Goretti Martínez
,
22/04/2019
Llibres

Anna Gual: “Les respostes són murs”

La poeta vilafranquina tanca la trilogia Arrel Trinitat amb el poemari ‘Altres semideus’
La poeta Anna Gual

Foto: 

Marta Huertas
Anna Gual ens torna a sacsejar amb la darrera part de la trilogia Arrel Trinitat, iniciada amb ‘Molsa’ (AdiA Edicions, 2016) i ‘El tubercle’ (Editorial 3i4, 2016). A ‘Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019)’, l’autora explora els conceptes inabastables de la vida i la mort, enlairant les seves reflexions per mirar de trobar el sentit a través d’allò que ens envolta i que sovint passa inadvertit. Gual converteix els elements més petits en divinitats per «elaborar una panoràmica que va d’allò més terrenal a allò més celestial i parlar de la vida, la mort i les pulsions més primàries». I, en aquest camí, ha trobat més preguntes que respostes.
"Escriure em genera més preguntes que respostes i això, lluny de preocupar-me, m’alegra."

- Amb 'Altres semideus' tanques la trilogia Arrel Trinitat. Quin cos se't queda?
Em queda una sensació de plenitud molt forta. Em vaig plantejar la trilogia cap al 2014 i el primer i el segon volum (‘Molsa’ i ‘El tubercle’) van sortir publicats al 2016. Enguany, al 2019, tanco la trilogia amb la certesa que han estat cinc anys de moltes emocions. Em vaig plantejar la trilogia com un repte personal ambiciós i estic molt satisfeta amb el resultat. De fet, el primer llibre, ‘Molsa’, va guanyar el premi Bernat Vidal i Tomàs a Mallorca i el segon llibre, ‘El tubercle’, va guanyar el premi Senyoriu d’Ausiàs March al País Valencià. Per tant, la recompensa ha estat majúscula. Publicar ara ‘Altres semideus’ a l’editorial amiga LaBreu Edicions és sens dubte una altra mena de premi.

- A 'Altres semideus' hi ha vida, mort, divinitats, dubtes, inquietuds sobre el fet d'escriure.... Parla'ns del que has volgut explorar en aquesta darrera part de la trilogia.
En aquest poemari he invocat la mística com probablement no ho havia fet abans. He volgut indagar en la part oculta de la naturalesa humana i també, i sobretot, en la part més fosca d’allò que ens rodeja. Existeix un món que transita entre el visible i l’invisible i ‘Altres semideus’ camina per aquesta línia, per aquesta intersecció. És un poemari que no vol dir sinó deixar intuir un seguit d’aspectes que m’inquieten, que m’atrauen i que m’obsessionen: les preguntes, la naturalesa, la part divina que hi ha en cadascú... Totes les meves passions i obsessions han trobat espai en aquest llibre i he volgut amplificar-les, sense fre, deixant-me portar perquè l’escriptura fos el més sincera i visceral possible.

- 'Altres semideus' va d'allò més "insignificant" a allò més universal? Com es construeix aquest camí amb paraules?
Parlar d’una pedra és parlar del cosmos, ja que tota petita cosa forma part del tot i és a la vegada el tot. Entendre que fixant-nos en allò més minúscul ens aproximarem a les grans qüestions és començar a caminar pel bon camí. Com dic en un vers: “Una puça és també una ciutat: tot depèn de la lupa.” Ens pensem que la poesia ha de parlar dels grans temes però del que ha de parlar, al meu entendre, és d’allò més petit. Perquè parlant d’allò més petit arribarem al més absolut. De fet, William Blake ja havia dit que l’infinit s’amaga en un gra de sorra i hi estic completament d’acord.

- L'alegria dels nostres dubtes / ens farà dignes. Has trobat respostes o més preguntes?
Escriure em genera més preguntes que respostes i això, lluny de preocupar-me, m’alegra. Preguntar-se és la clau perquè la pregunta és una porta oberta que et convida a entrar a un submón ple de històries i més històries que et porten a altres històries i la curiositat així mai s’esgota. Les respostes són tanques, són murs. Quan un problema matemàtic es resol, ja no es pot seguir el seu fi perquè s’ha arribat al final de la qüestió. I a mi no m’agraden els finals, prefereixo les històries que mai s’acaben. Per tant, els dubtes, enlloc de representar feblesa, representen dignitat. La dignitat d’aquell que es pregunta. Com deia l’estimat poeta Francesc Garriga, “l’error va ser fer-nos creure que les preguntes mereixien resposta”. Les preguntes el que mereixen són noves preguntes.

- Quin camí li espera al teu darrer llibre?
‘Altres semideus’ ha estat presentat ja a diversos llocs: a la llibreria NoLlegiu, a la llibreria Cal Llibreter, al Casal Golferichs, a l’Horiginal i també a Vilafranca, a la llibreria L’Odissea. D’ara endavant, encara queden presentacions i recitals, com a la llibreria La Temerària de Terrassa i a la llibreria La Inexplicable de Barcelona. També faré un recital amb l’Anaïs Vila el 20 d’abril a la Vallfosca, als Pirineus. I sobretot espero que el llibre faci el camí entre les persones que llegeixen poesia i que la gaudeixin, perquè tots els llibres tenen una nova vida amb cada lectura i relectura.

- Tens algun altre projecte entre mans?
Sí! Sempre tinc projectes desenvolupant-se. Ara penso en tres. Actualment he acabat un llibre titulat ‘Ameba’ que parla sobre la maternitat i les seves contradiccions. És un llibre que s’endinsa en la creació d’un ésser viu. Aquest poemari acaba de guanyar el prestigiós Premi de poesia de Cadaqués a Rosa Leveroni, cosa que em fa molt feliç. També estic escrivint un seguit de proses poètiques, a mode de dietari, per encàrrec d’una editorial molt estimada. Finalment, a principis del 2020 sortirà una antologia dels meus llibres a Stendhal Books, amb els poemes traduïts al castellà.

 

Més informació: 

També et pot interessar