Goretti Martínez
,
09/01/2020
Llibres

El rastre de Perucho a Albinyana

Aquest any en fa 100 del naixement de l’escriptor i poeta barceloní, qui durant molts anys va tenir una estreta relació amb Albinyana
Joan Perucho

Foto: 

Elisa Cabot
La casa del carrer Major on passava els estius i molts caps de setmana l’escriptor és només un dels rastres de Perucho a Albinyana. Aquella casa es va convertir per a l’autor en “escenari de somnis, lectures i malenconies”. Barceloní nascut a la Vila de Gràcia, Perucho escrivia al poema ‘Nens al carrer d’Albinyana’: “Infantesa: rotllana i vol d'ocell / Un crit o un rull l'amenaçava ara / tant com el puny o el llavi. Vas saber / que les coses naixien cada dia, / que aquestes mans esquerden la rialla, / que basta un mur per ésser aquest estel”. Aquest 2020 és l’Any Perucho, una magnífica oportunitat per endinsar-nos en l’obra i l’imaginari d’un creador únic.

Cal Groc
Joan Perucho va fer la descoberta d'Albinyana de la mà del seu amic, l’escultor Apel·les Fenosa. Hi va comprar la casa número 9 del carrer Major, coneguda amb el nom de Cal Groc, i amb l'adquisició d'uns horts veïns, se la va arreglar. A les seves memòries n'explica tot el procés, els racons preferits i com alguns dels seus personatges se li presenten entre les seves ombres. La intenció de Perucho era viure-hi però es reconeixia amb “una naturalesa sàdicament urbana” que li impedia, d’alguna manera, fer aquell pas definitiu. Coneguda també com ca l'Esquerrà o ca l'Escombrer, el renom de Groc està documentat des del 1707, quan la casa era propietat de la família Manyer. El casal, de grans dimensions, fa cantonada entre els carrers Major i de l'Església, des d'on ofereix un perfil que recorda la proa d'un vaixell.

Tal com recull Endrets, a ‘Els jardins de la malenconia’, Perucho escrivia: “Parlaré ara de la meva casa d'Albinyana. La casa és un laberint d'escales, passadissos, alcoves i salons d'aire entotsolat i vetust. En ella es reunien durant les guerres civils d'antany els capitostos Joaquim Ibáñez (baró d'Eroles i marquès de la Cañada) i Joan Romagosa, ambdós convertits en mariscals de camp de Ferran VII. [...]” La casa, sembla pel que escriu, era una autèntica font d’inspiració: “Per aquesta casa han transitat ombres il·lustres de la història. Antoni de Montpalau deixà la seva empremta en la penombra de les seves cambres abans de recórrer adelerat el seu periple inquietant. També ho ha fet l'espectre sangonós del mariscal de camp de Ferran VII, Joan Romagosa (nascut al poble del costat, la Bisbal del Penedès), i el famós baró d'Eroles, autor de Los movimientos de tropas, integrat en la Regència d'Urgell i capità general. L'estament eclesiàstic ha tingut representació en la figura de Sa Eminència l'arquebisbe de Tarragona i en la del bisbe de la Seu d'Urgell, copríncep d'Andorra, grans teòlegs i casuistes ambdós. [...]”


La felicitació de Nadal de l'Aj. d'Albinyana és un dibuix-aquarel·la de Joan Descals sobre el poema 'Nens al carrer d'Albinyana'

Albinyana
El rastre de Perucho a Albinyana va més enllà de la casa. L’escola del poble duu el seu nom des de l’any 1995 i ja fa una colla d’anys que l’Ajuntament organitza pels volts de Sant Jordi un concurs literari per recordar-lo. En el vessant més festiu, Albinyana va convertir aquest estiu en capgrossos els personatges de ‘Les històries naturals’ i el ‘Monstruari fantàstic’, a més del propi escriptor, amb un procés de creació que va implicar famílies del poble.

Albinyana també té l’honor d’haver iniciat d’alguna manera els actes de l’Any Perucho. El passat 20 de juny s’hi estrenava la cantata ‘Els somnis de la Pamela’, un recorregut musical cantat per alguns llibres de Joan Perucho. La cantata va ser composada i harmonitzada pel professor de música de l’escola, Manel Sañudo, i interpretada pels nens i nenes.

El municipi del Baix Penedès té el seu propi rastre en l’obra de Perucho. A banda de la inspiració que hi va poder trobar, el nom del poble és ben present en alguns dels seus textos. Als vuitanta es va publicar ‘Quadern d’Albinyana’ (Quaderns Crema, 1983) i, més endavant, als noranta, Perucho dedicava escrits seus a ‘El fantasma d’Albinyana’, el que s’apareixia a Cal Groc segons l’escriptor, o ‘L’àngel d’Albinyana’, el del campanar, al poemari ‘Cendres & diamants’.


Albinyana | FOTO: Àngela Llop

Perucho
Joan Perucho va néixer el 7 de novembre de 1920 al barri de Gràcia, on el seu pare hi tenia una botiga de teixits. “El meu pare era català i la meva mare va néixer a Medina del Campo (Valladolid): m'he educat llegint tant a Ramon Llull i Ausiàs March com a Quevedo i Cervantes”. Va créixer envoltat dels llibres del seu pare, un gran bibliòfil, i alimentat per la cuina castellana de la seva mare -qui afegia xoriço a l’escudella i carn d’olla, una “aportació memorable!”, segons el propi Perucho-. 

Perucho va renunciar al negoci familiar de teixits i, després de combatre a la guerra -primer al bàndol republicà i després al nacional-, en acabar el conflicte, va estudiar Dret a la Universitat. Allà va coincidir amb amics que l’acompanyarien al llarg de la vida, com Nèstor Luján. Més endavant va aprovar les oposicions per a jutge i va exercir aquesta activitat fins l’any 1984, quan va demanar l’excedència per dedicar-se a la literatura.

Joan Perucho se sentia poeta per sobre de tot i amb la poesia va iniciar el seu camí literari. Els poemaris ‘Sota la sang’ (1947) i ‘Aurora per a vosaltres’ (1951) van ser els primers títols que va publicar. Amb el temps va incorporar la prosa a la seva obra, sempre amb la fantasia, la mitologia, la curiositat històrica com a recursos per a construir el seu imaginari. “La seva narrativa ha anat integrant amb harmonia la fabulació i la ciència, el natural i el sobrenatural, la raó i la màgia”, diu l’entrada de l’Enciclopèdia Catalana dedicada a l’autor.


Cases al centre d'Albinyana | FOTO: Àngela Llop

Fantasia
Joan Perucho va ser un gran renovador de la literatura de postguerra, introductor a Espanya de H.P. Lovecraft i autor d'una novel·la de vampirs divertidíssima, ‘Les històries naturals’, ambientada a la primera guerra carlina. Publicada originalment en català el 1960, s'ha traduït a l'anglès, francès, alemany, italià, portuguès, grec, neerlandès, danès, turc i xinès. La primera edició en castellà es va publicar el 1968 i des de llavors no ha deixat de reeditar-se. De fet, el llibre figura al famós ‘Cànon occidental’ de Harold Bloom.

La dècada dels vuitanta va suposar el reconeixement de la seva obra però també el retorn a la novel·la i a la poesia. Amb ‘Les aventures del cavaller Kosmas’ (1981) va obtenir el premi Ramon Llull i el Premi Nacional de la Crítica de narrativa, i el Joan Crexells del 1982. El 1983, a més de reeditar ‘Les històries naturals’, va publicar ‘Pamela’, "la gran novel·la de maduresa", segons Pere Gimferrer, i va retornar a la poesia amb ‘Quadern d'Albinyana’ després de més de vint anys. El 1985, Edicions 62 va iniciar la publicació de les seves ‘Obres Completes’, i l’any 1988, la traducció nord-americana de ‘Les històries naturals’ li va merèixer el reconeixement internacional. Perucho també va ser crític d'art, gastrònom, bibliòfil, viatger, amic d'artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies. En els anys cinquanta va ser una figura destacada del diàleg entre les cultures peninsulars, a través de l'amistat amb Vicente Aleixandre i de la col·laboració amb la revista Ínsula.

També va publicar en castellà - se sentia còmode amb les dues llengües-, l'estudi ‘Joan Miró i Catalunya’ (1970), reculls d'articles i assaigs com ‘Les delícies de l'oci’ (1984), ‘Teoria de Catalunya’ (1985) o  ‘La meva visió del món’ (1998) i les memòries ‘Els jardins de la malenconia’ (1992). Pòstumament van ser publicats ‘Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís’ (2004). En total va escriure 40 novel·les, 21 llibres de poemes i 29 assajos i altres obres i els seus treballs van ser traduïts a 25 idiomes.

Aquest novembre, com a preludi a la celebració que comença ara, Edicions 62 ha publicat una reedició de ‘Les històries naturals’ amb pròleg de Julià Guillamon, escriptor i periodista i gran coneixedor de Perucho i la seva obra.


Els capgrossos inspirats en Perucho i els seus personatges | FOTO: Ajuntament d'Albinyana

Any Perucho
Joan Perucho és considerat un dels escriptors més singulars del segle XX. Poesia, narrativa, assaig, literatura gastronòmica, articles periodístics… Cap gènere s’ha resistit a “l’embruix imaginatiu de la seva ploma” (‘La meva visió del món (I)’, Edicions El Mèdol - 1998). “Pocs autors catalans d'aquest segle poden oferir la diversitat d'interessos i la varietat de la literatura de Perucho, una relació tan estreta amb l'art del seu temps, una creació tan fecunda de mons imaginaris, la necessitat irrenunciable de mantenir la memòria de la gent i els paisatges que ha conegut, i incorporar-los a la tradició cultural, al costat dels llibres i les obres d'art”, diu Julià Guillamon a ‘El món de Joan Perucho: l'art de tancar els ulls’.

Per això i per mil motius més és ben necessari que la celebració de l’Any Perucho permeti que els seus llibres tornin a les llibreries i que el seu imaginari sigui conegut.

David Figueres escrivia fa unes setmanes a Tarragona Digital l’article ‘Joan Perucho, un dels nostres’ tot celebrant que el nou any que ja ens queia al damunt fos declarat Any Perucho: “La quantitat de tecles que va tocar, ens fa fer la pregunta: amb quin Perucho ens quedem? Amb el poeta sota la protecció de Carles Riba, primer i de Salvador Espriu, després? Amb el crític d’art a Destino que acosta Miró i Tàpies i el Pop a Catalunya? Amb el demiürg sorneguer que fa ballar vampirs, plantes fantàstiques, animals igual d’irreals i personatges històrics com vol en contes i novel·les? L’articulista que aixeca acta periodística del que veu i fa? L’editor que no li fa por editar llibres sobre sexe a finals dels anys seixanta? El gastrònom que volta Espanya per confegir el llibre total de la cuina espanyola al costat de Nèstor Luján? La pregunta es respon tota sola: amb tots i esperem rabejar-nos-hi aquest 2020, en tots ells”.

L’Any Perucho pinta espectacular pel que va avançant el seu “vampirity manager”, Onofre de Dip. No deixeu de seguir-lo per descobrir tot el que ens depara aquest 2020.
 

També et pot interessar