Jump to navigation
- Com sorgeix la idea del conte 'El viatge de la Bruna'?Montse Pallarès: La idea del conte em sorgeix un matí que, estant al Pirineu, pensava que la Bruna era petita però que hauria de conèixer la terra que va néixer la seva mare i que visitaria sovint.Cinta Ramos: Tant mons pares com jo i després també l'Aram -el meu company- i la Bruna vam fer i fem sovint el viatge Pirineus-Terres de l'Ebre i a ma mare li va venir de gust escriure'n un conte per a la seua néta, com per reafirmar aquest vincle. A mi em va semblar fantàstic, no m'havia adonat fins que vaig anar a viure al Pallars Sobirà del vincle que tenen aquestes terres, en un principi allunyades. Lo riu sempre les ha connectat, parlem un dialecte molt semblant i jo sempre m'hi he sentit molt integrada. Em va fer molta gràcia adonar-me que el meu cognom matern, Pallarès, sigui el gentilici de la comarca on visc, un habitant del Pallars és un pallarès, una altra connexió.
- Era la primera vegada que treballàveu juntes en un projecte? Com ha estat dur-lo a terme plegades?M.P.: Sí, és la primera vegada que hem fet una cosa juntes i ha estat una experiència meravellosa. Ha creat un vincle entre mare i filla que potser ens ajudarà a fer quelcom més. De fet, vaig ser jo qui, quan tenia el conte avançat, li vaig demanar a la Cinta què li semblaria d’il·lustrar-lo. Li va semblar perfecte però em va dir que caldria esperar fins que tingués temps per poder-ho fer. A mi no m'importava, la Bruna era petita, hi havia temps i ella no se’n va adonar fins que va estar prou avançat.C. R.: Sí, era la primera vegada, però a mi sempre m'ha agradat que els regals siguin creacions pròpies i li havia il·lustrat algun poema, li havia fet a mà alguna llibreta plena de fulls inspiradors... Però ara ho hem fet juntes i d’una manera més seriosa.
- El fil argumental del llibre és el viatge que fa la Bruna per conèixer la terra dels seus avantpassats. Ja que la Bruna protagonista existeix i aquest viatge l’ha degut fer més d’una vegada, li heu demanat consell sobre què volia que hi aparegués?M. P.: No, quan el vaig començar a escriure ella era bastant petita i no podia respondre amb coherència.C. R.: Les il·lustracions les vaig començar quan la Bruna ja era més gran i jo sempre li demanava la seva opinió.Bruna Roca: Quan la mama acabava una il·lustració sempre em preguntava si m'agradava. I a mi m'agradaven totes. Sobretot la primera, que jo estic estirada al llit, i la del dinar al Delta amb tota la família.
- Com s’ha sentit la Bruna en convertir-se en protagonista d’aquest llibre?M. P.: Ara la Bruna ja és més gran i crec que la fa sentir important.B. R.: M'ha agradat molt perquè m'ha fet sentir important i perquè sé que la iaia sempre pensa amb mi. També que la mama m'hagi dibuixat, perquè m'agrada molt com dibuixa, encara que jo ara porto ulleres.C. R.: Sí, quan vaig començar la Bruna encara no portava ulleres i no li vaig voler afegir després, però al final del conte, la Bruna s'ha fet un retrat fantàstic amb ulleres.
- N’ha dibuixat les guardes i expliqueu que també escriu contes. Les inquietuds de la iaia i de la mare reunides en la neta. Com ho veieu?M. P.: La relació d'estar juntes sempre ha estat molt enriquidora i ara més. Últimament la Bruna s’hi ha implicat molt directament.B. R.: M'agrada dibuixar i escriure, perquè també m'agrada molt llegir i quan anem de viatge porto sempre una llibreta on dibuixo i escric.C. R.: La Bruna és una xiqueta molt creativa i amb moltes inquietuds. Personalment jo, com a mare, intento acompanyar-la i motivar-la, però no cal gaire, ella ha crescut enmig de muntanyes, veient-me dibuixar i crear al meu taller i de manera innata ella ho ha desenvolupat. També és cert que tots els infants dibuixen, però per desgràcia, aquesta connexió instintiva moltes vegades es perd en créixer.
- El llibre representa un viatge a les arrels però també a les emocions i a la problemàtica d’un territori. Com us vau plantejar explicar-ho tenint en compte el públic a qui es dirigeix el llibre?M. P.: Amb el públic no hi pensàvem de moment, però a mesura que tot anava avançant la meva filla ja tenia clar que s'havia de publicar, jo encara no.C. R.: Les meves il·lustracions volia que fossin alegres i vitals, com els paisatges plens de natura que envolten el conte però també combinades amb algunes fetes amb tinta, evocant una altra època o records que acompanyen les protagonistes però que també poden provocar aquestes sensacions a qui ho mira.
- Montse, com ha sigut aquesta incursió en la literatura infantil?M. P.: Jo sempre he treballat amb xiquets a consultes externes de pediatria i han sigut la meua vida. [Montse Pallarès és escriptora però va desenvolupar la seva carrera professional com a infermera]
- A la dedicatòria, Montse, dius que aquest llibre us ha apropat a les tres generacions de dones de la família. Què us ha aportat més enllà de la materialització d’un projecte?M. P.: Com a mare va servir per unir encara més els vincles amb la meua filla, que fa molts anys que no està a casa i es troba molt a faltar. Amb la neta, fer-li un regal, perquè ella és una enamorada dels poemes que escric. Sempre que estem juntes em demana que n’hi reciti algun de nou.C. R.: Treballar les tres juntes ha estat molt bonic perquè, en el meu cas, implicava motivar a la Bruna i veure com creava, aportava i opinava sobre molts temes amb un criteri propi. Per altra banda, sempre que mos trobàvem físicament les tres, el projecte creixia i natros creixíem amb ell. Hi ha hagut molta feina al darrere i un gran aprenentatge fet amb molta estima.B. R.: Que no només era feina perquè ho hem fet amb molt d'amor.
- La natura i els moixons, sobretot les orenetes, són fil conductor dels dibuixos del llibre, Cinta. Què volies destacar-hi en cadascun d’ells per fer entenedor el relat per a infants que potser desconeixen aquesta zona del territori?C. R.: Els ocells migratoris són un fil conductor que acompanya la Bruna i la seva família durant el viatge. A casa nostra els sentim cada dia, els deixem un plateret en una finestra en molletes de pa perquè s'apropin a menjar-se-les i així poder-los veure de prop. A més, els ocells donen una segona lectura al text, una aportació visual. Tant el Pirineu com el Delta són espais naturals preciosos i rics en fauna i flora. Jo estic molt contenta d'haver crescut a prop del mar i de viure ara entre muntanyes i també feliç que la Bruna creixi entre aquestes muntanyes que són casa seva.
- Quan els infants, o lectors de més edat, acabin de llegir ‘El viatge de la Bruna’, quina és la sensació amb què us agradaria que es quedessin?M. P.: El meu desig és que es quedin amb el missatge que hem de cuidar la natura, que l'hem de viure amb intensitat i que hem d'entendre la seva grandesa i viure-la amb extrema sensibilitat.C. R.: Doncs que tenim un territori molt ric en espais naturals i això implica una responsabilitat per tal de preservar-los i no destruir-los, que tots i totes hem de prendre consciència que l'ésser humà comparteix el mateix espai amb altres espècies i que la natura també és casa seva. Quan torno a casa i em creuo amb cabirols, porcs senglars, esquirols, toixons, voltors, arribo amb un somriure i veig claríssim que ens hem de respectar, no imposar.
Web El viatge de la Bruna Facebook El viatge de la Bruna
