Jump to navigation
Manel Güell és formador, consultor, coach d'equips i professor associat a la Universitat de Barcelona. Els seus darrers llibres publicats són ‘¿Tengo inteligencia emocional?’ (Paidós, 2013) i ‘El arte y la belleza. Para entender el arte a través del diálogo filosófico’ (Octaedro, 2013).- Darrera de cada decisió moral i dels valors ètics hi ha una emoció. Com arribes a aquesta tesi?Per un cantó, la filosofia ja havia analitzat aquesta qüestió. Parlo de quatre referents, Aristòtil, Descartes, Spinoza i Hume, que van del segle IV abans de Crist fins al segle XVIII. Aquests quatre autors van suggerint-ho amb les seves obres. Per exemple, Hume diu que les “passions” – en aquell moment es parlava de passions, no d’emocions- són la base de l’ètica. El que passa és que el discurs racional i cognitiu ha tapat aquests intents. A Descartes el coneixem pel ‘Discurs del mètode’ però té un llibre que es diu ‘Tractat de les passions’, que analitza les passions humanes i ja suggereix aquesta relació amb l’ètica. Per un altre cantó, em baso en els descobriments de la neurologia durant els segles XX i XXI. Especialment en el neuròleg Antonio Damasio, amb els seus estudis sobre l’escorça prefrontal del cervell (una zona en la qual hi ha la presa de decisions). Diu que en la presa de decisions sempre hi ha un element emocional que hi influeix directament. Trenca el mite que la decisió és només racional. Altres neuròlegs ho han corroborat. És a dir, hi ha fins i tot decisions automàtiques del cervell, gairebé instintives, i altres decisions que les emocions decanten cap a un cantó o cap a un altre. És una perspectiva molt original perquè el discurs original de la filosofia defensava que l’ètica és un discurs racional. Que és veritat, també. Però m’he atrevit a mullar-me amb la tesi que defenso al llibre i he buscat arguments en la vida quotidiana de les persones, en la meva experiència personal com a formador, en la filosofia, en la neurologia i també en les conductes dels personatges de les sèries de televisió.- Per què, les sèries?Les sèries de televisió, per mi, són com un mirall de la nostra societat. I llavors és molt fàcil que les persones se n’adonin que aquell personatge és generós perquè té alegria, o simpatia. Hem de tenir en compte que ser solidari o generós és ètic, és humà (els altres animals no tenen ètica). Al llibre explico que, quan jo tinc simpatia amb algú, aquest és el fonament de la generositat, de tenir cura dels altres i de la solidaritat. Primer puc tenir simpatia amb la gent del meu clan, la família, el meu poble... Però podem engrandir-ho a totes les persones. Aquí tenim un exemple: una emoció, l’alegria, i un principi ètic, que és la generositat, la solidaritat o el tenir cura dels altres. Llavors, jo crec, com altres autors que gràcies a les emocions, que fonamenten aquests valors, hi ha convivència. Per tant, gràcies a les emocions, existeix la societat. Sense emocions no hi hauria pacte social. No hi hauria justícia, honradesa ni integritat i la societat seria una guerra.'Modern Family'- Dius que el discurs racional havia tapat les emocions. Però cada cop s’estan estudiant més, oi?Sí. Fins a finals del segle XIX, l’únic que reflexionava sobre la persona era la filosofia. Quan la psicologia comença a ser científica, a finals del XIX i principis del XX, intenta que totes les seves afirmacions de tesi estiguin comprovades o experimentades. Clar, les emocions, el problema que tenien era que no es podien contrastar de cap manera. Però, als anys 50 del segle XX, amb la neurologia, es va començar a veure que sí que es podia, per exemple, demostrar el circuit neuronal de la por, com va fer Joseph LeDoux. Amb els animals, va veure que la por es podia objectivar amb un circuit neuronal i va descobrir que hi havia una part del cervell, el cervell emocional, que gestionava les emocions. Damasio va observar, per la seva banda, que les persones amb lesions en aquestes parts del cervell no podien tenir emocions -Quina cosa més terrible! No imagino res pitjor-... Per tant, de cop i volta, es va veure que es podia parlar de les emocions científicament perquè hi havia un fonament físic i es podien entendre les emocions com un resposta regulada per una part del cervell. D’altra banda, al discurs filosòfic, ja des de Plató, el fonament era la racionalitat i no es donava importància a les emocions. De fet, es creia que es podia controlar la conducta només de forma racional. El pare d’això és Descartes: “La raó pot controlar la conducta”. És veritat que els principis ètics són racionals però hem descobert que, per moltes raons, si no hi ha una emoció al darrere, els principis ètics no s’activen. A més, l’emoció també pot anar contra la raó.- D’acord. Tenim que l’emoció genera un moviment. Però cadascú la pot viure d’una manera o d’una altra i això pot tenir unes conseqüències o unes altres.Jo parlo del concepte d’intel·ligència emocional que consisteix en que la raó, la voluntat, el sentit comú, pot regular la resposta emocional. Davant d’un estímul puc respondre de dues maneres: emocionalment o racionalment. O bé puc regular l’emoció amb la raó. Llavors sóc intel·ligent emocionalment. Si un senyor em dóna un cop sense voler pel carrer i jo li crido i li dono un cop de puny, aquesta és una resposta emocional irracional. La meva tesi és que la gent amb intel·ligència emocional també té intel·ligència ètica. És capaç èticament de comportar-se d’una forma adequada segons el context.- Per què tenim emocions?Per sobreviure. La resta de mamífers també les tenen. I com que són per sobreviure, això vol dir que totes són útils. Sentir ràbia contra una persona que et maltracta està molt bé; estar trist per una pèrdua és necessari per integrar el dol; tenir por davant un perill real prepara el cos per fugir o enfrontar-lo. La ràbia, la tristesa o la por no són negatives. El que passa és que hi ha contextos en què les emocions no són útils i la resposta emocional llavors no és intel·ligent. Per exemple, tenir por a una cosa que no fa por i angoixar-te o tenir pors inventades. No és que la por no sigui útil, sinó que n’estem fent un mal ús.- Tornem al tema de les sèries. Com és que has utilitzat les sèries de televisió per defensar la teva tesi?Em considero un divulgador. Per les meves tesis sempre em baso amb gent que ha investigat, després de moltes lectures i molta experiència com a formador., però vaig pensar que seria interessant posar exemples. Com que m’agrada molt el teatre, la primera idea que vaig tenir per aquest llibre va ser fer servir les obres de Shakespeare perquè contenen tots els valors i totes les passions humanes. Però vaig pensar que potser Shakespeare no era tan conegut. Hagués necessitat moltes pàgines per explicar el context. Moltes sèries plantegen el tema de les emocions i els valors ètics i era molt més fàcil per arribar al gran públic. El meu llibre és un llibre de gran públic. No és un llibre d’autoajuda. No dono consells per ningú, no crec que estigui preparat per fer-ho, ni molt menys. El que vull és que la gent reflexioni. Proposo temes, proposo contradiccions perquè la gent pensi sobre ella mateixa i sobre la seva conducta. Després que cadascú faci el que vulgui. Però és un llibre divulgatiu, amb un llenguatge planer. També és rigorós, amb totes les cites referenciades, d’estudis científics i grans filòsofs. Però, per llegir-lo, no cal saber de filosofia o de psicologia. Ni tan sols cal haver vist les sèries - n’hi ha quinze, de citades- perquè abans explico breument l’argument i la situació per tal que la gent ho entengui.- En tot cas, Shakespeare està molt present a les sèries. I al cinema...A la ficció occidental tenim dos fonaments: la tragèdia grega i el teatre de Shakespeare. D’alguna manera, Shakespeare va tractar tots els temes humans, per tant, els arguments, les estructures de relació, etc. de les sèries i del cinema, es basen en les seves obres. I també en la tragèdia grega: identificació amb el pare, la mort del pare, el dubte d’Antígona entre complir la pròpia intuïció o complir la llei... Les sèries juguen molt amb l’emoció, perquè és el motor dramàtic; però darrere de l’emoció hi ha uns valors. També vull destacar que les sèries no són innòcues perquè ens estan projectant valors. Per exemple, cito ‘Narcos’. La sèrie projecta valors com la integritat i l’honradesa del president Gaviria, durant la primera temporada, com la crueltat de Pablo Escobar. O la pròpia crueltat de la policia quan passa de la moral i utilitza els mateixos mètodes que els narcotraficants. I la comèdia igual: ensenya amistat, solidaritat i afecte, però també traïció.- Ara que parlaves de ‘Narcos’, veus perillós humanitzar un personatge com el de Pablo Escobar?La sèrie ha tingut la seva polèmica. Jo l’he vist i és molt bona. Mostra que Pablo Escobar era una persona paranoica, cruel i inhumana. Només tenia afecte per la seva dona, els seus fills i la seva mare. Tot i que li feia el salt a la dona... Ell només estimava la tribu. Però era absolutament cruel amb la resta de la humanitat. Estava malalt. En el cas de Pablo Escobar hi ha una ambivalència del mite. Una anècdota personal: sóc professor associat a la universitat i en un màster que faig de direcció de centres educatius, la meitat dels alumnes són sudamericans. Un d’ells és de Medellín i m’explicava les campanyes que estan fent des de l’ensenyament per trencar el mite de Pablo Escobar. A Medellín hi ha un barri sencer que duu el seu nom. El va pagar ell.'Narcos'- Abans dèiem que l’alegria, la simpatia, activa la generositat i la solidaritat. Ens pots explicar més exemples?Sí, un que tothom entendrà perquè, a més, és molt actual. La vergonya és una emoció que la resta d’animals no tenen. Només la tenim els humans. La vergonya és la base de la honestedat, la integritat i la sinceritat. Associat a la vergonya hi ha el sentiment de culpa, que encara és pitjor. Per què sóc honrat? En part perquè em faria vergonya no ser-ho. Em fa vergonya robar, no ser íntegre i aprofitar-me dels altres; em sento culpable si utilitzo els altres. En català diem “Ets desvergonyit” o “Ets pocavergonya”. La gent que ara surt als diaris perquè ha robat diners – ho diuen ells mateixos, no ho dic jo- no tenen vergonya. Si els hagués fet vergonya, no haurien robat el 3% o el que fos- Consideraven que s’ho mereixien.És igual. El cas és que no se sentien culpables per fer-ho. Podien dormir tranquils a la nit. Si un no té vergonya de no ser honrat ni íntegre amb la societat, com fan algunes persones, llavors té aquest tipus de conductes. Per tant, la vergonya és una emoció fonamental. Victòria Camps diu que la vergonya és la base de la convivència social i hi estic completament d’acord. I quan hi ha crisi de convivència social, entre altres motius, una de les causes és que no hi ha vergonya. Un altre exemple, més complex, és la relació entre la llibertat i la por.- Un altre tema molt actual.També, sí. La por que tenim davant de situacions fa que busquem la llibertat perquè no volem que ens diguin què hem de fer i com hem d’actuar. Et fa tanta por sentir-te oprimit que fas accions per ser lliure. I una altra emoció molt maca és el fàstic. El fàstic al menjar, a determinades olors... és una qüestió de supervivència. I nosaltres hem traslladat el fàstic a la moral, de manera que sentim rebuig per determinades conductes com la crueltat o l’abús. En català ho diem: “Em fa fàstic, això que fas”. Sentim un fàstic físic quan som testimonis d’una conducta. Sentim rebuig i fàstic si escoltem que hi ha hagut un cas de pederàstia. I arribem a somatitzar aquest rebuig físicament. Per exemple, a ‘Narcos’, el primer cop que el policia honrat fa una conducta no honrada, vomita.- Obres tot un món, en aquest llibre...Sí, per això em vaig limitar a valors i emocions. Aquí es podria aprofundir molt més. He analitzat els valors més bàsics de la societat i també les emocions bàsiques: la ira, la tristesa, l’alegria, la por i el fàstic.'Inside out'- Les de ‘Inside out’.Exacte. Al llibre cito la pel·lícula perquè és molt recomanable. I, de fet, l’assessor de la pel·lícula és un dels científics que més en sap sobre les emocions, Paul Ekman. Ell va definir les emocions bàsiques amb base física, és a dir, com es defineixen físicament. A la pel·lícula només hi falta la sorpresa perquè dramàticament no donava prou joc.- Com veus la relació d’aquest major pes de l’educació emocional que dèiem abans i una societat que tendeix a la banalitat?La meva tesi és que, com més s’eduqui en les emocions, com més intel·ligència emocional tinguem, hi haurà més fortalesa ètica en la societat. Jo crec que en la societat tenim valors ètics. De fet, al llibre cito les sèries, sí. Però també la gent que se’n va amb una ONG a Síria o el senyor que es troba 10.000 euros en una cartera i la torna amb els diners per honestedat. Penso que tenim valors i els apliquem però no és cap notícia dir que 10 milions de persones han sigut honrades avui o que 854 alcaldes han actuat honestament. Crec que tenim una percepció falsa quant als valors. ‘Emociones en sèrie. De la inteligencia emocional a la inteligencia ética’ és un llibre d’ètica i psicologia però també faig una gran defensa dels valors universals i els valors ètics tot i la degeneració, la corrupció i les guerres. Malgrat tot això, com més s’eduqui en les emocions i s’investigui, estem també contribuint a millorar moralment la societat. Amb aquest lligam: ets intel·ligent emocionalment, ets intel·ligent èticament. Si tu, les emocions les regules bé tindràs unes conductes ètiques. Perquè si tens simpatia, seràs solidari. Jo tinc una visió optimista sense negar la realitat. Som 7 mil milions de persones al món! Però tenim una visió parcial de la realitat perquè només unes poques surten als mitjans. Amb això dels alcaldes catalans, per exemple. Podem afirmar amb certesa que els alcaldes catalans són honrats. Excepte no arriba ni a l’1% que puguin estar implicats en un cas de corrupció. Fins i tot amb els polítics, ho podríem afirmar. Podem afirmar també que els catalans som solidaris, que la societat europea és solidària... Una altra cosa és la injustícia del sistema capitalista, això és un altre tema. Però, en general, vivim en una societat solidària.
Manel Güell 'Emociones en serie. De la inteligencia emocional a la inteligencia ética' a Comanegra
