Jump to navigation
Els Ramastons són Joan Jané (veu principal i guitarra), Rafel Jané (veus i guitarra), Frederic Porta (baix) i Albert Garriga (bateria). Funcionen des de finals del 2010, quan els germans Jané van donar per finalitzada la seva aventura amb el grup Alones i van iniciar aquest nou projecte, acompanyats per Porta al baix i Marc Mercadé a la bateria, substituït al cap de poc per Garriga. Van debutar amb un concert a La Barretina.
“Primer fèiem versions dels nostres grups favorits, gent com els Rolling Stones, The Who, Jimi Hendrix, Oasis o Jet”, explica Rafel Jané, “però mica en mica vam anar donant entrada als temes propis, que el Joan i jo teníem a mig composar de feia temps”. Els dos germans són els autors de l’esquelet de totes les cançons, les quals s’acaben de polir al local entre tots. “Després hi posem els arranjaments, que acostumen a ser uns quants”, afegeix Frederic Porta.
Pel final queden les lletres, gairebé totes en anglès, un idioma que, asseveren, “és ideal per la sonoritat del rock”. Després de rodar els temes en directe, el grup va entrar a l’estudi de gravació el passat mes de desembre per plasmar la seva proposta en disc. Ho van fer en només set dies als estudis Oxigen que Ramon Berlanga té a Vila-rodona. “Els vam gravar molt ràpid durant el pont de la Constitució, que teníem poca cosa a celebrar”, bromegen tots dos.
Tot i que la seva intenció era fer només cinc temes, al final els va sobrar temps i van decidir augmentar el nombre fins a set, entre els quals un primer intent en català com a bonus track, ‘El Cant’. “És una via a explorar en el futur” admet Jané. El disc va sortir a la venda el mes de febrer amb un disseny fet pel mateix Frederic Porta. Preguntats sobre l’estil ho tenen clar: “és rock”. I punt.
Rock urgent i enèrgic, amb moltes capes de melodia, emparentant-los amb una versió moderna del punk rock californià de finals dels 80’s i principis dels 90’s, un pèl més reposat i amb més detalls. “El disc s’ha d’escoltar amb cascs per apreciar totes les coses que té de fons”, aconsella Porta, qui de totes maneres aclareix que és “perfectament defensable en directe” amb la formació habitual de dues guitarres, baix i bateria.
El primer single ha estat el tema ‘We believe this can be won’, del qual MM Produccions Multimèdia (Pau Jansà) en va realitzar un videoclip amb imatges de la gravació a l’estudi. Sobre el tema hi ha una anècdota divertida que explica Rafel Jané: “Caminant per Barcelona em vaig trobar en Dani Senabre, del programa de Rac1 ‘Tu diràs’ i vaig aprofitar per donar-li el disc. Era el dia que el Barça visitava el Bernabéu i li vaig dir que escoltés el tema perquè no tan sols creia que guanyaríem sinó que n’hi fotríem un sac. Al final vam guanyar 3 a 4 i el Dani va posar la cançó el programa i va explicar la nostra trobada, amb el qual va ser una bona publicitat”.
Amb la il·lusió de guanyar el Track
Els Ramastons seran una de les vuit formacions que prenguin part a la final del Track del dia 27 de juliol. Tot i reconèixer que hi ha “molt de nivell”, ells apunten que tenen “la il·lusió de guanyar” i animen a tothom a acostar-se al pàrquing del Pèlag a partir de les nou, ja que seran els segons a tocar, en un horari prou matiner.
De moment ja han estan gaudit de tota la experiència i del procés que va inherent a ser finalista del Track, com la gravació d’un tema a La Casamurada amb Jesús Rovira. ‘A Heart Without a Home’ n’ha estat el resultat, força diferent del que trobem al seu disc de debut, més calmat, apuntant noves vies que poden obrir de cara al futur.
Web dels Ramastons
