Foto: 

Cedida
Mishima

"Gràcies a la por, l’angoixa o la inseguretat ens convertim en qui hauríem de ser"

Mishima presenta al Tàg del Vendrell el disc 'L'ànsia que cura'
Víctor Rubio
,
17/11/2014
Música
Mishima han après a crèixer a base de treball i d’enfrontar-se a reptes i desafiaments de tot tipus. Aquest esperit els ha fet evolucionar molt com a grup al llarg de 15 anys de carrera en els que han parit set discos. L’últim parla de la idea del paradís encarnat en moltes formes i per gravar-lo han decidit abandonar Paco Loco a la producció i provar noves coses. Del nou àlbum hem parlat amb el seu cantant David Carabén. Dissabte 22 de novembre el presenten al Teatre Àngel Guimerà (Tàg) del Vendrell, a partir de les deu.

- Per aquest disc heu canviat de productor, heu anat a França amb Peter Deimel... a què es deu aquest canvi i què creus que ha aportat al nou disc?

Amb ‘L’amor feliç’ vam tancar un cicle de tres discos amb el Paco Loco com a productor i, tot i que la relació era bona, notàvem que ens estàvem acomodant. Un grup necessita desafiaments i tenir angoixa. Això és una ètica que s’aprèn a base de pujar a un escenari on, el primer cop, puges cagat i sovint això desperta el millor que tens a dins. I per això, i per tornar a sentir aquesta inseguretat i por, vam voler provar amb un productor nou perquè això mateix ja ens va fer crèixer molt quan vam treballar per primera vegada amb el Paco.

  • imatge de control 1per1

- Així doncs creus que l’ànsia és un bon motor per obligar-se a fer coses, per seguir endavant i prendre riscos?

Molt probablement. S’aprèn a bases d’hòsties. També diuen que els grans avenços tecnològics es produeixen durant les guerres, quan tens por. Sembla que el progrés dels humans va molt lligat a això. L’humà és capaç de pensar en l’eternitat perquè té un sentiment molt profund cap a la mort. Dóna la impressió que a partir de sentiments de por, d’angoixa o d’inseguretat ens anem convertint en qui hauríem de ser. D’aquí ve el títol del disc, que és una com una paradoxa.

- El disc gira entorn la idea del paradís. Tenir un ideal de lloc perfecte és també una forma de no perdre l’esperança en la vida o creus que simplement és un engany que ens han venut des de petits?

És com funcionen les nostres mitologies. Per disfressar o superar les nostres pors ens creem una imatge al voltant de la qual tenir esperança, en el cas dels humans és el paradís. Durant molt de temps, i gràcies al cristianisme, hem tingut present aquest concepte. En la societat actual la gent creu en ell d’una altra manera. S’ha agafat el que ens ven la televisió, Hollywood o Facebook per representar la nostra idea de benestar. S’han creat idees estereotipades del paradís com poden ser un bon dinar o la típica foto d’uns peus a la platja. Per això el mite del paradís segueix funcionant, el tenim a la publicitat, en la idea de l’estat del benestar o ara en el procés independentista.

- On és el paradís de Mishima?

A molts llocs. En aquest disc hem volgut crear moltes imatges d’ell. Per Mishima, evidentment, el paradís és fer música. La cançó ‘El corredor’ parla del paradís com a músic: d'estar de gira, de trobar a faltar la família... també parla de celebrar el país que hem anat construint a base de concerts. A la cançó ‘Paradís’ juguem amb imatges més arquetípiques, més exòtiques... o a ‘Ja no tanca els ulls’, que tracta d’un accident en el millor moment de la vida del protagonista, el cel cau a la terra. En totes les cançons es tracta aquest tema.... L’amor lliure podria també ser una imatge del paradís que es va crear en cert moment per lluitar contra una societat masclista...

  • imatge de control 1per1

- Però precisament desmunteu una mica aquesta ideologia a la cançó ‘Els vells hippies’?

Bé, allò és un diàleg entre les dues alternatives. Vaig fer que el ‘jo’ fos un tio que estigués en contra d’això. Ell opina que l’amor lliure és una contradicció però alhora té un sentiment patètic de possessió cap a la seva dona i això l’enfronta a un vell hippie. També deixa patent la seva visió del món quan diu "saps que fumen maria per despertar el subconscient?’. Fa plantejar-te quin personatge és que encara el 2014 s’escandalitza perquè es fumi maria. En definitiva, la cançó és un diàleg de caricatures.

- Sembla un disc més cohesionat, més pensat en quant a estructura que no pas 'L’amor feliç'? És així, ho heu buscat?

Crec que ha estat una cosa natural. Buscàvem canviar la nostra forma de treballar. Teníem molt clar que volíem sonar com en un directe i potser això és una raó. Una altra potser és que no vam arranjar els temes fins poc abans d’anar a l’estudi a gravar-los. Ens vam quedar practicament amb els primers arranjaments que vam fer per a les cançons. Molt diferent a com veníem fent. Abans arranjàvem les cançons de 2 o 3 formes diferents. És per això que potser el disc sembla més unitari, com un sol acte de voluntat.

- El disc té una cançó que es diu ‘Mentre floreixen les flors’ però a la portada trobem una foto on surten flors pansides... D’on surt la idea?

Per l’artwork dels discos, així com en les cançons, em documento molt, busco imatges per representar les idees del disc... però en aquest cas, tot i estar treballant amb els dissenyadors al voltant de les imatges i idees que tenia, no acabàvem de trobar la portada que necessitàvem. L’Alberto Polo, que és el fotògraf que ens va fotografiar durant la gravació del disc a França, es va empapar molt de l’esperit del disc i, un cop va arribar a Barcelona, va fer una sèrie de fotografies d'entre les quals una d'elles ha acabat a la portada. Ens va salvar la vida.

- Per acabar... Què els agrada fer als Mishima al sortir de casa?

A tots ens agrada menjar i beure bé. La sort de ser músics és que ens permet viatjar i conèixer molts llocs on ho podem fer, des de bars de menú a llocs on et pots fotre una bona ‘comilona’. A mi personalment m’agrada molt sortir a passejar, perdre’m, caminar... també m’agrada anar al teatre, al cine o a veure exposicions. M’entretinc fàcilment.

A

També et pot interessar