Albert Baldomà: "Volem que Farrera sigui un lloc des d'on pensar la nova Catalunya rural"

És director, dramaturg i des del 2023 dirigeix el Centre d’Art i Natura de Farrera

Núria Mora

, 28/09/2026 - 10:45

Entorn

Centenars de creadors, artistes i investigadors d’arreu del món i de disciplines molt diverses han passat pel Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), un petit poble del Pallars Sobirà que des de fa trenta anys ofereix residències artístiques i un ampli programa propi d’activitats. És un petit oasi d’esclat creatiu enmig del paisatge pirinenc que al llarg de la seva trajectòria, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2020, ha permès un repoblament demogràfic i cultural a Farrera. El CAN obre una nova etapa sota la direcció d’Albert Baldomà que es proposa rejovenir i reforçar el paper del Centre com a projecte cultural, comunitari i territorial amb la intenció de continuar treballant perquè l’art i el pensament també tinguin aquest espai al Pirineu. Però què aporta una estada a Farrera als artistes? I com acaba aquesta experiència entrant a les seves obres? En parlem amb Albert Baldomà, coincidint amb el trentè aniversari del Centre d’Art i Natura i amb una nova edició del Festival Saló, que es celebrarà el 9 i 10 d’octubre.

Veure cultura i art et va generant un coneixement que vas emmagatzemant, et fa créixer com a persona i et fa exigir la cultura com a dret i no conformar-te

- Quina relació tenies amb el Centre d’Art i Natura (CAN) abans d’assumir-ne la direcció?
Soc director i dramaturg de teatre i coneixia el Centre com a artista. Fa uns anys que em vaig mudar al Pallars, escrivia des d’aquí i treballava a Barcelona. Durant la pandèmia hi va haver una certa idealització del món rural i del món natural. Jo soc de Puigverd de Lleida però feia vuit anys que vivia a Barcelona i aquest efecte de la pandèmia de romantització del món natural, que també li va passar a molta gent, em va empènyer a seguir aquest instint romàntic i me'n vaig anar a viure a 1.400 metres d'alçada, tot i que després te n’adones que no és tan romàntic... Per casualitats de la vida, havia fet Gestió Cultural també i des del Centre d’Art i Natura em van oferir ser ajudant de direcció del Lluís Llobet, que era el director des del principi. Jo ja vivia al Pirineu i llavors ja em vaig traslladar a Farrera i des de llavors que hi visc i hi treballo, primer com a ajudant de direcció i des del 2023 com a director.

- Què implica agafar el relleu d’un projecte que tenia el segell del Lluís Llobet i aquesta trajectòria tan llarga?
I també el Premi Nacional de Cultura l’any 2020... Som la residència més longeva de Catalunya perquè la mitjana de vida d'una residència a tot el món és de cinc anys i el Centre d'Art i Natura en té trenta, que és la mateixa edat que tinc jo! Al principi era una responsabilitat molt gran, i ho segueix sent. També certa por, perquè l’ombra del Lluís i del projecte en general és molt allargada. És un projecte que històricament ha tingut una estima i un agraïment molt gran per part de tot el sector artístic i científic. Em feia por pensar que hi hauria coses que amb el Lluís eren millors, però afortunadament no ha passat perquè abans d’assumir la direcció vaig estar dos anys treballant amb ell, vaig aprendre molt i em vaig adaptar molt al lloc. Jo vinc del teatre, per tant la part artística la tinc coberta, però això és un Centre d’Art i Natura, d’art i ciència. El Lluís era geògraf, venia de la part científica i aprenia de la part artística i a mi em passa al revés però crec que és el més interessant de tot, no fer que un projecte s'adapti a tu com a artista o com a gestor cultural sinó tu adaptar-te a un projecte. Això et dona la motivació d’aprendre sobre la població de papallones, les falles al Pirineu o la ramaderia extensiva. M’agrada, i m’ha fet millor com a persona, com a artista i com a gestor cultural.

- Quins reptes t’has marcat per a aquesta nova etapa?
Tenim dos objectius, un l'estem complint i l'altre no tant, però ho seguirem intentant. El primer és rejovenir el públic del Centre d'Art i Natura. Quan es va fundar el CAN només hi havia un altre projecte de residència, La Rectoria, que encara està en marxa però ha funcionat intermitentment. Per això dic que el CAN és la residència més longeva, perquè mai ha parat. El 1996, quan va obrir el CAN, només hi havia aquesta residència a Catalunya i ara n’hi ha de més de quaranta! Per això Farrera sempre ha tingut un públic molt fidel, que s’ha anat envellint i la meva primera missió és rejovenir el públic, però també la programació. Sense treure cap mèrit a la visió que tenia el Lluís, però jo vinc del món del teatre, de l’audiovisual i tinc trenta anys, això ha fet que conegui altra gent i altres artistes. En aquests primers anys s’ha aconseguit i enguany s’ha vist molt. L’altre objectiu és que la Generalitat de Catalunya doni molt més suport al projecte, de tal manera que el Centre d’Art i Natura, donada la seva rellevància i excel·lència demostrada durant aquests trenta anys, sigui un lloc des d'on pensar la nova Catalunya rural, perquè ja fa anys que es diu que hi ha d’haver un repartiment diferent de les persones en les àrees rurals del nostre país i el CAN és un projecte molt exitós. Quan va obrir a Farrera hi vivien sis persones, la majoria de pobles del Pirineu es van buidar i gràcies a aquest projecte i als veïns el poble s’ha revitalitzat i avui hi vivim trenta persones entre gent gran, jove i famílies. És una gran forma de repoblament, de repensar els llocs rurals sense que hagi de ser sempre a través del turisme. La meva gran missió és que la Generalitat i les institucions emmarquin amb una xinxeta el Centre d’Art i Natura perquè sigui el lloc des d'on es pensi aquest repartiment nou de la població catalana a través de lo rural.

- Una dimensió rural però que alhora també té una gran mirada internacional, perquè a Farrera hi teniu creadors d’arreu del món.
Sí, i tant, el CAN és residència internacional. Aquest estiu, per exemple, hem tingut tres artistes de Nova York, un artista de Reykjavík, una artista de Brasil, una científica del Canadà... És molt important que s’entengui, no és el mateix que sempre vingui gent del territori nacional o espanyol, que tota aquesta riquesa internacional que ens arriba i això és així gràcies al fet d’haver estat la primera residència. Quan la gent busca residències internacionals, veu que el CAN és la que té més experiència. Això ens porta artistes de molt renom que passen pel Centre i alhora fa que altres artistes de menys renom també vulguin venir. En aquest sentit, nosaltres som molt democràtics i les portes estan completament obertes per cada persona que tingui un projecte.

- Quins criteris són necessaris perquè una persona pugui fer una residència a Farrera?
Els requisits són tenir un projecte i temps per fer-lo. I més enllà d’això, és important entendre que nosaltres treballem pels artistes pobres. Vulguem o no, són gairebé tots perquè és un món molt precari. Els artistes que tenen diners ja tenen un lloc allunyat de la ciutat per anar a escriure o crear. Nosaltres treballem per la gent que no té aquest lloc i durant un temps el necessita. Això xoca amb la precarietat dels artistes, que no sempre poden dedicar-se a l’art i han de tenir altres feines secundàries. Un artista és qui fa art, però no necessàriament qui només es dedica a l'art. Ara bé, si hi ha lloc, sempre rebem a qui sigui, des del poeta o escriptor més famós de Catalunya fins a la persona que és pastissera però té un projecte de llibre de poemes. El CAN està obert a qualsevol persona, sempre que ens expliqui què vol fer i quants dies vol venir. Sabent això nosaltres procurem donar aquest espai i aquest temps per desenvolupar-ho, amb un temps mínim d’estada perquè considerem que un projecte no es pot treballar en un cap de setmana, però entenen que hi ha gent que és precària i no pot dedicar-hi tot el temps que voldria. En aquest sentit ens adaptem i som absolutament flexibles.

- Què us transmeten els creadors sobre què els aporta marxar del seu context habitual i passar unes setmanes en un lloc com Farrera?
Els hi preguntem com han estat i com ho han vist i sempre hi ha bones paraules. La veritat és que la gent està molt contenta i pensa que entre els residents que venen sols, els cursos que organitzem i les activitats que fem -com un curs de direcció escènica que va venir a fer la Marta Pazos, que aquest any va inaugurar el Grec, o un curs d’escriptura del Pol Guasch-, aquest any estem arribant gairebé als 300 artistes, entre residents i activitats concretes. Tenim un recull de vídeos a les xarxes socials, que estem fent amb motiu dels trenta anys, on preguntem als artistes què els aporta Farrera. Hi ha el testimoni de la Lucia del Greco, directora de teatre italiana que viu a Barcelona i diu que Farrera li proporciona temps, que el temps aquí s’estira d’una altra manera i se sent molt més productiva. El Pol Guasch, diu que li proporciona estrangeria, és a dir, que el fet d’escriure en un lloc on es sent estranger, un lloc hostil com pot ser la muntanya, li aporta una mena d’estranyesa que l’ajuda a l’hora de generar un text. La il·lustradora Gala Pont parla del detall, de com pot estar hores mirant un mateix arbre i anar descobrint un insecte, una fulla, una escorça diferent... O l’Eliane Brum, una periodista brasilera que ve de la selva amazònica i explica que torna cada any a Farrera per l’amor dels veïns, perquè ja se sent una més, se sent estimada. El cas és que la gent torna i aquesta és la màxima demostració que fem bé la nostra feina, perquè al final nosaltres el que donem és cura als artistes, intentem que estiguin a gust.

- Tota aquesta experiència creativa que viuen els artistes a Farrera, al Pirineu o amb el paisatge, després acaba revertint també en les seves obres?
Absolutament. Hi ha peces que no tenien res a veure amb cap concepte de natura i han acabat agafant Farrera gairebé com un personatge més. La Lucia del Greco inaugura l’any vinent la temporada del Liceu i la Carmen de Bizet que farà té a veure molt amb les cuques de llum, i és una cosa que li va passar aquí. Això traspassa en la peça que fa cada artista, encara que no hi sigui a nivell de contingut, acaba traspassant sempre, perquè en la creació també hi entra el lloc on estàs i t’ho puc dir per la pròpia experiència d’artista.

- Com s’ha anat teixint la relació entre el CAN, l’arribada constant d’artistes que hi passen -o s’hi acaben instal·lant- i el veïnat?
A Farrera tenim molts artistes! Hi ha l’escriptor irlandès Colm Tóibín, l’actor Oriol Pla, el director de cinema i productor Lluís Miñarro, gent del món de la universitat, de la pintura, la il·lustració... Ja sigui en primeres o segones residències, a Farrera hi ha molts artistes. Però el que realment és més important és que els veïns de Farrera tenen una motxilla cultural envejable. Tenen un gust per l’art de primera línia. Em sorprèn veure tota l’activitat cultural que es genera amb trobades, xerrades, presentacions de llibres, de pel·lícules, peces visuals, o el Festival Saó que farem a l’octubre. Veure que han passat per aquí centenars d’artistes de tot el món i com acaba fent que aquesta gent tingui un criteri envejable a l’hora de parlar d’art o de ciència, amb uns coneixements molt grans. Així com hi ha llocs on es considera que en un poble petit qualsevol cosa pot ser acceptada com a cultura, a Farrera no passa, no tot serveix. Això també em posa una pressió molt forta d’estar a l’alçada de les expectatives. Però alhora em fa estar molt content veure que aquesta gent ha vist una mà de pel·lícules i ha llegit una mà de llibres i que si es fa un club de lectura amb la Marina Garcés, ella vindrà, presentarà el llibre aquí i després soparà amb tots els veïns i les veïnes i parlarà amb cadascun d'ells. M’agrada aquesta exigència del veïnat, és una demostració que el fet de veure cultura i art et va generant un coneixement que vas emmagatzemant, et fa créixer com a persona i et fa exigir la cultura com a dret i no conformar-te.

- Fins a quin punt un projecte com aquest pot contribuir també a un altre tipus de repoblament, no només demogràfic sinó cultural?
Et poso un exemple. Plou durant la festa major a un poble del costat. Què fan? Compren uns tendals que no aguanten gaire i que són una mica emprenyadors. Què fem a Farrera? Doncs ve un equip d’arquitectes, que ja ha vingut abans perquè els interessa el projecte i s’hi troben a gust, i dissenyen conjuntament amb tot el veïnat de Farrera uns tendals amb materials nobles i bonics per fer una porxada que cobreixi la plaça. Els veïns hi participen, es fan dinàmiques conjuntes i acaben generant un projecte comunitari preciós i que, a més, és molt pràctic perquè la porxada es pot posar o treure segons convingui. Això és un bon exemple per entendre el que genera el CAN, acabes tenint un equipament municipal gràcies a que, en algun moment, un equip d’arquitectes ha passat per aquí i ha estat content de ser-hi.

- El 9 i 10 d’octubre celebreu una nova edició del Festival Saó. Què pots avançar d’aquesta edició?
El Festival Saó és el Festival d’Art, Natura i Pensament de l’Alt Pirineu i aquest any farem la catorzena edició d’un festival que va començar sent exclusivament d’art, és a dir, d’intervencions artístiques a la natura. Amb el temps ha anat evolucionant i des de que hi soc jo també és un festival que ja no només fa aquestes intervencions, sinó que hi ha actuacions al voltant. Destacaria els artistes residents, que són els que bequem perquè durant quinze dies vinguin a Farrera, pensin, produeixin i exhibeixin una peça que és la que es presenta el dia 10 d’octubre i només es veu aquest dia. Hi ha la Xesca Salvà, que és escenògrafa, l’Anna Irina Rusell i el Marc Ávila, que són artistes visuals, el Joan Català i el Marçal Calvet, artistes de circ, la il·lustradora Anna Rubio i també hi haurà l’equip d’arquitectes que presentarà la porxada a la plaça. Després hi haurà tot d’actuacions al voltant de la música, que fem entre Sort i Farrera, i que intentem que siguin artistes emergents amb propostes eclèctiques com La Llorería, Renaldo&Clara, Elena Tarrats, Mireia Calafell, Neus Borrell, Maria Coma i el Quim Carandell i el Lluc Valverde, de la Ludwig Band, que venen a generar un projecte nou seu. També hi haurà l’Associació de Caçadors de Farrera, les actuacions de Guillamino, Delameseta, Victoria Cirlot i m’agradaria molt destacar l’actuació de Alberto Cortés, que interpreta el personatge de Lorca a la pel·lícula “La bola negra” que s’acaba d’estrenar al cinema. És una programació que encabim en aquests trenta anys del CAN i per això també és una mica més gran, però seguint la línia que hem fet sempre, de fer un festival obert al públic i gratuït. Esperem que vingui la gent del Pallars i de fora, perquè al final es tracta de gaudir un parell de dies d’aquestes vistes de tardor, que a més és dels moments més bonics de l’any, quan els colors a Farrera són més forts i es pot gaudir del paisatge i reivindicar la cultura al Pirineu, que no té perquè ser cultura pirinenca. Aquest festival és una mena de pont entre la gran ciutat i el bell mig del Pirineu, com és Farrera.