Jump to navigation
- Com ens presentaries el Centre d’Art i Natura?És un espai de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món que està situat al poble de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Ens trobem a 1360 metres d’alçada. Entre això i la latitud sud d’Europa, tenim un entorn d’alta muntanya extraordinàriament divers i un llegat cultural que, malgrat perdre població durant més de 100 anys manté una cultura identitària molt forta. Les persones que hi vénen ho gaudeixen no només pel silenci i l’acompanyament que donem, sinó també per ser un lloc amb una idosincràcia molt pròpia.
- Recentment heu guanyat el Premi Nacional de Cultura 2020. Què suposa pel Centre d’Art i Natura aquest reconeixement?Per nosaltres, i per l’entorn més immediat com la Junta i l’Associació d’Amics del CAN, el premi puja la moral de la tropa per així dir-ho. El fet de pujar els ànims després d’una sèrie de dificultats està molt bé, perquè ja en són uns quants d’anys, i n’hem viscut de tots colors. A més, és un premi que té una part econòmica, i també consisteix en la difusió de la nostra tasca amb un documental que ens faran als cinc guanyadors. Ens sembla que els canvis en les bases del Premi Nacional de Cultura realment ens han beneficiat. Ens suposarà un impuls, i més en èpoques com la que vivim, que són incertes i que ens venen situacions que no coneixem. També per ser un moment en què el Centre d’Art i Natura es planteja ja el relleu en els propers anys i això ens ajuda a fer el canvi en millors condicions.
Lluís Llobet, director del Centre d'Art i Natura, amb Pere Báscones, president de l'associació Amics del Centre d'Art i Natura. - Parleu-nos dels orígens del Centre d’Art i Natura, entenent que el factor territori és clau pel seu desenvolupament. Des dels seus inicis l’any 1996 com es pensa i com evoluciona el projecte?El Centre d’Art i Natura ha pogut arrelar al poble de Farrera per una història molt particular que té a veure, d’una manera molt genèrica, amb el neoruralisme dels anys setanta i vuitanta. Aquest factor va ser clau perquè va suposar doblar, en molt pocs anys, la població que tenia el poble. Només hi havia tres famílies i en pocs anys es van anar obrint unes quantes cases a famílies que vam anar venint i vam anar generant unes dinàmiques positives per a l’arrelament. La nouvinguda no va ser només una població d’àmbit català, sinó també d’abast internacional: anglesos, holandesos, alemanys… Concretament hi havia un irlandès que va estar aquí l’any 1976. En Bernard Loughlin, en tornar al seu país, va tirar endavant una residència de treball per a artistes. Posteriorment, quan va venir de vacances el 1989, va explicar aquella iniciativa i es va veure que es podia fer aquí. Un grupet de veïns hi va començar a treballar i el 1996 ens van dir a la meva dona i a mi de gestionar-ho. Amb el context i la meva condició de geògraf, vam anar-hi donant aquest aire d’art i natura, de suport a la creació, però també de recerca. Intentàvem que fos un centre que deixés el convencionalisme que els centres de creació eren només per a artistes. Aquí no, des del principi hem barrejat la creació artística amb els estudis científics i les ciències ambientals. Això ha donat rellevància i singularitat al projecte.
- I des d’aleshores, el Centre d’Art i Natura no ha deixat de definir-se, de créixer.La primera fase i inicial la va assumir l’Ajuntament com a projecte propi i va ser fonamental per a poder aconseguir inversions per als equipaments. El 2005 es van acabar d’adaptar les instal·lacions i llavors ja va ser amb l’associació dels Amics del Centre d’Art i Natura que es va començar la gestió directa i total del projecte. La línia que hem seguit és molt fidel a la idea original i és evident que tots els col·laboradors que hem anat trobant, siguin institucionals o particulars i la programació que hem anat assumint com a pòpia ha estat el que ens ha fet com som. Una cosa és tenir una idea, que sempre és una mica borrosa a l’horitzó, però s’ha concretat iniciant col·laboracions.
- Ens en podries anomenar algun exemple?Una col·laboració interessant ha estat amb la institució de les Lletres Catalanes pels seminaris de Traducció Poètica. Això ens ha donat una via en el món de la literatura. També ens ha portat a demanar a la Diputació de Barcelona que una programació que era pròpia de la província de Barcelona es portés aquí, a l’Alt Pirineu, i féssim Poesia als Parcs al Centre d’Art i Natura. I alhora, els vincles amb la Universitat Autònoma de Barcelona han fet possible que una recerca sobre evolució del paissatge que estava al Prepirineu la portéssim fins al Pirineu axial. Això fa que possiblement aquesta part del Pirineu sigui un dels territoris més estudiats que hi ha pel que fa la cara sud de la serralada.
- Aquest 2020 no està sent un any habitual a causa de la covid-19. Aquest ha estat un aspecte que ha afectat també a l’àmbit de la cultura, com l’ha viscut el Centre d’Art i Natura?No hem tingut la visita del públic internacional, i això ho hem notat. Però la població local tampoc no ha viatjat a l’estranger i això ha fet que aquesta temporada rebéssim a creadors del país. Des que es va acabar el confinament hem rebut a artistes, creadors i científics de l’entorn més proper.
- Art i Natura és un binomi molt potent amb el qual hi heu adquirit un compromís i forma part de la vostra manera de fer i pensar. En què ho traduïu?Nosaltres som un projecte que neix en el territori, hi creix i s’hi desenvolupa. Des del primer moment tenim la idea clara que som un projecte de desenvolupament local, i això vol dir que el nostre projecte té uns efectes sobre l’economia local, la població local i la cultura local. A això aspirem des del primer dia. I s’ha demostrat que si Farrera ha anat mantenint una població d’una trentena d’habitants, doncs segurament hi té molt a veure que el Centre d’Art i Natura estigui obert i actiu. Però a més, ens devem al territori on estem.
- En què ho plasmeu?Per exemple, tenim una última col·laboració que donarà fruits. És amb l’antropòloga Federica Ravera, a través de la qual hem pogut fer l’exposició ‘Dones i muntanyes en moviment’. El que fa és explicar una recerca feta sobre dones ramaderes d’alta muntanya i la traslladada a l’expressió artística a través de tres artistes com són Vanesa Freixa, Rosa Vilalta i Cesca Gelabert. Elles van il·lustrar aquesta recerca i el projecte segueix amb el suport de Martina Manyà que ara en fa el llibre en format còmic. Es va exposar a l’arxiu històric comarcal i havia d’haver fet un recorregut itinerant exposant a altres espais. Si tot va bé i el context sanitari ho permet, anirà recorrent més espais. A més, la volem ampliar perque aquesta recerca ja ha passat també a l’Ariege, a la banda francesa i així podem convertir-ho amb una comparativa. Què està passant amb dones ramaderes a una banda i altra de la frontera. És un projecte del que ens en sentim molt orgullosos perque és un anar cap enfora des del nostre territori. Normalment nosaltres rebem a gent que ve de fora, treballa aquí i pel fet de treballar aquí rep uns ímputs del territori on som i del paisatge que tenim i la cultura intrínseca de l’Alt Pirineu. Però des del centre també podem promoure que la gent del territori sigui protagonista d’una recerca i d’una exposició i se’n vagi cap enfora. Estem fent d’altaveu de qüestions que passen aquí. Si estiguéssim ubicats a una altra banda, podríem tenir la mateixa vocació, però el resultat seria tot un altre.
- Artistes plàstics, pensadors, músics, investigados, escriptors… Què cal que sàpiga qui vulgui fer una estada de treball amb vosaltres?Nosaltres demanem sempre una petita descripció del que es ve a fer, perque no és un espai de vacances, sinó un espai de treball a través d’una necessitat vital, el fet de tancar-se per escriure, composar, pintar, estudiar… Hi ha d’haver un ambient de treball que és el que ens diferencia. La primera vegada demanem un breu currículum per saber a qui rebem. Si ho volen, poden deixar una mostra de la seva obra, però no és obligatori, tot i que tenim una col·lecció molt maca d’obres que ens han anat donant amb total llibertat els que han passat per aquí. Però no és el nostre objectiu fer una col·lecció a través de les donacions.
- Comentaves que amb 25 anys heu viscut situacions molt diverses.De fet des del primer dia ja vam tenir clar que aquí ens cosataria rebre suport públic i per això des del principi els ingressos propis han estat la nostra base. Però cal dir que durant aquests anys d’activitat els suports públics han anat a la baixa. Especialment el 2013 vam rebre una patacada i és que des del Departament de Cultura ens vam quedar sense suport. Llavors ja vam veure que si superàvem aquella clatellada el que ens tocava era augmentar encara més els ingressos propis i intentar ser el màxim d’autònoms possible des del punt de vista financer. I aquest ha estat l’objectiu en aquest sentit, tot i no prescindir de suports públics, sempre i quan veiem que l’esforç que representa sol·licitar-los justifiqui el fet d’haver-los demanat.
- Has de fer de tot en un Centre d'Art petit?De vegades, si t’has de dedicar a fer de buròcrata, potser no surt a compte. Per això aprofito per demanar a l’administració que se simplifiquin les gestions. Si no seguim estant al lloc de sempre, que és la pèrdua de temps dels gestors culturals que enlloc de fer gestió cultural fem gestió burocràtica. Una mica ja sabem que n’hem de fer, però només la imprescindible. Amb tot, quan és possible són suports benvinguts i n’estem agraïts.
Web Centre d'Art i Natura Farrera de Pallars
