Jump to navigation
L’absència d’estudis sobre la parla pròpia del Penedès en el panorama de la dialectologia catalana s’ha anat acabant en bona part gràcies a la feina de la secció ‘Parlar penedesenc’ de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Amb l’ajut de l’acurat recull de treballs del filòleg Ramon Marrugat ens endinsem de ple al territori propi de la parla penedesenca, aquell que – segons el propi Marrugat- es pot definir per defecte com “allà on no arriba ni el barceloní ni el tarragoní”
Llegeix-lo aquí.
Són sis i no es tracta de compartir pis o casa. Parlen de projecte. Una aposta de vida que els ha dut a viure en una masia de Castellví de la Marca, Ca la Conxita. Matí de diumenge d'hivern. Setze mans amassen pa en una gran taula de fusta. Se sol repetir un cop al mes. Toca fer pa i són els sis de casa i dues persones més que s'hi sumen. "És habitual, en dies així gent de diverses masies aprofitem per fer tasques conjuntament". Com que hi ha feina, enlloc de seure a xerrar, els acompanyem. La massa es queda dalt a casa, tapada i davant la llar de foc, tot reposant. Ja hi ha qui ha començat a carregar al carretó vergues i redoltes. Dins el galliner, on hi ha el forn de llenya, xerrem amb el Joan i la Maria mentre comencen a encendre el foc. "Té més de 200 anys aquest forn!". De fons, un dels convidats a fer pa toca la guitarra.
Dalt de muntanyes i turons o a les parts més alçades de nuclis poblats, els castells són testimoni de la història d’un territori i formen part del seu paisatge. Al Penedès i el Garraf hi ha castells llegendaris, alguns ben conservats, altres que continuen habitats malgrat el pas del temps, i alguns altres dels quals ja només en queden les runes. Us proposem un passeig per alguns d’aquests castells que tan familiars ens resulten als penedesencs.
Unes escopinyes amb salsa, olives, patates i dos vermuts. Així sí que comencen bé els migdies del cap de setmana! Amb gel, sol, amb sifó o bitter. En una barra o en una terrassa. Al mig del poble, o davant de mar. És igual on i quan te’l prenguis, però està clar que l’hora del vermut és un d’aquells petits moments de felicitat. De fet, fa un temps ja us explicàvem que al Penedès s’elaborava molt vermut i s’exportava arreu. Però ara? On el podem gaudir? Són molts els locals penedesencs on prendre un bon aperitiu, però avui destaquem cinc locals que tenen el moment del vermut com estrella principal.
Anar al pati no és només esmorzar, jugar a futbol o a fet i amagar. El pati és l’espai principal de lleure dels infants. És on hi juguen, on fan amics i construeixen noves relacions socials. És, en definitiva, també un espai educatiu que cal aprofitar. I, sota aquesta premisa, algunes escoles del Penedès hi estan treballant. El pati com espai cohesionador i integrador; no només dels alumnes, també de tota la comunitat educativa. Espais motivadors per experimentar i crèixer. A continuació, membres de les comunitats educatives de quatre centres del Penedès ens expliquen com ho fan i què estan aconseguint.
Al Penedès, l’aigua circula en forma de rius, rieres i gorgs a l’interior (quan hi ha aigua) i tenim el privilegi de comptar amb boniques platges i cales a les costes del Garraf i el Baix Penedès. També tenim espais naturals d’interès amb l’aigua com a protagonista com el Pantà de Foix o els Pèlags de Vilobí on no és permès banyar-se. En aquest article hem recollit sis llocs on podeu prendre un bany que són especialment estimats pels penedesencs. Com sempre, us demanem que tracteu aquests espais amb la cura que es mereixen i que aneu amb compte a l’hora de banyar-vos.
Diuen que al ‘pot petit hi ha la bona confitura’. I en qüestió de patrimoni i encant, al Penedès tenim exemples que confirmen aquesta nostrada frase feta. No ens cal anar gaire lluny per badar davant d’un paisatge, per descobrir una llegenda, per perdre’s per carrerons o per tancar els ulls i imaginar-se un passat majestuós. És que a l’Alt, Baix Penedès i Garraf tenim llocs de postal! Aprofiteu per redescobrir les joies que amaguen els pobles petits del Penedès.
Coreògrafa, ballarina, pedagoga, artista, filòsofa,... Complicat posar-li etiquetes a l'Olga Álvarez. Se'ns desplega una persona inquieta, plena de reptes quotidians, observadora, amb moltes preguntes damunt la taula i amb la voluntat de compartir-les amb el món i sacsejar-nos amb elles a través de la dansa. Impossible restar indiferents davant seu. Conversem amb ella de dansa, de vida, del cos, l'ànima i el pecat. Respirem una intensitat quotidiana i interior que ens vol travessar com ho fa a 'El Vuitè Dia' (La Taimada) una peça descarnada que ens posa cara a cara amb la vessant més fosca de la nostra condició humana.
Mario Mas volia ser biòleg des de ben petit. Però créixer envoltat d'artistes com el seu pare, Javier Mas, guitarrista que ha acompanyat Leonard Cohen de gira durant vuit anys; o Raimundo Amador o Kiko Veneno, amics de la família, el va fer decantar de forma natural cap a la música. Però m'atreveixo a dir que aquest esperit curiós de biòleg l'acompanya també en la seva carrera musical: dissecciona la música, n'estudia els seus orígens, la seva evolució, el rastre que queda generació rere generació. La guitarra és el seu microscopi, amb ella interpreta la música popular espanyola i els orígens del flamenc per a poder forjar el seu propi estil. El seu pare sempre li deia quan començava a tocar: "Tu mira para atrás siempre".
Llibertat, comoditat, connexió amb la natura. Aquests són alguns dels arguments que destaquen aquells que practiquen nudisme. Una opció que cada cop atrau més gent i que, en determinats països europeus, és una pràctica molt habitual. De fet, des del 1989, el Codi Penal ja no qualifica el fet d'anar despullat com un escàndol públic, de manera que es pot practicar a la majoria de llocs, excepte en platges o municipis on s’han redactat ordenances per vetar-lo. Al Penedès comptem amb quatre platges de tradició nudista i una que no ho és de forma oficial. Cal tenir en compte, però, que aquestes platges no són nudistes o tèxtils: són els usuaris els que els donen l’ús que prefereixen.
