La basílica de Santa Maria és el primer edifici parroquial de Catalunya edificat en estil gòtic i segueix les pautes constructives de les esglésies catalanes de nau única: coberta amb voltes de creueria, però amb una àmplia nau de cinc trams, amb cinc capelles laterals separades per uns contraforts excepcionalment gruixuts. És un edifici gòtic construït sobre una antiga capella romànica. La façana principal es va iniciar al segle XV seguint les pautes del gòtic, però ha sofert al llarg de la història diverses intervencions, la més recent de les quals es va produir a començaments del segle XX.

La portalada de Santa Maria, a la façana lateral, era la porta primitiva de la basílica i conserva encara restes de pintures murals del segle XIV situades a les dovelles de l'arc de mig punt. És de tradició romànica tardana i està datada de finals del segle XIII. De l'edifici criden l'atenció algunes singularitats, com ara la gran varietat de gàrgoles, situades enmig dels contraforts i que adopten formes d'animals fantàstics o reals. Destaquen també les nombroses escultures situades a la part exterior, tot just sota la línia de la coberta, en forma de caps humans, masculins i femenins, que podria ser que representessin les persones protectores de la nova església.