Jump to navigation
- Quin paper juga la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia en el panorama cultural català?És una entitat que vol ajudar a normalitzar la ciència-ficció dins l'àmbit català. I és molt important perquè com qualsevol llengua, el català necessita els seus gèneres populars, els gèneres que agraden a tothom i de la mateixa manera que la novel·la negra o la novel·la històrica estan molt consolidades, la ciència-ficció i la fantasia també ho han d'estar. Volem que arribi a tothom perquè, òbviament, és tan adulta com qualsevol i és tan seriosa i divertida com qualsevol altre gènere. Sempre ha estat un gènere menystingut que intentem simplement normalitzar, s'ha de veure perquè molta gent encara no el coneix. O, fins i tot, pitjor, hi ha gent que el consumeix sense saber que l'està consumint.
- Quan es dona aquesta situació?Molta gent es pensa que la ciència-ficció només són batalles espacials de naus i això només és un subgènere. La ciència-ficció està en el nostre dia a dia, des de novel·les que t'expliquen possibles problemes socials o l’apagada elèctrica que hi va haver el 28 d’abril. Imaginem-nos que en comptes d'unes quantes hores això fos uns quants mesos. Ostres, què passaria llavors? Aquesta mena d’especulació, de preguntes que ens fem, ens ajuden a pensar i potser també a millorar com a societat. En el món audiovisual està molt consolidada, la gent veu sèries a Netflix on hi surten dracs i màgia, naus especials o una tecnologia que et permet fer quelcom diferent, però sembla que en la literatura la gent no s'atreveix quan realment estan consumint ciència-ficció i fantasia sense parar. És en aquest sentit que volem acostar-nos a la gent.
- Acostar-vos a la gent és el principal repte que teniu des de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia?Sí, però és un repte que a poc a poc es va diluint perquè les generacions que pugen hi estan molt més avesades. Igual que nosaltres, la nostra generació ho està més que els nostres pares. Llavors la gent ja creix llegint fantasia i ciència-ficció de manera cada vegada més normal. Si ara te’n vas a una llibreria a presentar una gran novel·la de ciència-ficció, cada vegada hi ha menys gent que es pensa que allò no és seriós o que no és per tots els públics. El relleu generacional també ajuda que sigui molt més fàcil.
- Quin creus que és l'estat de salut actual de la ciència-ficció i la fantasia en català?Avui en dia està molt bé, però sempre és més precari que els altres. Es llegeix en català, sobretot gràcies a la gran tasca que estan fent les petites editorials, les independents, que són les que es van posar les piles i han fet una feina espectacular, portant-nos obres acabades de publicar i guanyadores de premis i això les grans editorials no s’han atrevit mai a fer-ho. Des de fa uns cinc o sis anys podem dir que estem en un bon moment, però cal consolidar-lo tot i que sí que és cert que cada vegada surten més col·leccions, més editorials i la nostra feina com a públic és llegir i mantenir aquest moment dolç de la ciència-ficció. Creiem que es pot aguantar bé perquè quan treus un llibre en català i castellà alhora, la gent pot triar i els lectors catalanoparlants l’agafen en català. Quan tenim igualtat de condicions, s’ha demostrat que la ciència-ficció en català funciona i fins i tot moltes vegades tenim traduccions molt abans que en castellà. Per exemple, l’última novel·la de l'Anna Starobinets, que és la nostra convidada d'honor aquest any a la CATCON, a part del rus, que és la seva llengua natal, només s'ha traduït al català a escala mundial. Segurament d’aquí poc sortirà en anglès, però això demostra que les nostres editorials també corren i busquen la primícia.
- Hi ha editorials que publiquen i escriptors i escriptores que escriuen. També hi ha una comunitat lectora de ciència-ficció i fantasia consolidada?El públic lector és essencial, i tot i que es diu que potser ara la gent llegeix menys que fa uns vint anys, també és veritat que la que llegeix és molt fidel i en el cas del públic de ciència-ficció i fantasia és així, hi ha gent que es dedica més a llegir novel·la no realista. I saps què passa? Que s’estan fent unes edicions tan bones, amb il·lustracions espectaculars, amb dissenys de col·leccions increïbles i, a més a més, amb autors de primer ordre, que la gent cada vegada es queda més encantada i vol continuar llegint. Un pas que han fet aquestes petites editorials independents és donar una qualitat molt gran al que estan fent.
- I en l'àmbit internacional, quin recorregut tenen les traduccions dels escriptors i escriptores que publiquen en català?N'hi ha molt poc, però això no és culpa dels autors ni de la qualitat. Pensa que, en general, al món anglosaxó es tradueix molt poc. Ells tenen un gran volum d'autors en anglès i realment, tu vas a qualsevol llibreria anglosaxona i hi ha poca cosa traduïda, excepte alguns clàssics d’altres llengües. En català sí que és veritat que hi ha autors que s’han traduït a altres llengües, com el Sánchez Pinyol amb 'La pell freda', que s'ha traduït a una quarantena de llengües, o el Marc Pastor, que també té novel·les traduïdes a l’anglès, l’italià i el polonès. Però són casos puntuals perquè en general en qualsevol llengua el primer que es fa és buscar la traducció des de l’anglès, llavors un autor que escriu en anglès sempre tindrà més possibilitats de ser traduït a altres llengües que no pas si escriu en català, italià, eslovè o portuguès.
- Quins autors catalans contemporanis destacaries per començar a llegir ciència-ficció i fantasia?N’hi ha moltíssims! Si et faig una llista me’n deixaré molts... A veure, hi ha el Marc Pastor, el Ricard Efa, la Isabel del Rio, l'Elisenda Solsona, l'Ivan Ledesma, que sobretot es dedica al terror, l’Enric Herce amb ciència-ficció i ciberpunk i que també participarà com a convidat d’honor a la CATCON... Tenim autors per a tot, els que toquen el terror, la ciència-ficció clàssica, la ciència-ficció més alternativa, la fantasia o el romantasy amb el Josep Rodríguez que és un dels pocs autors que s’ha involucrat en la fantasia romàntica, dedicada potser a un públic més adolescent d’entre 12 i 20 anys. Hi ha molts subgèneres i per exemple moltes novel·les negres toquen la ciència-ficció o moltes novel·les de ciència-ficció toquen la novel·la negra. En el moment que hi ha elements no realistes, una novel·la de ciència-ficció pot estar escrita des d'una perspectiva d'investigació criminal. El Jordi de Manuel és un expert a combinar ciència-ficció i novel·la negra. La gràcia és que pot tocar qualsevol tema que toquin els altres gèneres, però amb una especulació més gran, sense que t'hagis de basar en uns fets reals, perfectes, creïbles. Per què? Perquè a l'especular també tens molta més llibertat de sorprendre el lector i d'estimular la seva imaginació.
Una de les activitats de l'anterior edició | Foto: Cedida- El 17 i 18 de maig celebreu a Vilanova i la Geltrú la setena edició de la CATCON, la convenció catalana de ciència-ficció, fantasia i terror. Com va sorgir aquesta convenció?L’any 2016 es va fer la convenció europea de ciència-ficció a Barcelona i nosaltres vam anar-hi convidats, vam fer alguns actes i van tenir molt èxit. En veure que la gent tenia ganes de participar vam pensar a fer la nostra pròpia convenció catalana. I des de l’inici ho hem fet a Vilanova perquè ha sigut una ciutat una mica talismà per a nosaltres. A Vilanova es va fer un dels primers encontres de ciència-ficció en català l'any 1997 i uns anys més tard es va repetir. A més aquí tenim alguns dels peixos grossos de la ciència-ficció catalana com és l’Antoni Munné Jordà, que és la persona que més en sap al món de ciència-ficció en català, i cada any ens ajuda a muntar-ho i col·labora en la convenció.
- També col·labora amb la producció literària a través de la Beca d’Estudis Literaris Fons Antoni Munné-Jordà de ciència-ficció. Com ajuda aquesta iniciativa a la creació i quina aportació fa Munné-Jordà al gènere?Té una col·lecció immensa de ciència-ficció que va donar a la biblioteca Armand Cardona de Vilanova i després va muntar la beca. Ja estem per la tercera convocatòria, de fet els dos treballs de les beques que ja s’han atorgat es presentaran a la CATCON. Tenir accés a tots els llibres i poder fer una tesi doctoral sobre qualsevol tema relacionat amb la ciència-ficció i en català és un orgull, i és una cosa que no passa enlloc més a Catalunya. A Vilanova poden estar contents de tenir aquesta biblioteca i aquesta beca. L’Antoni és un pou de sapiència en aquest sentit, va dirigir l’única col·lecció de ciència-ficció que hi va haver durant molts anys i per això s’ha mantingut la flama abans que arribés el boom de les petites editorials. Ell sap perfectament des del segle XIX qualsevol autor que tingués un conte, un article dedicat a ciència-ficció. Ho té arxivat i sorprèn sempre amb obres que no sabíem que existien i que ell ho sap i ho ha llegit, és impressionant. Té una capacitat enorme per divulgar la ciència-ficció en català.
- Les publicacions i els estudis que es presenten a aquesta beca, ja siguin premiats o no, de quina manera contribueixen a aportar valor cultural i literari a la ciència-ficció i la fantasia?Són estudis que potser per al públic general semblen estranys, però per als que estem acostumats a llegir ciència-ficció són molt normals. En altres països es fa bastant i aquí el que passa és que si vols fer un estudi sobre un fet històric et poden donar una beca, però, en canvi, si vols fer un estudi sobre l’evolució de la ciència-ficció o el pensament crític de la ciència-ficció durant la postguerra, doncs sembla que sigui poc interessant i en realitat ho és molt, però no estem acostumats al fet que això es pugui fer. Els gèneres no realistes -ciència-ficció, fantasia i terror-, tenen un valor cultural igual que els altres, ni més ni menys. I llavors, les persones que s'han encastat només en llegir novel·les realistes o assajos realistes, es perden un grau d'especulació i de pensament crític que potser només tenim els que també llegim novel·la fantàstica i ciència-ficció. Per això crec que hauria d'estar a l'abast de tothom.
- El públic que s’apropi a Vilanova a la CATCON, què hi podrà trobar en aquesta setena edició?Tenim una mica de tot, des de xerrades i taules rodones per al públic en general fins a un espai que funcionarà el dissabte que es diu CATCON Pro i està dedicat al sector professional, un punt de trobada entre editorials i escriptors que ens servirà per donar a conèixer projectes i perquè les editorials ens puguin explicar què volen i com ho volen. És una manera de tenir una via directa amb editorials, perquè moltes vegades no és fàcil accedir-hi. També tindrem xerrades molt interessants, amb persones que han participat al projecte Hypatia sobre la missió espacial a Mart, xerrades més divertides sobre cases encantades, tindrem ciència-ficció asiàtica, també parlarem de maternitat i ciència-ficció, romantasy, manga, anime i sobretot estem molt contents de tenir a dos grans autors, que són els convidats d’honor d’aquest any, l’Enric Herce que és de Reus i és el nostre autor català i l’Anna Starobinets, que és russa i és una de les grans autores de ciència-ficció d’Europa.
Web Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia Web CatCon
