Jump to navigation
- La Càtedra Pirineus es va posar en funcionament el 2016. Quin balanç fas de la feina feta durant aquesta primera dècada?Aquests deu anys han servit per posar les bases i consolidar la Càtedra. En el nostre cas, les bases comencen pel nostre àmbit territorial, que és el Pirineu. Comencem a establir contactes, tot i que d’entrada ja en teníem perquè la directora que va crear la Càtedra, la Sofia Isús que ja està jubilada, és del Pirineu. Ella tenia el neguit de fer un projecte vinculat amb el patrimoni del Pirineu. Per tant, els primers anys parlem d’establir bases, fer contactes, plantejar projectes, detectar necessitats, pensar en accions de transferència del coneixement i d’educació. El que podem dir després d’aquests deu anys és que els objectius de la Càtedra ja estan clars i està consolidada. Tenim finançament i al Pirineu, que és on treballem, ja ens coneixen i ens reconeixen la feina que fem. De vegades ens venen a buscar i no només som nosaltres que hi anem, sinó que ens contacten perquè saben que podem ser un pont vàlid per establir xarxa entre la mateixa gent del Pirineu.
- Quins factors es van alinear per tirar endavant la Càtedra?La Sofia Isús tenia una temàtica molt clara per començar a treballar, que eren les Falles del Pirineu. Justament la Càtedra sorgeix oficialment el juliol del 2016, quasi com una conseqüència que les Festes del Foc dels Solsticis als Pirineus fossin reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2015. En aquell moment Lluís Puig era conseller de Cultura i va creure que calia donar un impuls a aquest patrimoni immaterial des de l’àmbit acadèmic, apostant per la recerca, més enllà de les associacions o institucions polítiques o culturals. Des de les institucions es va promoure aquesta Càtedra a la Universitat de Lleida i també una altra centrada en els Castellers a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
- Quin és el treball que esteu fent i com ho implementeu des del punt de vista acadèmic i de la recerca?Les càtedres es creen amb l’objectiu de ser una unitat acadèmica que vetlla per la transferència del coneixement, per obrir-se a la societat i al món, buscant finançament d’empreses o institucions. Però per fer la transferència també ens basem en tota la recerca prèvia que en la nostra càtedra es divideix en tres línies. Per una banda, promoure la recerca, ja sigui amb premis per als alumnes que fan treballs o màsters de final de grau, o també gent que proposa una investigació i donem un premi a la millor proposta i en financem una part. D’aquesta manera promovem la recerca sobre el patrimoni al Pirineu. També intentem que hi hagi gent a la Càtedra que faci tesis doctorals sobre patrimoni del Pirineu i educació patrimonial. I després la part en què dediquem més temps, esforços i finançament és la transferència. Fem transmissió del coneixement en l’àmbit de l’educació formal, a través de materials i recursos per a les escoles, que serien el que anomenem maletes didàctiques i en acabat hi ha una altra part de transmissió més acadèmica i divulgativa que fem mitjançant la publicació d’articles. També intentem presentar-nos a convocatòries de projectes per desenvolupar-ne altres de més grans que vagin més enllà.
- Quin seria un exemple de projecte més gran?El Prometheus, que és un projecte europeu transfronterer del programa POCTEFA fet entre Espanya, França i Andorra. El tema central era les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus i dins del projecte, que bàsicament era de transferència, hi havia la creació d’un Museu virtual sobre les Festes del Foc, que es diu Prometheus Museum. També es va fer un simposi internacional sobre les festes i vam estar treballant amb la maleta didàctica, la maleta fallaire, que podríem dir que és la primera que vam fer exclusivament de patrimoni immaterial i la primera que sorgeix de la Càtedra. Aabans ja s’estava treballant amb la maleta de l’os bru dels Pirineus, que estava vinculada al projecte PirosLife. L’objectiu és aconseguir un impacte dins del qual és el territori pirinenc o que aquest impacte pugui traspassar fronteres més enllà del Pirineu. Volem contribuir a salvaguardar el patrimoni del Pirineu i això es pot treballar tant des del Pirineu per a la gent del Pirineu com per la gent de fora.
- I en el dia a dia podríem dir que el projecte més tangible són les maletes didàctiques?Les maletes les vam crear pensant en les escoles del Pirineu perquè poguessin treballar amb els materials dins de les aules, però també treballant el currículum de Primària i per exemple, en el cas de les falles, que poguessin conèixer falles d’altres valls. Si una escola d’un poble del Pallars treballa la maleta fallaire, doncs que els alumnes puguin veure que a la Vall d'Aran, a França, a Andorra o a l’Aragó també fan falles. Cadascú celebra falles al seu poble, molts ho fan per Sant Joan i potser no han tingut l’oportunitat d’anar a visitar-ne d’altres i veure que al final fan coses similars. Si alguna escola de fora del Pirineu té interès la pot sol·licitar i si tinguéssim més recursos podríem fer-ne rèpliques per a altres territoris perquè és un material que es pot treballar arreu i que està pensat per a tota la societat, com el projecte del Museu Prometheus. Quan un visitant ve al Pirineu per veure aquest patrimoni, si primer ha visitat el museu virtual i té la informació de la festa o la tradició, segurament s’hi aproparà d’una manera diferent.
- Clar, sovint parlem de patrimoni material que és el que veiem, però l’immaterial és intangible i potser més susceptible a perdre’s?La sort que tenim avui en dia és que sembla que el jovent i els infants del Pirineu valoren molt aquest patrimoni immaterial. En són conscients, se’l fan seu i es treballa perquè es pugui transmetre de generació en generació. És veritat que cada poble té les seves particularitats. Degut al despoblament en alguns és més difícil fer la transmissió entre generacions, però en altres és molt més fàcil perquè també hi ha les associacions que promouen la festa i la tradició o perquè acaba sent tan identitari que ho porten a l’ADN i és indiscutible que ho continuaran fent. Pels visitants és interessant també, volem viure emocions i de vegades potser no sabem com apropar-nos-hi. Si podem ajudar a educar públics també és un gran què. I així ens ho demanen també, fallaires que ens diuen que veuen gent al poble que no tenen gaire idea del que vol dir la festa.
- Pel que fa als visitants, és difícil trobar l’equilibri entre el que és l’essència del patrimoni i el fet de rebre milers de visitants atrets pel reconeixement de la Unesco, ja sigui amb les esglésies romàniques, les festes de les falles o els raiers?És un gran debat i per exemple des del moment de la inscripció de les falles a la Unesco, el mateix col·lectiu ja es preguntava com gestionar tot el que comportava pel que fa a l’afluència de gent. Hi ha pobles molt petits on potser durant l’any hi viuen 30 persones i la nit de falles són mil o dos mil. Cada poble té les seves particularitats i tenir un reconeixement comporta conseqüències i debats. Des del món acadèmic també s’analitza i hi ha hagut tesis doctorals sobre aquest tema, com la de la Mireia Guir, que és antropòloga de la Universitat de Barcelona. Però en l'àmbit intern els mateixos fallaires també estableixen límits per trobar l’equilibri entre els visitants i l’esperit de la festa.
- En un moment en què el Pirineu afronta reptes demogràfics i socials importants, quin paper pot jugar l’educació patrimonial que esteu fent al territori?Això és molt interessant perquè justament estem analitzant les dades d’un projecte que hem fet durant dos anys per veure fins a quin punt els nens i adolescents del Pirineu senten aquest entorn patrimonial com alguna cosa seva, quina autopercepció tenen. És una idea inicial per mirar de definir què podem fer o quines accions educatives es poden fer per fer valdre aquest patrimoni. Evidentment amb l’educació no n’hi ha prou, també calen comunicacions, treball i accés a l’habitatge, però l’educació és una de les vies que pot ajudar a aquest arrelament i cohesió social al Pirineu. És una via en què nosaltres intentem treballar.
- Hi podeu treballar a través de recursos i eines com les maletes pedagògiques. Com es treballen a l’aula?Les maletes són un recurs que s’allunyen de l’aprenentatge més tradicional de classe magistral o alumnes passius. Busquen que els infants participin, toquin, manipulin i juguin amb el que hi ha dins i amb les activitats que proposen. Les sessions a l’aula tenen una durada d’uns 50 minuts i els crida l’atenció d’una manera significativa perquè a través de l’aprenentatge experimental es van fent preguntes i aprenen sobre el patrimoni però també sobre llengua, medi natural o matemàtiques. Per exemple a la maleta fallaire hi ha una activitat sobre les llengües que hi ha al Pirineu: català, castellà, occità, aranès i francès. No entrem en els dialectes, però el que intentem és que siguin conscients d’aquest patrimoni lingüístic, que el valorin i el respectin. Nosaltres des de la Càtedra fem la maleta, dissenyem els recursos i les activitats i les deixem als Centres de Recursos Pedagògics i els mestres de manera autònoma els poden utilitzar en préstec.
- Com estructureu quins són els materials i les activitats que contenen les maletes?Fem dos fases de validació. Amb la maleta fallaire i la raiera, que és la que estem acabant ara, la primera validació la fan els protagonistes, els fallaires o els raiers, amb qui ja hem parlat prèviament per tenir informació i ens expliquen la festa de primera mà. Quan tenim el material, els hi portem i els hi expliquem perquè validin el contingut i amb els suggeriments que ens poden donar fem variacions. Després hi ha una segona fase de validació que és el pilotatge pedagògic, que fem a través d’escoles perquè diferents professors i centres ho vagin provant i ens expliquin què ha funcionat o què no, què ha après o què ha assimilat l’alumnat. I en funció d’això anem replantejant les activitats fins a la versió final. Amb la maleta raiera el pilotatge pedagògic el vam fer als dos pobles raiers, a Coll de Nargó i a La Pobla de Segur i a partir del que ens han dit hem fet alguns canvis. I també l’hem portat a Sort, on no es celebra cap diada raiera. Quan acabem aquest pilotatge tindrem la versió definitiva i ja estarà als Centres de Recursos Pedagògics. També es pot donar el cas que algun mestre ens contacti perquè els fem formació, perquè un aspecte a tenir en compte és que no tots els mestres i les mestres del Pirineu són del Pirineu i de vegades es troben alumnes que en saben més que ells sobre la festa.
- Quantes maletes teniu fetes?En tenim quatre, comptant que la dels raiers la tindrem tancada aquest 2026. De l’os n’hi ha dues, una pensada per a Educació Infantil i Cicle Inicial i l’altra per a Cicle Mitjà i Superior. Després tenim la Maleta Fallaire i una que es diu Animalades, que la vam crear amb el departament d’Educació i el d’Agricultura partint de l’eix temàtic de la fauna local, perquè ens podem trobar a les aules nens que saben què és un lleó, però no coneixen què és un isard o un cabirol. I la Maleta Raiera, que treballa el riu com a element natural, on hi ha diverses espècies, la festa, l’ofici de raier i com ha canviat per culpa o a conseqüència de les preses.
- Fareu algun tipus de commemoració o acte especial d’aquests primers deu anys de la Càtedra Pirineus?Algunes coses ja les tenim mig assegurades. D’una banda, a la tardor portarem a Lleida una exposició que es diu “Històries i camins”, que ja ha fet recorregut pel Pirineu i també ha estat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Farem activitats al voltant de l’exposició on es puguin implicar alumnes de màster o de grau. La celebració més important serà a finals de novembre amb l’entrega dels premis i si que aquest any mirarem de fer un acte una mica més gran i de fet ens estem plantejant ampliar-los amb noves categories a propòsit dels deu anys.
- Els reptes de futur per on passen els anys vinents?Hem estat molts anys treballant amb el tema de les falles, la maleta, el projecte Prometheus i el conte “Nervis d’una nit de falles” de la Mar Hurtado, que és l’últim que hem fet. Hi hem treballat molt i la comunitat fallaire se n’ha pogut beneficiar. Nosaltres els continuarem acompanyant, però ja van més sols. Llavors amb la Maleta Raiera hem començat a treballar diferents tipologies de patrimoni i ens hem obert més. Ja era una idea que venia d’abans, quan vam ajudar a la candidatura raiera de la Unesco que també està al llistat de Patrimoni Immaterial, i volíem obrir-nos cap aquí. La Càtedra Pirineus es diu d’Educació i Patrimoni Immaterial i nosaltres posem especial atenció a aquest tipus de patrimoni, però les falles o els raiers no s’entenen sense el patrimoni natural que els envolta. La idea és continuar treballant amb patrimoni immaterial, però no ens tanquem a altres tipus de patrimoni. També volem continuar facilitant recursos a escoles i instituts. Hem treballat molt a Primària i potser és moment d’obrir-nos a Secundària, amb altres tipus de recursos i també continuarem demanant projectes de més envergadura amb altres socis per poder tenir programes i projectes que puguin abastar més territori o fer més accions i més diverses. També ens agradaria treballar la línia editorial pensada pels infants. És una idea que feia molt temps que pensàvem amb la Sofia Isús i ens agradaria tenir una col·lecció de contes on sempre es tracti el patrimoni del Pirineu, o que el patrimoni del Pirineu hi sigui present. De moment tenim el primer dedicat a les falles, que parla de les falles, però el tema central són les emocions, els nervis que tenen els nens i les nenes a l’hora de baixar les falles la primera vegada. El conte l’ha escrit i l’ha il·lustrat la Mar Hurtado, que és fallaire i viu al Pallars i ens va encantar la seva idea de vincular-ho a les emocions, perquè amb les maletes per exemple, ens resulta molt complicat incloure aquesta part com a recurs, a no ser que sigui amb una música o un vídeo i el tema del conte ens encaixava molt bé.
- Ja a escala personal, després d’aquests deu anys dirigint la Càtedra hauràs après un munt de coses, oi?He fet una immersió i un aprenentatge total! Jo venia del món del patrimoni artístic que és molt diferent, perquè treballes uns elements que es van crear fa molt temps i que avui dia el qual perdura pot ser parcial i se n’han fet interpretacions. Però quan treballes patrimoni immaterial és viu, els protagonistes existeixen, hi son presents. I això té els seus reptes però també et dona molta riquesa i moltes possibilitats d’explorar.
Web Càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus
