Jump to navigation
- Quina resposta es va donar des del Pallars un cop es va conèixer l’empresonament de l’Albert? Molt bona. Es va fer un plenari a l’Ajuntament de la Torre de Capdella on la meva mare va llegir unes paraules i la gent del poble s’ha bolcat molt. En aquests moments ens hem quedat frapades de l’ajuda i el suport de veïnes i veïns ja que, davant d’aquesta situació, tothom ha respost, ens han enviat missatges i trucat.
- Ens pots parlar de tu?Sóc psicòloga, psicoterapeuta i escriptora. Des de fa més de deu anys hem dedico a l’acompanyament d’infants des de la mirada respectuosa. He cocreat una escola d’educació viva i n’he coordinat un parell més. Actualment estic fent supervisions d’alguns projectes que treballen en educació viva. Dins d’aquest àmbit, em vaig adonar que les famílies necessitaven un acompanyament, s’havien de facilitar eines a les famílies perquè comencessin a veure els punts cecs de la relació amb les criatures. Amb punts cecs em refereixo a que els pares i les mares es preguntin com han estat educats, si no revisen qui són i com han estat educats, difícilment podran transformar el seu patró, contra el que es poden estar revelant o copiant. D’aquí va sorgir l’any 2011 el meu projecte 'Acompanyament Familiar'. A partir del 2015 vaig decidir fer el salt i em vaig posar jo sola durant un any i mig en un centre, després vaig començar a formar un equip i en tres any som nou persones. Moltes escoles i molts projectes s’estan posant les piles per poder parlar d’això.
- Què t’empeny a escriure contes per a infants? Jo he escrit contes tota la meva vida, amb 7 o 8 anys em van regalar una màquina d’escriure antiga i jo em passava hores escrivint contes i novel•les. És una passió de tota la vida. La meva mare és mestra i jo feia contes pels alumnes per parlar de la pau, dels colors... La llàstima és que els vaig perdre tots en un disc dur que se’m va espatllar, en tenia molts. L’any 2010 vaig detectar un cas d’abús sexual en una nena de tres anys i mig i arrel d’això vaig escriure 'L’ombra de la Clara', sobre l’abús sexual infantil. El vaig tenir guardat dos anys fins que en un congrés em van convidar i vaig decidir presentar el conte acompanyat d’un manual pedagògic. Va ser quan l’editorial Urano es va interessar en publicar-lo. A partir d’aquí vaig veure que s’estava manifestant l’escriptura. Per la mateixa editorial vaig escriure un llibre per famílies que es diu 'Criar y jugar'.
- I arrel de l’empresonament de teu cosí vas decidir fer un conte per explicar a l’Aina, de quatre anys, on era el seu tiet.Quan va haver la primera onada d’empresonaments, moltes famílies em venien amb el dubte de com acompanyar els infants en aquest tema i vaig pensar en fer un llibre i publicar-lo, però com tenia tanta feina es va quedar en un segon pla. Quan van detenir l’Albert, la seva germana es preguntava com explicar-li aquest fet a la seva filla Aina i jo li vaig dir que no es preocupés, que li escriuria un conte a l’Aina. Ha estat tot tan ràpid, el vaig escriure un dimarts, el dimecres tenia il•lustradora i el dijous em deien que sí a l’editorial que jo volia. Pol•len és una editorial amb molta mirada crítica i molts valors polítics i tots els beneficis del conte se n’aniran a les persones privades de llibertat.
- Quin potencial té tractar aquestes qüestions a través de la literatura infantil? És dóna als infants una eina que els ajuda a passar d’allò abstracte a allò concret. Són temàtiques tan profundes, tan filosòfiques... El conte, al final, té una petita guia d’acompanyament a la lectura i hi apareixen preguntes com què és la llibertat o què és la presó. Són temes molt profunds que s’expliquen a través d’un conte, que és quelcom concret, a partir d’un personatge que també es diu Aina. A través d’aquest personatge els infants poden identificar-se amb la història i això ajuda molt, ja que durant els primers set o vuit anys l’abstracció d’un infant és molt precària. L’Aina no entén on el tiet està buscant la llibertat, perquè en el fons el llibre parla de llibertat, no de presons. 'On és el tiet?' vol explicar a qualsevol infant on està una persona estimada privada de llibertat.
- És sorprenent que hagis escrit un conte de tanta complexitat en un dia.Amb deu minuts. Els contes a mi em surten així, és que sinó no surten. Va ser molt ràpid perquè jo ho tenia molt clar.
- Va ser una manera de canalitzar tot el que t’estava passant?Jo els hi deia a les persones del meu equip que o transformava en llum tot allò que em passa per dins o em podriria. El dolor, la ràbia, la impotència, l’enuig... els havia de buidar en algun lloc perquè no em fessin mal.
- Tens algun altre projecte d’aquest tipus en ment?Potser seguir escrivint contes de temàtiques difícils, com la vida, la mort, els maltractaments... No hi ha molta literatura per a criatures que abordi aquests temes. L’editora d’Urano em deia que tinc el do de posar llum als temes difícils, doncs hem d’exprimir aquest do.
Web Acompanyament Familiar Web Editorial Pol·len
