Elke Sanjosé: "Volem que la gent perdi la por; l'òpera és per a tothom, va directa al cor i explica històries"

Òpera de petit format, en essència i a curta distància al Cicle Platea del Casal de Vilafranca amb la Petita Companyia Lírica de Barcelona

Ariadna Caballero

13/02/2017

Música

El Cicle Platea del Casal de Vilafranca ha decidit trencar barreres entre músics i actors i espectadors. Seure al voltant d'una taula, una copa de cava i la cultura ben a tocar. Ja hi ha passat un monòleg, teatre, música, i el diumenge 18 de febrer és el torn de l'òpera. Sense complexos, sense pors i amb molt per descobrir, us animem a tastar l'òpera de la mà de la Petita Companyia Lírica de Barcelona. Parlem amb la seva directora, la pianista Elke Sanjosé.

"L'òpera no és un art elitista. Des de sempre hi ha anat la burgesia sí, però també el poble, al galliner"

- Quines peces formen la Petita Companyia Lírica de Barcelona?
Som una companyia una mica canviant. Fa anys que som als escenaris i habitualment som unes vuit o deu persones; sopranos, mezzosopranos, tenors, barítons i jo mateixa al piano. Vam nèixer arrel dels concerts que cada dijous al vespre fem al Palau Dalmases de Barcelona; allà ens vam configurar com a companyia, però actuem arreu. Des de fa uns 10 anys, per exemple, actuem al festival Sitgestiu, on fem gales líriques i òperes de butxaca en espais com el Museu Maricel o el Museu Romàntic.

- I quin repertori oferiu?
El repertori és molt àmpli amb totes les combinacions possibles de duos entre els cantants. Anem des del Barroc passant per Mozart, Donizetti, Verdi, Puccini, Txaikovski,...

- Creus que encara associem l'òpera a les classes benestants, a uns espais pomposos...?
Desgraciadament, crec que en molta gent encara roman aquesta idea, però per sort cada vegada menys. L'òpera s'obre a tot tipus de públic. Nosaltres apostem per apropar l'òpera a tothom, en espais més reduïts. Fem òpera de petit format, sense decorats ni orquestra, però l'estil minimalista ens permet fer-ho molt proper. A més, als nostres espectacles presentem allò que farem, posem el públic en context d'una manera molt planera. Volem que la gent perdi la por. L'òpera és per a tothom, va directe al cor, als sentiments i explica històries de situacions quotidianes, semblants a una telenovel·la per exemple. Al cap i a la fi, l'òpera no deixa de ser teatre.

- Potser el públic majoritari està més habituat als musicals.... també uneixen la música i el teatre, com l'òpera.
El musical podria ser l'evolució de l'òpera en temps moderns. El llenguatge musical és diferent, però són cosins germans. La diferència és que a l'òpera tot és cantat. Als musicals hi ha una part parlada més els números musicals. L'òpera, excepte algunes excepcions, és tota cantada i els fragments més parlats, els recitatius, on es mou més l'acció, també són cantats.

- Com es poden trencar les barreres envers l'òpera?
És difícil. Per part dels intèrprets cal desacomplexar-nos, ser nosaltres més propers d'actitud i els cantants no anar de divos. D'altra banda però, l'òpera és complexa, i representar-la com es fa al Liceu, per exemple, requereix realment molts recuros. Hi intervè moltíssima gent; una orquestra, els tècnics, els decorats, el cor,... són súper produccions, i això és molt car. Per això són produccions difícils i els preus de les entrades acostumen a ser cars. La solució per això és tenir recolzament en forma de subvencions. Ara bé, a un atre nivell, l'òpera es pot difondre com fem nosaltres, i altra gent, amb petits formats on intentem transmetre l'essència òpera.

- Com ho feu? Parla'ns de la 'Nit d'òpera' que viurem el 18 de febrer al Cicle Platea.
Els qui vingueu veureu un espectacle, no una òpera sencera. Podreu sentir diferents àries i duets d'èpoques i estils molt diferents, des de peces còmiques fins a fragments dramàtics. El públic, a més, anirà guiat; explicarem les peces, què li passa a aquell personatge, què passa a l'escena,... No és un concert clàssic amb els cantants plantats a l'escenari, sinó un recital on hi haurà escena. L'òpera és teatre, i tot i ser minimalista, escenifiquem els detalls. Moltes vegades després d'un concert, se'ns apropa gent que no havia vist mai òpera, que la creien elitista, i ens expliquen que marxen sorpresos i encantats. La resposta de la gent és sempre molt positiva.

- Què diries als qui es plantegen venir a gaudir d'una 'Nit d'òpera'?
Als qui han sentit òpera en altres ocasions i estan més introduïts, dir-los que sentiran coses conegudes i altres que no tant. Els cantants són excel·lents i val molt la pena sentir-los i sentir-los més a prop que en un teatre d'òpera on els intèrprets són a molta distància i hi ha detalls del cant que passen més desapercebuts.

- I per a qui no ha anat mai a veure òpera?
Tindran una grata sorpresa! Que es treguin els prejudicis, l'òpera no és un art elitista. Des de sempre hi ha anat la burgesia sí, però també el poble, al galliner. Mozart, per exemple, va escriure òperes com 'La flauta màgica' en alemany precisament perquè la gent del poble les entengués. És una experiència única sentir cantants d'òpera que fan coses increíbles sense amplificar. Sentir-ne les vibracions, si no ho heu fet mai, és una experiència molt xula. Els qui vinguin no s'avorriran, això segur!

- Alguna pista del que sentirem?
No voldria desvetllar massa cosa perquè sigui una mica sorpresa... però, per exemple, Mozart, Verdi, alguna ària de Carmen de Bizet,... i més!

Una 'Nit d'òpera' per vibrar i sentir amb la lírica, directe al cor, al Cicle Platea del Casal de Vilafranca amb el baríton Lucas Groppo, la mezzosoprano Amàlia Medina i la soprano Ximena Agurto acompanyats d'Elke Sanjosé al piano, la Petita Companyia Lírica de Barcelona. Dissabte 18 de febrer a dos quarts de nou del vespre.