Meritxell-Anfitrite Álvarez: "Sense tot el que ha passat no hagués nascut NaturaLlibres"

Món rural, poesia emboscada, gastronatura, petits salvatges o liternatura són algunes de les seccions de la nova llibreria d’Alins, al Pallars Sobirà

Idoia Perich

09/02/2021

Llibres

La Vall Ferrera compta amb un nou punt de trobada literari i cultural. Al nucli d’Alins, amb una vuitantena de veïns, la Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay (Andorra la Vella, 1987) ha donat vida a NaturaLlibres. La seva és una proposta plena d’il·lusió que dóna veu als elements naturals per valorar-los i preservar-los des del món de les lletres. Reportera, editora i cronista de viatges, la Meritxell-Anfitrite ha sabut combinar la seva professió amb la passió per la muntanya en un dels entorns on més sentit podia tenir NaturaLlibres.

Alguns em deien ‘però si aquí la gent no llegeix!’ I jo pensava que si no llegien, ja llegirien!

- Als prestatges de NaturaLlibres, els protagonistes són l'entorn natural salvatge i el compromís amb el planeta. La llibreria jau sobre uns valors ecològics de base?
Potser si no visquéssim en un planeta tan malalt, no tindríem tanta necessitat de natura, així que sí, és una llibreria centrada en la natura, començant pel nom i per tot el que hi segueix. Jo intento ser coherent amb aquesta idea sempre que puc: la secció de papereria és de paper reciclat o amb paper de pedra de carbonat càlcic, no dono tiquets, sinó que els envio per correu electrònic, els enviaments els faig de manera sostenible i responsable… Intento moure-ho tot des del compromís i el respecte per la natura i la sostenibilitat.

- El teu lligam amb Alins és a través de la família i ve de temps enrere.
Jo vaig néixer a Andorra i veníem aquí de vacances. Ara feia molts anys que no venia perquè vivia i treballava a Madrid i, quan em podia escapar, anava a Andorra. Ara que he tornat, ja ha estat per quedar-me.

- I tornes amb la motxilla plena! Ets reportera i cronista de viatges.
Parteixo de la base que els periodistes som ignorants. El que sabem fer és buscar informació, en això som bons, però no tenim prou coneixements profunds d’un tema en concret. En el meu cas, m’agrada la natura i viatjar, i al final ho he treballat tant que alguna cosa n’acabo sabent! [riu]. La motxilla que porto és gràcies a la gent amb qui he treballat, he après i continuo aprenent dia a dia, però em falta molt! Uns d’aquests companys són els padrins de NaturaLlibres, el Gabi Martínez, un referent en la literatura de natura, i la Pilar Rubio Remiro, editora de La Línia del Horizonte. Hi he treballat molts anys i agraeixo molt als dos tot el que he après al seu costat.

Façana de Natura Llibres | Foto: Àngel-Galo Álvarez Mongay
- Ens explicaries la història que hi ha entre les parets de l’antic estable, ara transformat en llibreria i cafeteria?
La meva àvia era d’Alins, de casa Xurret. El que ara és NaturaLlibres era una antiga borda pel bestiar. Amb el pas del temps havia quedat en molt males condicions, fins que vam decidir refer-la per convertir-la en una casa habitable. On hi ha la llibreria havia de ser el garatge, però aquí els carrers són tan estrets que els cotxes no hi passen. Quan vaig decidir venir cap aquí, vaig veure clar que era on havia d’obrir la llibreria.

- És una tornada als orígens en un sentit ampli?
La meva àvia va marxar d’aquí l’any 1936. El seu pare, el meu besavi, era l’alcalde republicà del poble. Quan van saber que s’estaven apropant les tropes franquistes van enfilar pel camí que va a Tor per marxar cap a Andorra, expliquen que era una matinada amb un temporal de neu ben fort, però calia salvar la vida. La meva mare ja va néixer a Andorra, així que jo també. D’altra banda, la llibreria intenta aplegar títols sota la temàtica de la natura. Als orígens, sí.

- Com es planteja l’existència d’una llibreria temàtica en aquest entorn de petits nuclis de població?
Bé, aquí, Covid a part, em diuen que hi ha una època molt forta de feina pel que fa a visitants. Durant l’estiu, els ponts, les festes… hi ha més vida. També tenim la contraposició, però la meva idea és la de crear un espai enfocat a la dualitat de persones a qui puc rebre. A NaturaLlibres hi pots trobar mapes de la zona, guies de muntanya i alguns productes propis de la vall, però també hi ha un espai per a la gent d’aquí, que som els que hi vivim tot l’any! Per això vull organitzar un programa amb activitats estable.

- Ens en fas cinc cèntims?
No distaria gaire del que pot fer qualsevol altra llibreria. Programar trobades amb escriptors, tallers temàtics, sessions de rondallaires per als petits, un club de lectura… i així transmetre l’amor pels llibres i per a la natura. De fet, quan vaig dir d’obrir la llibreria, alguns em deien ‘però si aquí la gent no llegeix!’ i jo pensava que si no llegien, ja llegirien! [riu]. Els animaré a fer-ho amb les activitats que farem. A l’hora de la veritat, jo veig que estan sortint lectors de molts racons, fins i tot alguns m’han dit ‘tinc un problema perquè tens tots els llibres que em vull llegir’, si aquest és el problema, benvingut! La primera activitat programada, que esperem puguem dur a terme tot i el context sanitari, està dedicada a la literatura polar, i després una trobada amb els padrins de NaturaLlibres per a parlar de liternatura.

- És possible que sense pandèmia ara no hi hauria NaturaLlibres? O la idea ja et rondava pel cap abans de tota aquesta situació?
Segurament sense tot el que ha passat no hagués nascut NaturaLlibres. A mi el primer confinament em va agafar a Madrid. Hi treballava de periodista en un gabinet de comunicació. Amb la pandèmia vaig perdre la feina i llavors vaig veure que ja no hi havia res que em lligués a la ciutat. Aquesta va ser l’empenta que necessitava per a fer una cosa així. I és clar, sumat a la facilitat de tenir habitatge aquí.

- A grans problemes…
He de dir que he tingut la gran sort de trobar-me amb molt bona gent pel camí. Per exemple, molts distribuïdors m’han fet dipòsit dels llibres, i també ho han fet editorials amigues. A l’hora de començar un projecte això és una molt bona ajuda. I m’he sentit molt ben acollida aquí, els veïns són una delícia.

Interior de Natura Llibres | Foto: Àngel-Galo Álvarez Mongay
- La Xurreta Cafè és una part de Natura Llibres. A la carta hi ha propostes com la Torrada per pujar al Monteixo, Lo Minairó, La trementinaire…
La carta me l’he inventada jo, però ve assessorada pel meu veí de casa Felip, en Josep Maria, que ha estat xef d’estrella Michelin. Abans d’obrir la llibreria vaig fer moltes pràctiques culinàries i oferia el resultat als veïns perquè fossin crítics. Entre l’assessorament i els tastos vaig anar definint la carta. Ho cuino tot jo i us puc assegurar que està molt bo!

- Tot i que el recorregut acaba de començar, quina valoració fas de la teva nova aventura?
Estic molt contenta. Les primeres setmanes d’obertura van coincidir amb les festes de Nadal, venien els veïns dels pobles de l’entorn i em deien que els agradava el que oferia. Jo veia que no només era venir a conèixer la novetat, sinó que també compraven, m’encarregaven llibres i em desitjaven que em funcionés bé. Sento que NaturaLlibres ha estat benvinguda. De moment he pogut rebre a molt pocs turistes, però també he notat que quan hi han estat venien cada tarda a la Xurreta a berenar, hi estaven bé i compraven. Entenc que he de treballar fort perquè em coneguin, que he de fer les coses bé. Quan la situació millori crec que és un projecte que pot funcionar i a mi m’omple i em fa feliç.

- Ara que se’n parla força, ets una repobladora?
Jo ara em sento una veïna d’Alins. Abans era el poble de la meva àvia i venia molt de tant en tant, ara hi faig vida i m’hi sento bé. És un canvi, però de fet on jo em sentia fora de lloc era a la ciutat. Ara és el camí que he pres i no se sap mai com aniran les coses, però em sento feliç aquí.