Laia Singla
,
17/02/2020
Fires i festes

Carnaval, Carnestoltes i poca-soltes

Responem algunes preguntes sobre la festa de Carnaval que potser no sabies
Una comparsa de Carnaval

Foto: 

Cedida
Carnavals i Carnestoltes n'hi ha de tota mena. Tots diferents entre si. Sembla que res tinguin a veure el Carnaval brasiler amb el glamurós Carnaval venecià. Sense moure'ns del nostre territori, pensem en el Carnaval de Sitges, o el de Sort. Res a veure entre ells, excepte en un punt, que és una festa transgressora de l'ordre establert. És una festa poca-solta, gamberra i a la que no hi trobem masses connexions religioses d'aquelles que ens fan sospitar que no som davant d'una festa popular. Però si gratem una miqueta, veurem que si, que el cristianisme també hi ha fet aportacions.

Per què el Carnaval no és sempre la mateixa data?
El Carnaval comença el Dijous Llarder (o Dijous Gras) i dura fins al Dimecres de Cendra. Passats aquests dies, comença la Quaresma. Després de la Quaresma, la Pasqua. La data és mòbil precisament per aquesta influència cristiana, tot i que la festa és molt anterior. Després del Primer Concili de Nicea (any 325) es veu la necessitat d'establir les dates litúrgiques de tot l'any, parant molta atenció en què no coincidís amb cap festivitat hebrea. Al cap d'anys, el monjo i matemàtic Dionís l'Exigu va establir l'any de naixement de Jesús i també de la Pasqua. Aquesta data es marcava en el primer diumenge passats 40 dies des de la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera (21 de març). Aquests 40 dies marquen la Quaresma, un període considerat de dejuni, penitència i privacions, un tipus de ritual que ja existia en les cultures agràries ancestrals.

Carnestoltes o Carnaval?
Ambdues paraules són correctes i tenen un origen similar, tot i que en trobem alguna variació. Carnes toldren o carnes levamen vol dir carns tallades o carns llevades. Algunes fonts parlen de carnis avalis o carns privades. Totes elles tenen a veure amb la privació de la carn establerta pel Papa Gregori el Gran, tot i que és curiós que la paraula designi el període anterior als dies de privació de carn de la Quaresma, en lloc de les llibertats de gener i febrer (Saturnàlies i Lupercàlies) que anomenaven els romans.

Joan Amades parla també de la festivitat carrus navalis (carro naval) una festa que es feia a l'antiga Grècia, però procedent de la cultura agrícola anterior a les primeres civilitzacions. En aquesta festa es muntava una nau damunt d'un carro i es passejava pel poble. Se celebrava per les mateixes dates i tenia un sentit similar.

Per què es crema un ninot?
Aquest punt seria potser el que ens transporta al moll de l'os de la festa més ancestral. Tot i que hi ha moltes maneres de celebrar el carnaval, el rei que governa aquells dies és un element comú. És un rei, que en el seu moment va ser un esperit de la natura, un geni que encarnava el moment de l'any en què se celebrava, el final de l'hivern. Com que totes les estacions de l'any tenen la seva correspondència al cicle de la vida humana, aquest geni era un esperit caduc i vell que calia renovar abans no arribés la primavera. I quin element de la natura és el renovador de tot? Doncs si, el foc. Després d'una lluita entre el bé i el mal, en què el mal vencia inicialment, moria el rei per ressorgir al cap d'uns dies (la primavera) amb forces renovades. Us sona la història?

I les dones?
El paper de les dones en tota aquesta festa podríem dir que és subtil, tot i que en el seu inici, se'ls atorgà un paper principal. Joan Amades assegura que aquesta festa era comandada per dones. La seva teoria es basa en el fet que les primeres que van domesticar les plantes van ser les dones, ja que els homes es dedicaven a la cacera. Si la festa té aquest origen Neolític, sembla clar que havien de tenir un paper primordial, ja que representaven la fertilitat i la comunió amb la mare de la natura. Actualment, el paper de la figura femenina el trobem en figures tan curioses com la Vella Quaresma, o bé en la representació d'una parella formada per un vellet i una velleta en uns ninots que també són cremats. En alguns Carnavals antics, ja desapareguts, existia un ritual de matrimoni entre una figura femenina i una de masculina. Un cas d'aquesta tradició perduda és el matrimoni a la mascarada de l'Espringueri que es feia a Bellver i a Martinet de Cerdanya. Un altre cas és el matrimoni entre el Pinçà i la Mallerenga, a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), que els darrers temps que es va celebrar fou una festa infantil.

Cartell del Carnaval de la Seu d'Urgell
Del 17 al 26 de febrer
La Seu d'Urgell
Fragment del cartell del Carnaval de Sort 2020
Del 20 al 25 de febrer
Sort
Elements del carnaval
Dijous 20 i diumenge 23 de febrer
Prats i Sansor
Carnaval d'Esterri d'Àneu, 2019
Del 20 al 25 de febrer
Esterri d'Àneu
Fragment del cartell de Carnestoltes
Del 20 al 26 de febrer
Bellver de Cerdanya
Fragment del cartell
Dissabte 22 de febrer, 9h
La Pobleta de Bellveí
Carnaval, Carnestoltes, Màscara, Antifaç
Del 22 al 26 de febrer
Tremp
Fragment del cartell del Carnestoltes de La Pobla de Segur
Dissabte 22 de febrer, 14h
La Pobla de Segur
Muntatge d'imatges de la festa del Barbacans de Canejan
Dissabte 22 de febrer
Les
Fragment del cartell
Dissabte 22 de febrer, 17h
Llívia
Fragment del cartell
Dissabte 23 de febrer
Les
Una imatge de la Festa de la Guixa a Isona
Dimarts 25 de febrer
Isona i Conca Dellà

També et pot interessar