Jump to navigation
- Com va néixer el projecte Joc de Dames amb l’aposta per fer divulgació històrica amb perspectiva de gènere?Ho vam començar amb la Noemí Nus. Fèiem uns cursos juntes, hi anàvem en cotxe i fèiem molts quilòmetres i durant el viatge ens explicàvem què fèiem. Les seves visites i les meves estaven connectades històricament i a més ja les fèiem explicant el relat de les dones, llavors va ser tot molt rodat. Cadascuna porta els seus edificis, però les visites estan connectades i tot i les particularitats de cada lloc, hi ha la connexió de les dones. A més, jo treballo a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i sempre he fet molta recerca d’història de les dones i per això el projecte també s’ha anat ampliant a altres espais. Pel que fa a la divulgació, crec que ja hauríem de deixar de parlar sobre Història amb perspectiva de gènere, perquè la Història sempre en té, el que passa és que s’ha difós la perspectiva dels homes. La normalitat hauria de ser tenir en compte totes les persones que existeixen, no s’hauria ni d’haver d’especificar, però encara hi som.
- Com ha estat el procés de documentació per poder explicar el relat sencer, que fins ara coneixíem només des de la perspectiva masculina?En el meu cas ho tinc més accessible perquè en treballar a l’Ecomuseu puc anar a la documentació original. Però també tenim predecessores, i això amb la Noemí sempre ho hem dit. Hi ha la Teresa Vinyoles i moltes altres dones que s’han dedicat -pocs homes, o gairebé cap- a mirar la Història d’aquesta manera i a buscar la història de les dones. Tenim un corpus fet que no es coneix. La Teresa Vinyoles va ser la primera padrina que vam tenir i a mi m’ha ajudat molt perquè havia fet molta feina sobre les dones medievals. Si te’n vas a la documentació primària, en trobes de dones. És després que no sortim, a partir del segle XVIII estem molt malament, desapareixem de la documentació. Però abans, sí que hi sortim. Tota la línia de comtesses del Pallars que he trobat no me l’he inventat, estan als documents i el que han fet també hi és.
- Si la documentació hi és, el problema és que se n’ha fet poca difusió?O cap difusió, exacte. O es pren com una cosa menor, perquè les històries que ens han explicat són les batalles i els homes. Ens han explicat la Història amb noms d'homes, noms de guerres i dates, qui va guanyar i qui va perdre. I una altra cosa que crec que s’ha de combatre i així ho intentem fer nosaltres, els comentaris referents a dones com “era una excepció o una avançada a la seva època”. Descrivint així una dona la invalides com a model. De vegades, encara s’hi afegeix el comentari “i era molt guapa, tenia una gran bellesa”... Perdona?
- Amb la recerca que has fet consultant les fonts primàries, què has descobert que t’hagi sorprès especialment?El nom d’una comtessa musulmana que vam tenir al Pallars al segle X. Com a molt sortia esmentada com la filla de Mustàrref i el Llop. Em va costar, però vaig trobar el seu nom, es deia Fatema Banu Qassi. Tenia un nom! I una altra vegada, que en realitat buscava una altra cosa, vaig trobar la comtessa Sibil·la I de Pallars, que tenia un testament en què desheretava el seu marit Hug de Mataplana, i m’encanta! El que passa és que ella va morir primer i no sé fins a quin punt es va poder aplicar el testament que havia deixat escrit, perquè ell va quedar com a comte, tot i que el titllava de mala persona. També tenim la Llúcia de la Marca, que va arribar a tenir una quota de poder enorme sense fer una guerra. Amb la Teresa Vinyola hem estudiat molt la baronessa Aldonça de Bellera, que va plantar cara al comte de Pallars quan li va declarar la guerra, va matar gent a les seves terres, la va agafar presonera... I ella va aconseguir guanyar-lo amb la justícia. Va demanar justícia a la reina i la reina va aplicar la justícia contra el comte.
- Llavors les dones no participaven de les guerres, eren més diplomàtiques a l’hora d’enfrontar-se a les adversitats?Exacte. Totes les comtesses medievals tenien instrucció militar i armes. Totes sabien què era la guerra perquè defensaven el comtat. Els homes se’n podien anar a Algèria a combatre durant dos anys per exemple, però qui es quedava a defensar el comtat? Elles. Rarament, eren conqueridores, és molt estrany que comencessin una guerra. Algunes ho van fer, perquè dones als exèrcits n’hi ha hagut sempre, però eren més pacificadores, més diplomàtiques. Tenien una altra percepció.
- Aquestes dones són les que també expliquen el patrimoni en les visites que feu pels diferents espais de Joc de Dames. Sempre hi han estat, fins i tot representades, però no ens hi havíem fixat perquè durant molt temps aquest relat no s’explicava.De manera deliberada no s’explicava! Fa tant temps que ningú sap qui són... Llúcia de la Marca la tenim pintada en una de les esglésies, però n’hi ha d’altres, segons l’època, que no en tenim imatges, però estan als documents. Fa tants segles que s’ha explicat i s’ha validat la Història d’una altra manera, que les dones deixen de veure’s. A vegades m’han preguntat: “Quina és la història de veritat?”. A les visites també ha passat algun cop que hi ha dones que se n’adonen de l’estafa que ens han fet. Una vegada una dona es va enfadar molt perquè després de fer diverses visites del Joc de Dames, es va adonar de l’estafa històrica que hem viscut. El que intentem també és explicar als homes que a ells també els han estafat, perquè els hi adjudiquen un rol que jo no els hi canvio pas...
Foto: Ecomuseu de les Valls d'Àneu- Qui són aquestes dones que expliqueu i quina transcendència van tenir en la societat medieval del Pallars?Sobretot parlem de comtesses del Pallars a través dels documents, també és cert que amb les visites el temps és limitat. Això va més o menys entre el segle IX i el segle XV, que és el temps que dura el comtat de Pallars. Parlem de les que han sigut comtesses, ja sigui titulars o consorts, alguna baronessa com l’Aldonça i a través de documentació deixem entreveure les dones que no eren nobles. També n’hi ha d’altres que venen d’Occitània o altres procedències diverses i curioses, com una princesa imperial que vam tenir, Lucrècia Làscaris de Ventimiglia. És molt important veure d’on venen, perquè els matrimonis són tractes, aliances o contractes de pau. L'amor és un altre tema i cadascú es buscava la vida com podia. Hi havia poliamorosos i poliamoroses per un tub! Canalla nascuda fora del matrimoni... Hi havia la cultura occitana, la cultura àrab i poder veure d’on venien aquestes dones, la cultura que tenien, què feien, què sabien... és interessantíssim!
- Sovint les visites les associem més als turistes que venen de fora. Hi ha interès al territori per voler conèixer el relat complet de la història del Pallars?Sí, però potser menys del que voldríem... Els materials que em preparo per a les visites, que són molt actives, són molt transportables i això permet anar a les escoles, a l’Institut de Sort o al d’Esterri a explicar-ho. Hi ha interès per part del professorat i l’alumnat. També hi ha l’associació de veïns de Sorpe, gent de segones i primeres residències que cada any venen. Han fet totes les visites del Joc de Dames i veus que hi ha gent que repeteix, que envia amics i a poc a poc anem veient que no només ve gent de fora.
- Creus que el projecte de difusió que feu amb Joc de Dames, explicant la Història completa i donant visibilitat al rol de les dones, pot influir quan parlem del patrimoni cultural a Catalunya?Sí, jo penso que ha sigut molt lent, però que es va coneixent. Encara hi ha l’etiqueta “el dia especial de les dones”, que això no ho hem superat, però hi estem anant. Estem fent bones aliances amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu que també intenta fer funcionar això, o amb el camp d’aprenentatge d’Esterri i a poc a poc es van canviant dinàmiques. També hem tingut recentment al Joc de Dames la visita d’un grup d’amics del MNAC. Així com altres activitats o visites que he fet han quallat i s’han replicat més, com la Desperta Holmes que és una mena de joc de pistes, el Joc de Dames no s’està replicant tant, perquè demana una revisió de moltes més coses. És més trencador i en certa manera és més compromès. El 8 de març el colaràs on vulguis, però la resta de l’any no tant. Però bé, a poc a poc.
- Si més no el projecte ha anat creixent amb la incorporació de més espais. Què teniu en compte a l’hora d’incloure un nou edifici?Vam començar parlant del segle XI que és el que ens unia amb la Noemí Nus amb els espais del Castell i la canònica de Mur, el monestir de Santa Maria de Gerri -que ara no es pot visitar perquè està en obres-, el monestir de Sant Pere de Brugal i l’església de Santa Maria d’Àneu. Després hem incorporat el Castell de València d’Àneu, del segle IX al segle XV, i també el Castell de Llordà. A l’hora d’incloure’ls mirem que tinguin una vinculació a través d’una dona i amb algun dels espais. En acabat a través de la persona, l’entitat o l’empresa que faci les visites demanem que no se’n facin altres que no siguin amb perspectiva de gènere, perquè si no seria contradictori. Ens ha passat algun cop que algú pregunta: “Quan és la visita normal?” La visita normal és aquesta. De vegades costa també que les entitats ho entenguin, que no és una cosa que facis especial perquè és el 8 de març, hem d’aconseguir superar-ho i la persona que fa el guiatge ha de tenir aquesta visió súper integrada, perquè si no és un desastre.
- I per part del públic, quina acollida tenen les visites del Joc de Dames tenint en compte que vau iniciar-les fa nou anys?Notem un punt d’inflexió arran del cas de La Manada de 2018. Entre la gent que ve, de vegades hi ha comentaris que no acabes de saber si són maquillats perquè se sap el que és políticament correcte dir... Altres que perceben el feminisme com si no fos una cosa bona, com si el moviment feminista s’estigués passant o s’interpreta com si fos el contrari del masclisme. També hi ha reaccions de “no serà per a tant” o comentaris paternalistes de l’estil: “Les dones sempre heu tingut influència”. I no es tracta de voler influència, volem el poder.
Web Ecomuseu de les Valls d'Àneu
