Laia Singla
,
12/11/2019
Fires i festes

Fira de Salàs, la mare de totes les fires

Us expliquem les claus de la que fou la fira més gran de la península
Un firandant amb una de les seves mules a l'antiga fira de Salàs

Foto: 

Ajuntament de Salàs de Pallars
La tardor és temps de fires de les més diverses temàtiques. Moltes tenen el seu origen en fires ramaderes que s'han reconvertit en fires sectorials. Algunes han mantingut la seva tradició ramadera, altres se les ha endut un món que evoluciona ràpid i que no podem entendre sense aturar-nos a conèixer d'on venim. Per això, farem una parada a la fira de Salàs de Pallars, una fira amb 600 anys d'història que fa 15 anys que es rememora.

La fira històrica
L'Europa Occidental de la Baixa Edat Mitjana coneix un període de gran desenvolupament urbà i mercantil. En aquest context, les monarquies naixents es fixen com a objectiu potenciar econòmicament algunes zones del seu territori creant noves fires i mercats, com va ser el cas de la Fira de Salàs de Pallars. El primer document en què en tenim notícies data de 1380. En ell, Pere III el Cerimoniós recull una súplica que fa el comte de Pallars i autoritza a celebrar en aquest poble una fira que durarà deu dies. Per atraure els comerciants, també calia assegurar-ne la seguretat, per tant es concedia un règim jurídic especial en què comerciants i mercaderies es posaven sota la protecció i guiatge del rei. El segon document que ens informa de la fira data de 1420, i parla de dues noves fires, de les quals, la de primavera serà la que se celebrarà a Salàs de Pallars durant 550 anys. Als segles XVI i XVII, tot i la davallada econòmica que pateix el país, la Fira de Salàs manté el seu nivell d'activitat i es mostra com Salàs era un punt de parada obligatòria en el tràfec de peu rodó i se seguia mantenint la protecció en un moment on abundaven bandolers i saltejadors de camins. I és que tenir un privilegi de fira, era un tresor.

Durant els dies de fira s'hi feien tota mena de tractes: s'acordaven matrimonis, es contractaven mossos i minyones, i es venien productes de tota mena. Els firandants, marxants i negociants en general feien negocis i s'allotjaven a les cases del poble, provocant en l'economia local una dinamització que revertia en totes les capes de l'economia familiar i del funcionament social. Les mestresses tenien cura de tots els visitants a canvi d'un "tant". Els oferien àpats especialment pensats per la fira, que temps després s'han reivindicat com a part de la tradició culinària del territori. Els comerciants convivien amb les famílies que els acollien, convertint-se també en vectors d'idees, notícies i històries d'arreu de la península. Eren temps d'intercanvi en què cada casa i cada mestressa es generava una fama entre el col·lectiu sobre si estaven ben servits i ben menjats. 

Fins a la seva desaparició als anys setanta, la fira va ser el motor econòmic i social de la zona. Més encara si tenim en compte que el bestiar de peu rodó (cavalls, matxos, mules i rucs) era indispensable per tots els vessants de l'economia, especialment la pagesia i els transports. En el moment de màxima esplendor, s'hi havien venut més de tres mil mules. Era la fira de la tracció de sang, i va desaparèixer al mateix ritme dramàtic en què va aparèixer i generalitzar-se la mecanització del camp. La davallada va ser contundent. Va ser la fi dels tractes de paraula de la gent que tanca el negoci quan s'estreny les mans; la fi d'una forma de vida.

Cafè Salon
Un dels nostres espais preferits de la fira de Salàs és el Cafè Salon, escrit així, tal com es deia. No cal afegir-hi cap "O" com al Far West, tot i que era un espai força similar en el que es feien actuacions de cabaret i varietats mentre els firandants s'esbaiolaven, feien "un trago" o acabaven de tancar algun tracte en una ambient més distès. Era un punt de trobada i un moment per gastar part del que s'havia guanyat a la fira. Per aquest motiu, es converteix en el local social i durant la fira s'hi celebren diversos actes culturals, jornades, tallers i espectacles. El dissabte s'hi presenta el fons fotogràfic de la fira, que és el protagonista d'enguany. La tarda de diumenge és el moment escollit per fer un concert de petit format en un ambient que cerca recrear aquella taverna de mitjans dels anys 50. Enguany, la tarda de taverna i l'actuació musical va a càrrec de la formació 'A Contra Jazz'.

El Projecte Boer
El nom d'una humil galeta que se servia a les cases durant els dies de fira anomena aquest projecte de dinamització local a través de la cultura. Sota el seu paraigües, la Fira de Salàs es rememora des del 2003, on l'exposició d'animals conviu amb la recuperació de la memòria històrica, revivint els espais arquitectònics, les històries i llegendes, la gastronomia, la música, les imatges, els personatges, les situacions, ...i on els elements simbòlics es transformen en elements festius. El Projecte Boer, entre d'altres, ha convertit Salàs de Pallars en un focus cultural a la comarca. I és que des de fa uns anys a Salàs, també es pot visitar la Torre de Barta, i sobretot les Botigues Museu amb el Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç, un espai on es reprodueixen els establiments tal com eren a mitjans del segle passat. Un espai museístic que no para de créixer, com no han parat de créixer en qualitat i quantitat els establiments turístics d'aquesta població que no supera els 350 habitants.

Fragment del cartell de la XV diada de la Fira de Salàs
Dies 16 i 17 de novembre
Salàs de Pallars

Més informació: 

També et pot interessar