Jump to navigation
L'any 2016, l'Escola la Vall Fosca commemorava els seus 15 anys d'existència amb una festa d'aniversari que va implicar tota la vall. Al voltant dels preparatius per la celebració, va néixer el Certamen Literari Joan Gelabert i Crosa adreçat a tots els alumnes de l'escola i que tenia un doble objectiu: per una banda, donar a conèixer la història de la vall tot recuperant la figura del que fou mestre de diverses escoles entre els anys 1924 i 1965. Per l'altra, fomentar la creativitat entre els nens i nenes mitjançant l'escriptura i el dibuix. Per acabar de reblar el clau, les categories porten noms com Espones, Ausades, Roi, Riuxou i Sant Genís, que corresponen a barrancs de la vall. Els premis de cada categoria n'anomenen algunes partides de terme com Coma, Solà, Picarbons, Serraspina i Cantamoixons respectivament.
Organitzat com un certamen per adults, els participants es van avesant als termes com plica, pseudònim, jurat o bases de participació; així com també adquireixen hàbits de reflexió, estructuració, concreció o empatia, que són inherents al fet creatiu, i molt necessaris per a la vida. El fet que les seves obres siguin valorades per un jurat format per persones alienes al seu entorn immediat, o fins i tot desconegudes, significa per la canalla una experiència enriquidora més que una acció competitiva. I qui sap si pot obrir la porta a futurs escriptors o il·lustradors, o com a mínim, que els nens i nenes trobin el que el pedagog Ken Robinson anomena 'L'Element' que és, en les seves pròpies paraules: "el punt de trobada entre les aptituds naturals i les inclinacions personals. (....) allò que enforteix la teva identitat i millora el teu benestar ". El que és segur és que la millor manera de consolidar el fet cultural és ser-ne part activa, que és el mateix que dir que, per llegir, cal escriure.
En la primera edició, la temàtica a tractar en els treballs dels nens i nenes era la mateixa figura d'en Joan Gelabert i Crosa, una personalitat un xic oblidada, que va ser molt més que un mestre d'escola. Violinista orquestral al Tívoli i al Poliorama de Barcelona, va ser compositor de la sardana "La nit de Sant Joan"(1926). Fou l'autor de diversos manuals d'ortografia, gramàtica i aritmètica emprats en les escoles de la segona república. En la seva faceta de mestre, va ser molt innovador en el seu mètode, que ell basava en l'experiència com a fonament de l'aprenentatge. Nascut a Palamós l'any 1897, va formar part activa en la vida cultural dels pobles de la Vall Fosca amb l'organització de xerrades, teatre, classes de violí, solfeig i dedicant-se a la poesia, fins a la seva mort, a Molinos l'any 1979.
Pel segon certamen, i embrancant amb el projecte escolar sobre la construcció de les hidroelèctriques de la Vall, la temàtica escollida era l'escola antiga, limitada només als anys de la Segona República. Algunes escoles eren de titularitat pública, i les altres anaven lligades a l'hidroelèctrica EEC (Energia Eléctrica de Cataluña).
Per tal que els alumnes de l'escola poguessin conèixer la vida escolar anterior a la guerra civil, la comissió organitzadora, equip docent i AMPA, van unir esforços per fer del Certamen un projecte pluridisciplinari i vivencial. Més que mirar enrere, calia transportar als infants als inicis del segle XX. Com era l'escola? Què hi aprenien? A què jugaven? Com escrivien? Amb aquesta intenció, es va instal·lar a l'escola un petit espai d'exposició que reproduïa com eren les escoles antigues amb elements de l'època. Pupitres de fusta, mapes antics, plumilles, secants, pissarrins, llibres de cal·ligrafia, manuals d'estudi en català, maletes de cartó, joguines, fotografies... la majoria sorgits del Museu de les Botigues de Salàs de Pallars i cedits per Sisco Farràs, però també procedents de l'escola 'Raiers' de La Pobla de Segur i altres de l'aportació de famílies de l'escola.
En el marc d'aquesta instal·lació, es va demanar la col·laboració d'alguns padrins d'alumnes de l'escola, que van anar a explicar l'escola del seu temps. En Paco Font de Montros i la Marité Masa de Pobellà, ambdós alumnes d'escola pública, van explicar a nens i nenes el dia a dia dels seus anys d'infantesa, però que pels nens i nenes va resultar sorprenent. Anar a estudi a la tarda, després d'haver fet la feina de casa i dels corrals durant el matí; com anaven a peu de casa fins al poble veí on hi havia l'escola amb un tionet de fusta sota el braç; els jocs de l'esbarjo; que els donaven un gotet de llet, o com cada dia, el mestre els omplia els tinters. També l'Elvira Farré, que en el seu cas va ser alumna de l'escola de Molinos d'EEC a l'època del mestre Gelabert i la seva muller, l'Antonieta Magret. Va explicar les seves vivències com a alumna d'aquell període en una escola privada. I per últim, els nens i nenes van poder escoltar l'experiència de la Montserrat Gelabert, filla dels mestres, i que alhora, també fou mestra d'algunes escoles públiques i de les dues privades d'EEC a la Vall Fosca.
Per la seva part, en Sisco Farràs va fer un taller per tota l'escola des del paper del mestre. Com explicaven les matèries i què havien de fer els alumnes, de quins objectes se servien per aprendre de lletra; com anaven vestits els nens i nenes; o les bromes que es gastaven. Durant el mes que es van desenvolupar les activitats, tota l'escola respirava antigor. D'aquesta manera, els treballs presentats per la canalla, traspuaven el mateix ambient i van deixar veure l'ànima que tota obra mestra necessita. Després del viatge en el temps fet nets i padrins, els treballs tenien la solidesa documental necessària per ser presentats al jurat. De tots ells, el jurat, en va valorar l'alt nivell en les categories de relat, i la precisió i capacitat d'observació en el cas de les categories d''il·lustració.
