Jump to navigation
- Activista, artista, escriptor? Com t'agarada expressar-te?Fa temps que vinculo el meu activisme a la pràctica artística. Em pensava que no podien anar juntes, però he trobat la manera d'articular-les. En el meu dia a dia em moc en diferents pràctiques artístiques; des de la creació de fanzins, els murals o la creació de videojocs fins a l'escriptura. He anat veient que l'escriptura era la disciplina que millor se'm donava i la que em permetia traslladar millor les meves idees. Soc una persona que genero moltes idees, i l'escriptura m'ha servit per depurar-les, enfocar-les i transmetre-les d'una manera fàcil. He vist que amb l'escriptura estava compartint un coneixement que podia ser útil a les persones i generar transformacions.
- Acabes de publicar un nou llibre 'La nostra atenció ha estat raptada' en el qual parles dels efectes de les xarxes socials a les nostres vides. Dius que estem permanentment connectats, però contínuament distrets. Les plataformes digitals canalitzen cada cop més activitats: hi estudiem, treballem o comprem tot el que necessitem, ens hi informem, socialitzem, entretenim i aparellem, ho acaparen tot.El llibre va començar a gestar-se perquè jo no em podia concentrar. Em pensava que m'havia fet gran i que per això ja havia perdut aquesta capacitat. Però no era així, vaig descobrir que tenia una addicció a les xarxes socials i als mems. A tots aquests estímuls tan impactants, sorprenents i divertits. Estava constantment revisant el mòbil per veure els missatges o les reaccions. Vaig veure que aquesta era la font de la meva distracció i que no em permetia concentrar ni gaudir res. Perquè per gaudir una cosa t'hi has de centrar mínimament. Em vaig començar a preguntar per què i vaig veure com funcionen les xarxes i com atrapen la nostra atenció. Vaig pensar fer un petit fanzine que em servís com a teràpia per recuperar la meva atenció que la tenia totalment perduda. En veure que el tema era molt més profund del que em pensava, els hi vaig proposar a l'editorial. Els hi va interessar i llavors ja m'hi vaig tirar de cap i he estat un any i mig només amb aquest tema. Jo que sempre ho estic analitzant tot, he estat cinc anys atrapat a les xarxes. Ho dic gairebé com si fos una malaltia. Vaig estar cinc anys amb distracció severa.
- Al llibre suggereixes mesures per curar aquesta distracció severa o millorar-la.Crec que es fa molta difusió dels trucs que pots aplicar a escala individual, però és tant o més important entendre que és una qüestió política que ens afecta a molts. No és quelcom aïllat del qual ens hàgem de responsabilitzar. Oh, és culpa meva, perquè no puc mantenir l'atenció. No, no. Hi ha unes empreses molt poderoses que tenen un exèrcit d'enginyers que treballen cada dia per robar-nos una mica d'atenció. A mi m'ha estat molt més útil aquesta ràbia que m'ha anat creixent de veure com estaven explotant la meva atenció. Al final estem tots treballant gratis per ells. Per això Facebook, Google, Apple o Amazon són les empreses més riques i poderoses del món.
- Creus que hi ha possibilitat d'aturar-ho?Aquest canvi polític no vindrà d'un dia per l'altre sinó que serà molt lent. En el llibre aporto estratègies més personals de com lidiar amb aquesta tecnologia que és tan poderosa. A escala personal bàsicament és intentar restringir l'accés a aquesta tecnologia que és massa bona. No estem preparats per aquesta tecnologia tan bona. Ho comparo amb 'El Senyor dels Anells'. Ens dona un poder tan gran que ho podem fer tot a través seu. Podem estudiar, comprar, informar-nos, aparellar-nos. Llavors és tan temptador utilitzar-la per tot que és molt més fàcil que ens acabi dominant ella a nosaltres que nosaltres a ella. També ho comparo molt amb substàncies addictives com poden ser el tabac o l'alcohol que ja sabem que són perjudicials. En canvi, les xarxes les estem consumint tot el dia i sembla que els efectes siguin lleus, però hi són. Hi ha una pandèmia de depressió i ansietat. Relacionar-nos a través de pantalles ens dona relacions empobrides.
- Creus que poder viure desconnectats de les xarxes serà un nou distintiu de classe?Sí, hi ha un nou classisme vinculat a l'atenció. La gent més pobra consumeix més xarxes perquè pot trobar més gratificació a través de les xarxes que la que pot adquirir en el món real. En canvi, la gent més rica es pot permetre gaudir les coses reals, no la seva versió virtual. S'ha comprovat que els infants i joves més pobres passen més hores davant les pantalles perquè no es poden permetre anar de viatge o viure altres experiències que la gent més rica sí que es pot permetre. Els més joves estan set hores de mitjana.
- Tu ara ets a la muntanya. Això forma part de les teves mesures de desconnexió de la tecnologia?Sí, és la meva fórmula per poder dedicar-me a fer coses artístiques que a escala econòmica són ruïnoses. No depenc tant de guanyar diners per poder crear. Això em dona una independència i em fa estar lliure. Així puc crear allò que em ve de gust i no allò que sé que tindrà un resultat econòmic. Si hagués de pagar un lloguer, no em podria dedicar a escriure tot un any sencer. Viure a Barcelona seria impossible, per exemple. Llavors a mi em funciona perquè com treballo a casa necessito viure en comunitat. I viure en comunitat és més fàcil a la muntanya, perquè a la ciutat ja està tot més pensat per viure en pisets petits amb parella o de forma individual.
- En el teu primer llibre 'En defensa d'Afrodita' qüestionaves la monogàmia i tot l'estil de vida que se'n deriva.Jo fa molts anys que visc en comunitat i ja no sé viure d'una altra manera. Si visc amb menys gent de seguida trobo a faltar aquesta riquesa de relacions. Realment penso que és la forma més sana de relacionar-se. De tenir la gent a prop. Perquè avui dia el que passa és que ho tenim tot molt dispers. La família, els amics, la feina... Està tot dispers. I les xarxes les utilitzem com a forma de supervivència. És allò que reconnecta tot el que ens estimem. Viure en comunitat és una forma de tenir un nucli de família a prop.
- Vas començar a parlar de la monogàmia.És un llibre que el vaig començar a compilar farà tretze anys i que es va publicar farà deu anys. Vaig descobrir un fanzine en una fira de Londres que parlava de la cultura de la monogàmia. Mai m'havia trobat cap text que ho qüestionés. I com vaig veure que no hi havia massa cosa escrita, vaig començar a traduir textos i a crear-ne. Hi ha mil llibres que parlen de l'amor o les relacions de parella, però pocs que qüestionin políticament la cultura de la monogàmia. Em va al·lucinar! Com pot ser una qüestió tan central en les nostres vides i que estigui tan poc polititzada?. Vaig començar a fer xerrades, tallers, textos. Els meus fanzins arribaven només als cercles llibertaris, però vaig pensar que havia d'arribar a més gent. Crec que és molt interessant veure com les nostres relacions més íntimes van molt vinculades també al context econòmic.
- Tu has decidit dedicar bona part del teu temps a les pràctiques artístiques. Ha estat també una decisió política?Sempre he tingut una ànima molt creativa. Des de petit. Però hi va haver un moment que vaig sentir que el més important per mi era la política. Llavors la cosa artística va passar a un segon pla. Però al final he vist que fer art també és una forma de fer política i que pot arribar a més gent. També m'interessa molt com promoure la creació. Vaig crear una residència artística que dura una setmana cada estiu. Es dediquen molts recursos a l'educació artística, però la gent acaba Belles Arts i no troba feina o espais que permetin crear. Ara m'estic centrant més a escriure, i deixar de fer coses noves cada dia. He fet música electrònica, he fet grafitis. Una mica de tot.
- Aquest esperit polifacètic forma part també de la teva identitat.Sí, al cap i a la fi, aquesta visió holística també és positiva. Jo no vinc de l'acadèmia i crec que fa falta una mirada així. La majoria de llibres d'assaig són de gent acadèmica. Això et dona una visió molt profunda en el teu camp, però no et permet fer tantes relacions. Jo potser sé menys de cada cosa, però intento donar una visió més global des de diferents àmbits, des de l'economia, la sociologia, l'antropologia o la biologia.
- Quins interessos tens més?Les motivacions van canviant. No era la meva intenció escriure sobre xarxes socials o pantalles, però m'hi vaig trobar. De fet, el que fa anys que estic intentant escriure és una segona part d''En defensa d'Afrodita'. Això ha estat un impàs que m'he trobat pel mig. Aquesta segona part vol anar més enllà dels condicionants culturals de l'amor. La idea que la monogàmia és una cultura és important, però per mi faltava parlar dels condicionants més biològics, de la nostra part més animal, que sovint no se'n vol saber res. Sovint per unes idees equivocades com per exemple que tot el que és biològic és determinista o immutable. Jo mai havia estudiat la biologia i per això hi havia aquesta mancança. Ve a dir que si ets gelós és culpa teva i t'has de responsabilitzar. Però això no és ben bé així. Perquè partim de diferents graus de gelosia i hi ha una part que és biològica. És intentar entendre aquestes raons. Hi ha gent que sent un foc interior molt gran al més mínim estímul de gelosia i això no ho ha triat. Això s'ha de posar dins l'equació i no ignorar-ho. En el món de les relacions obertes hi ha persones que amaguen la gelosia perquè està mal vista.
- És necessari començar a socialitzar les emocions menys agradables. Com la vergonya, el cansament, etc.?Sí, totalment. I també tenir una visió més àmplia del que és la sexualitat. Perquè quan parlem de sexe sembla que només parlem de l'acte sexual i això és mitja horeta que dediquem a la setmana. Som éssers sexuals i en tot el que fem hi ha un component sexual. I en el llibre vull parlar extensament del capital sexual. A intentar ampliar el nostre capital sexual és al que hi dediquem més temps. Intentar ser més atractius als ulls dels altres per poder-nos aparellar amb qui vulguem. A això dediquem les nostres feines, tenir més estatus econòmic, més estatus social, més estatus cultural, etc. Tot això ens fa més atractiu i ens permet tenir sexe.
- El capital sexual seria una mica el nexe que uneix els teus dos plantejaments teòrics. Dediquem tant temps a les xarxes per ampliar el nostre capital sexual?Sí. Les xarxes s'aprofiten d'aquest instint que tenim de voler guanyar capital sexual, de poder-nos exhibir i mostrar-nos. Les xarxes visuals promouen aquest narcisisme. Estem atrapats i addictes també per això. Les xarxes creen un mercat sexual infinit. La nostra ment no està preparada per tenir tantes oportunitats a l'abast. Històricament teníem menys opcions. Estàvem en algun racó del mapa i hi havia les opcions només presencials.
- La pandèmia ha canviat la teva manera de viure?Jo és com si m'hagués estat preparant tota a vida per confinar-me: la meva vida ja era això. En els últims deu anys m'he dedicat més a viure en comunitat i treballar a casa. Érem vuit persones a casa, tenia unes relacions riques i no em vaig sentir sol en cap moment. Vaig ser molt afortunat.
- Continues fent activisme a la ciutat?Continuo vinculat a la comunitat LGTBIQ+ i anant a les assemblees sempre que puc. Ara estic molt enfocat en fer activisme a través de la criança. És una cosa essencial de la nostra vida. He trobat una gran mancança perquè crec que la criança està molt poc polititzada. Com la cultura de la monogàmia fa aigües, ja no ens serveix el model de relació sexo afectiva vinculada a la criança perquè la criança dura tot a la vida i les relacions d'avui dia duren el que duren. S'hauria de deslligar la criança de les relacions sexo afectives.
Twitter Na Pai Web Tigre de Paper
