Jump to navigation
- 'Un tros de cel' és "el viatge iniciàtic d’un adolescent rebel que necessita retrobar-se a sí mateix". Què et va dur a escriure aquesta història?Bé, com sempre dic, vaig arribar al batxillerat i se'm va presentar l'oportunitat de fer el Treball de Recerca. Com que ja portava temps escrivint per a mi mateixa i llegir ha estat una de les meves aficions des que era ben petita, se'm va acudir fer un projecte literari més seriós. Amb aquesta motivació, vaig creure que escriure una novel·la estava al meu abast si m'hi posava amb ganes i esforç des d'un bon principi. Per crear l'argument de la història, no vaig poder evitar agafar molts trets autobiogràfics, igual que fan la majoria d'escriptors en la seva òpera prima. Vaig intentar traslladar les meves inquietuds i pensaments al protagonista per desenvolupar la trama d'una forma més fàcil i realista. Així doncs, em va ser relativament senzill trobar una motivació o un motor per escriure-la, perquè mai m'he posat barreres a l'hora d'expressar -i menys de forma escrita- allò que tinc dins.- Com ha estat el procés d'escriptura de la novel·la?‘Un tros de cel’ va ser fruit d'una planificació molt meticulosa i precisada en la qual vaig estar treballant durant mesos. Primer vaig haver de personalitzar el protagonista de la novel·la, l'Òscar, una part que em va portar força feina. Un cop vaig tenir construït el personatge, em vaig centrar en el viatge: el recorregut que havia de fer l'Òscar, els llocs als quals havia d'anar i el motiu pel qual els trepitjava, a més a més del transport i allotjament que se li havia de proporcionar. Com que és una novel·la que es desenvolupa en el món real actual, no podia ometre una part tan bàsica com ho és la planificació del trajecte si volia optar per la versemblança en l'obra. A part d'aquest matís, el fil argumental va unit al llarg de totes les ciutats en què es divideix la novel·la per una sèrie de paraules que el protagonista va repartint per allà on passa; per tant, allò que també em va dur feina va ser introduir les paraules en l'acció de l'Òscar sense que desentonessin.- Com definiries el teu estil?Jo crec que el meu estil és força enrevessat, en el sentit que descric amb molt detall i de manera una mica extensa. No obstant això, sempre procuro trobar la paraula adequada per cada moment i així fer un ús òptim del llenguatge en la mesura que m'és possible. M'agrada molt recrear-me en les accions que considero rellevants en la trama, segurament per tal de cridar l'atenció del lector o lectora i fer-lo també partícip de la història.- Quines referències literàries tens?Porto molts anys llegint i això ha fet que pugui anar-me guiant pels escriptors que més em transmeten en la lectura. En el cas d'aquest llibre, les referències principals van ser R.J. Palacios i el seu ‘Wonder’, Mark Haddon amb ‘El curiós incident del gos a mitjanit’ i Cristina Fernández Cubas amb ‘Mi hermana Elba y los altillos de Brumal’. Aquests van ser els tres pilars fonamentals per a la creació de la psicologia del protagonista de la història i de les seves reaccions durant el pas pels diversos entorns d'Europa.A part d'aquests referents, com que sóc estudiant d'Estudis Literaris, tinc una àmplia llista d'escriptors i escriptores que he llegit abans i m'han fet créixer en aquest àmbit literari: George Orwell, Fernando Pessoa, Charles Bukowski, Franz Kafka; d'àmbit nacional em quedo amb García Lorca, Machado, Pardo Bazán o bé Mercè Rodoreda i Vicent Andrés Estellés .- Quin paper hi juga la música en la teva creació literària?Vaig començar les classes de música i solfeig als cinc anys, i un any després, em varen comprar el meu primer violoncel, i aquesta formació m'ha durat fins a dia d'avui. Per tant, em costa concebre'm a mi mateixa sense la música, ja que jo he crescut amb i gràcies a la música. Com ja he esmentat anteriorment, és quasi inevitable no incloure trets autobiogràfics en la meva òpera prima, i la música m'ha omplert tant al llarg de la meva vida que no podia apartar-la. Així doncs, vaig voler combinar els dos arts que més em susciten a ‘Un tros de cel’: pretenia expressar amb paraules tot allò que la música i el seu coneixement podia aportar a una persona que se sent dèbil i desamparada com l'Òscar.- Com està resultant l'experiència d'haver publicat aquest llibre? I de presentar-lo en públic?Aquesta experiència m'està resultant totalment nova i estranya. Quan vaig acabar d'escriure'l, mai hagués pensat que podria tenir el ressò que està tenint en certa manera després de la publicació i de la presentació. Com que l'edició i la publicació són autorealitzades, no vaig donar-li la importància que mereixeria un fet així, però va ser la presentació que vàrem fer a l'Agrícol de Vilafranca del Penedès que em va obrir els ulls. Parlar d' ’Un tros de cel’ en públic, amb més de deu persones escoltant, va ser un impacte molt positiu per a mi. Amb els meus dinou anys, vaig tenir l'oportunitat de fer una promoció de la meva obra d'una forma transparent i sincera, de manera que la connexió amb la gent era molt més directa. Espero poder fer més presentacions en públic i anar aprenent passa a passa a moure'm per aquest món amb la literatura per bandera.
