler pròpiament dividida en diversos capítols que comprenen períodes de temps d’uns vint anys aproximadament. Comencem amb els seus inicis fins la Guerra Civil, 1920 - 1939; continuem amb un període bastant tranquil, el que va del 1939 al 1960; després agafem els anys 60 i 70, que són anys de canvis molt importants, d’una aposta clara per la qualitat; tot seguit expliquem la història del Celler del 80 fins a la introducció de l’euro, quan es consolida l’aposta per la qualitat i s’introdueixen millores tècniques -les premses pneumàtiques, la metal·lització de tota la cabuda…-; i, finalment, situem el Celler en el marc del cooperativisme avui.”
L’historiador, que és expert en l’anàlisi del sector elaborador i exportador de vins a Catalunya, parla del pes del Celler Cooperatiu a La Granada com a element clau. “La construcció del Celler en sí mateix ja va ser un avenç per La Granada. Hem d’entendre que en el moment que es va fer, al 1920, la gent vinificava a casa i vés a saber en quines condicions. Per tant, ajuntar-se tots els pagesos per fer un vi d’una manera més controlada i uniforme i sota la supervisió d’un enòleg, ja va suposar un pas endavant enorme. Després al llarg dels anys ha suposat disposar d’una instal·lació que ha millorat la qualitat. En termes d’ocupació, ocupa directament unes 10 - 12 persones, encara que en són moltes més en època de verema. En termes de valor afegit a La Granada pensem que ha estat un element important. A més a més ha contribuït a que La Granada continués sent una població essencialment vitivinícola on predomina precisament la varietat autòctona Xarel·lo”.El llibre ‘Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès’ compta amb una acurada edició on els colors de la coberta i la sotacoberta responen als de les fulles de la vinya en diferents estacions i al marró de la terra. El logotip del centenari representa la petjada del celler en aquests 100 anys. El llibre es pot trobar a les llibreries al preu de 35€.Amb la imatge del centenari | FOTO: CedidaLa presentació del llibre dona ara el tret de sortida a un 2020 ple de celebracions per commemorar aquests 100 anys del Celler Cooperatiu de La Granada. Entre els actes que ja s’han anunciat cal destacar una demostració de noves tecnologies de la mobilitat aplicades al conreu de la vinya, una conferència sobre cooperativisme agrari a càrrec de Joël Castany, president de VINADEIS, un concurs de fotografia i de dibuix en coordinació amb l’escola Jacint Verdaguer, diversos actes amb motiu de la Festa Major, la Mostra de Vins i Caves i la presentació de vi novell. Però el president, Joan Pons va voler destacar com el més important del centenari el dinar de germanor que se celebrarà el proper 27 de juny.
Web Celler Cooperatiu de La Granada
