Jump to navigation
- El títol de l'exposició afirma que 'Abans miràvem la lluna per tot'. Quan vam deixar de mirar-la d'aquesta forma tan generalitzada?Vam deixar de mirar-la a mesura que es va anar instal·lant l’electricitat i els mitjans de comunicació van fer-se ressò de la informació meteorològica, l’interès per la qual ha crescut amb l’accés als smartphones i a internet. Això ha fet que ja no et calgui treure el cap per la finestra i ens ha portat a confiar més en el dispositiu que tens a la mà en lloc de fer el que seria més lògic i que s’ha fet tota la vida. Amb tot, hi ha àmbits en els quals encara li prestem atenció. Ho fa, per exemple, la gent que té hort o jardí. A nivell general, podríem dir que l’hàbit de mirar la lluna per tot s’ha perdut bastant des de la segona meitat del segle XX.
- De fet, quin paper juga la lluna en el contingut d'aquesta mostra?La lluna és un d’aquests factors que has d’estar observant contínuament o prestar-li molta atenció per tenir-la en compte en la teva vida quotidiana. Per exemple, per tallar la fusta, un element clau en la construcció de les cases pirinenques, que s’havia de fer en lluna vella perquè la fusta no es corqués. Passava el mateix amb els horts. A l’hora de plantar determinades verdures i hortalisses s’han de tenir en compte determinades fases de la lluna per assegurar-se que surten bé i d’una forma ràpida. Llavors, és una cosa bastant important però que va lligada a accions o a costums que, evidentment, si es perden, també fan perdre la importància de tot el que hi està associat.
- Quin és el pes que tenia la meteorologia en el dia a dia del Pirineu, especialment durant el segle XIX i principis del XX, que és el període que expliqueu amb aquesta mostra?En aquesta època, la meteorologia regia els quatre pilars de la vida a la muntanya. En primer lloc, per aconseguir el benestar de l’individu ja que, si et trobes al camp feinejant o amb el ramat és bo tenir nocions de meteorologia, més que res per saber si hi ha probabilitats que et caigui un llamp a sobre. Després, era necessari tenir-la en compte per assegurar-te el benestar a casa, les collites i el ramat. Són, bàsicament, les quatre coses que s’havien d’estar vigilant perquè amb la meteorologia t’hi va la vida, a nivell econòmic i familiar. A més, la meteorologia és una forma d’entendre’s amb l’entorn i d’entendre el territori.
- Hi havia persones encarregades de realitzar aquests treballs predictius o d'intervenció, o qualsevol podia fer-ho?Hi havia llunaris, que són uns llibres que encara funcionen i serveixen per preveure i entendre el temps. Ens vam trobar que pel poble d’Esterri d’Àneu circulava un llunari perpetu, d’aquells que no falla mai. De fet, la gent se’l passa des del segle XVII. Doncs vam descobrir que, fa anys, el mestre de l’escola, feia que els seus alumnes el copiessin pàgina per pàgina perquè així en pogués circular més d’un exemplar entre els veïns. Era una forma de “fotocopiar-lo”. A la mostra, els visitants podran contemplar fotografies d’aquest llunari fet a mà. Per això veiem que se li donava molta importància. A banda, a l’exposició també expliquem altres curiositats, com ara qui eren les persones encarregades de comunir, que és el fet d’expulsar màgicament les tempestes, un dels “oficis” que es va anar perdent.
L'exposició a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu | Foto: Cedida- Hi ha alguna creença o ritual propi de les valls d’Àneu que no tingui cap similitud o paral·lelisme amb altres de diferents territoris i que s'ha mantingut amb el pas dels anys per protegir-se del temps o per predir-lo?Específicament de la zona, no n’hi ha. Aquests rituals sempre s’han compartit amb tots els Pirineus. De fet, per exemple, comunir és una cosa comuna. Potser canvia alguna forma de posar-ho en pràctica, però normalment els comunidors resaven oracions o agafaven un ganivet del pa i feien el senyal de la creu als núvols o tiraven aigua beneïda. Això ho trobes a tot arreu, com també el fet de fer sonar campanes. D’especificitat molt territorial, no n’hi ha cap. Sí que n’hi ha, però, per intentar fer ploure. Ara mateix és una cosa interessant. A les valls d’Àneu i a la vall de Cardós s’anava a robar aigua a les fonts amb aquest propòsit, el de fer ploure. Anaven a robar aigua a una font de Coserans, a França, que es passava pel port de muntanya i es posava a la font de l’altre poble perquè així plogués on arribava l’aigua de la font. Això sí que és una cosa molt específica.
- I funcionava?La gent hi creia! I si la gent ho feia, almenys així ho pensaven! [riu]
- A més de mirar el cel, la mostra exposa altres elements, com ara pedres o plantes protectores, que també confluïen en la vida quotidiana de les valls d'Àneu...Tenim, per exemple, la pedra de llamp, però això és una cosa universal. Potser aquí serien més nostrades les plantes protectores, com ara la rosa canina o el roser silvestre, que es plantaven als sembrats o es posaven a les teulades per protegir-se dels llamps. Aquí, sobretot, el que s’intentava evitar és que et caigués un llamp a sobre o una calamarsada, que són les coses més destructives.
- I la mitologia, com casa amb la meteorologia popular i la seva influència en la vida quotidiana?La bruixa és la clau de volta. De fet, aquí, al Pallars, a la calamarsada se li diu bruixonada o calabruix, perquè la porten les bruixes. Les maleses que fa el mal temps és allò que atribuiries als éssers sobrenaturals. Llavors, tot allò que serveix per protegir-se d’una tempesta, serveix per protegir-te de les bruixes. Per exemple, una branca de gavarrera tant pot ser per a una cosa com per a una altra.
- Per preparar aquesta exposició, heu dut a terme una recerca bibliogràfica, documental i oral de forma conjunta amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Com ha estat aquest procés?Per una banda, s’ha fet una tasca de recuperació arxivística, que aquí, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, tenen accés als materials de l’etnògraf Ramon Violant i Simorra, alguns dels quals encara eren inèdits. Després, per la nostra banda, conjuntament amb altes investigadors de l’àmbit del Parc Nacional hem fet entrevistes, recerca oral. Hem buscat padrins i padrines que encara miren la lluna per tot o que se’n recorden de quan es mirava la lluna per tot.
Un detall de l'exposició | Foto: Cedida- I aquests persones a qui heu entrevistat, han traspassat aquests coneixements a les noves generacions que han vingut al darrere?Les generacions posteriors diuen que sí, que els ho han explicat, però com que no s’aplica, aquest coneixement no té més recorregut. A més, com que va lligat a oficis com ara construir amb fusta o pescar, per exemple, també es va perdent. I com que l’observació de l’entorn també es perd perquè mirem més cap avall, cap al telèfon mòbil, que al nostre voltant, aquests coneixements i aquesta forma d’aproximació a la natura també desapareix.
- Arran del que dius, que ara estem més pendents del Meteocat o de les aplicacions dels telèfons mòbils, creus que ha variat el valor que li hem atorgat al llarg de la història a la possibilitat de predir o, fins i tot, d'intentar alterar fenòmens meteorològics que ens poden ser adversos?A mi, el que em sorprèn, és que a Catalunya tinguem aquesta fal·lera amb el tema del clima. És com una religió. No ho havia vist mai en cap altre lloc. L’interés augmenta arran de la quantitat d’informació que tenim a l’abast però n’hi ha tanta que, de vegades, no es processa o no arriba enlloc. En canvi, la gràcia que té la meteorologia popular i l’observació de l’entorn per entendre el clima és que és molt immediata, molt local i t’afecta bàsicament a tu i a la teva comunitat més propera. Quan vas a internet, però, els localismes es perden. És un tema que també va tot molt lligat amb la forma de veure el món, crec.
- Per acabar, quines peces o rituals destaquen entre tots els que es poden veure i descobrir a la mostra? Ens en pots explicar alguna per curiosa, antiga o poc convencional?Hi ha una cosa prou interessant: tenim una instal·lació on hi exposem el calendari de la ceba. Es tracta de tallar una ceba en dotze parts el dia 1 de gener. Cada part correspon a un mes de l’any. A sobre de cada tall, s’hi posa un pessic de sal. Si la sal es desfà, serà un mes humit. Si no es desfà, serà un mes sec. A més, tenim molts goigs dedicats a verges i sants que tenen molt a veure amb la meteorologia i altres elements relacionats amb qüestions d’etnobotànica, com ara plantes associades a la protecció: les carlines, les gavarreres, etc., i materials com trossos de falla de Sant Joan.
- En el context de sequera que vivim actualment, explica’m com ha quedat aquesta ceba...Fatal! Fa molta pena, és per plorar! No prediu gaire pluja, la veritat... Però veient totes les prerrogatives i processons que es fan perquè plogui, ens adonem que és un tema molt present i molt actual, perquè en els moments de crisi sempre acabem recorrent als impossibles.
Web Ecomuseu de les Valls d'Àneu
