'Diario de un Cuarentón' o com riure recordant la infància dels nascuts als 70 i 80

És la darrera proposta del Cicle Platea del Teatre Casal de Vilafranca, pel dissabte 6 de maig

Gemma Urgell

27/04/2017

Espectacles

Mazinger Z, els Phoskitos, Equipo A, l’EGB són paraules indesxifrables pels adolescents d’avui en dia. Però formen part de l’imaginari col·lectiu dels que ara tenen entre 35 i 50 anys. El còmic Andrés Torres fa quatre anys que fa riure i molt amb ‘Diario de un Cuarentón’, una obra que està triomfant a Barcelona i que ha fet que més de 14.000 espectadors retornin al passat amb anècdotes que fan vibrar, sobretot, als que estan a la dècada dels 40.

Torres: "No parlo en cap moment de la crisi dels quaranta, sinó que parlo de les coses que fèiem abans quan érem joves"

Andrés Torres és un “còmic de batalla”, com li agrada anomenar-se, que ha passat per molts locals, fent monòlegs pel Club de la Comèdia o col·laborant en programes de ràdio i televisió com La jungla i Força Barça. Actualment, forma part de l’equip d’Alfons Arús al programa Aruscity de 8TV i des de l’abril de 2014 està representant l’espectacle ‘Diario de un Cuarentón’ en diferents teatres de Barcelona, així com portant-la de gira per tot Catalunya.

Torres ens explica que per casualitat va acabar fent aquesta obra: “Tenia un monòleg d’uns 50 minuts que parlava d’aquesta temàtica i em van animar a fer-ne un espectacle complet, que tot el tema vintage de tornar als anys 80 semblava que agradava”. De fet, a l’obra, a més de les seves intervencions, hi ha projeccions d’anuncis antics, música i fragments de sèries mítiques com 'Mazinguer Z' o 'Equipo A'.

És que en aquest espectacle, Andrés Torres transportarà els espectadors als anys 70 i 80 per reflexionar, amb el seu peculiar sentit de l’humor, en com han anat canviant les coses. Si ets d’aquells que encara t’emociones amb la frase “Chanquete ha muerto” de la mítica sèrie televisiva 'Verano Azul' o si el teu berenar preferit era el Bollycao, si vas fer BUP i COU, de segur que et teletransportaràs a la teva infància amb la música, els balls i les anècdotes que de ben segur has viscut de petit i jove.

Andrés Torres matisa: “no parlo en cap moment de la crisi dels quaranta, sinó que parlo de les coses que fèiem abans quan érem joves, com del BUP, de com jugàvem al carrer, de la Rana Gustavo, etc". Torres creu que la seva infància era més romàntica que la dels nois i noies d'ara. Llavors no hi havia internet, ni mòbils i s’havia de ser més creatiu a l’hora de jugar, etc. “Abans compràvem un disc i trigaven un mes a portar-lo a la botiga; ara, amb un moment el tens descarregat d’internet. Diga’m ñoñón, però la nostra infància i joventut era més romàntica!”.

Confessa que l’obra és perfecta per veure-la amb amics de la mateixa generació. “No cal que siguin ‘quarentons’, només cal haver jugat al carrer quan s’era petit per sentir-se identificat al màxim”. De fet, explica, “han vingut colles d’amics de l’EGB que feien alguna trobada de l’escola i s’ho han passat pipa”.