Jordi Alsina: “Totes les persones tenim una estrella, que és el Sol, i un planeta, que és la Terra, i això ens uneix”

'L'Atles de les festes del foc dels Pirineus' ressegueix les celebracions que durant els solsticis es fan a més de 80 municipis

Ivet Eroles

06/01/2020

Llibres

'L'Atles de les festes del foc dels Pirineus' (El dimoni pelut, 2019) ofereix un recorregut il·lustrat per aquesta serralada màgica i el seu llegat cultural. El foc que s'encén durant els solsticis d'estiu i d'hivern és el gran protagonista, així com el Sol, adorat per totes les cultures. Es tracta d'un llibre pels fallaires d'avui i pels que vindran, però sobretot pels lectors més menuts de la casa. Ens ho explica l'antropòleg Jordi Alsina, que és l'escriptor d'aquest atles dibuixat pel Lluís Ràfols sota la coordinació editorial de l'Òscar Vallverdú.

"Hi ha un gran vocabulari entorn les falles, es tracta d'un lèxic molt interessant que va lligat a com se celebra la festa"

- Per què vau decidir fer un atles de les festes del foc dels Pirineus?
Amb l'il·lustrador fa temps que pensàvem fer alguna cosa al voltant dels Pirineus i vam proposar fer l'atles als membres de l'editorial El dimoni pelut, amb qui treballem amb alguns projectes. Vam guanyar una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat per poder realitzar-lo. Per mi és molt important destacar que aquest projecte l'hem fet en equip, un equip que intenta difondre el patrimoni cultural als més petits.

- Com antropòleg, quin ha estat el procés d'investigació i escriptura del llibre?
Principalment s'ha basat en un treball documental, hem consultat la bibliografia al voltant d'aquestes festes i hem mirat molts vídeos. Vam començar a elaborar el llibre aquest mes de juliol i ha estat un treball esgotador perquè l'hem volgut presentar abans que acabés l'any. El 2015 van declarar les festes del foc Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i això ens va servir per poder delimitar l'espai geogràfic del llibre. Ens hem basat en les 63 poblacions que van presentar la candidatura, però actualment hi ha més de 90 pobles on se celebren aquestes festes. Cal tenir en compte que el nostre projecte no és una recerca científica, ja que tenim un objectiu divulgatiu, està adreçat a un públic més aviat infantil, és un llibre molt familiar. Per això és un atles il·lustrat, les il·lustracions tenen un paper molt important, els textos acompanyen aquestes il·lustracions, que donen una força global a tot el llibre.

- Sovint donem més pes a la paraula que a la il·lustració.
En alguns espais està equilibrat i en d'altres la il·lustració té més força, ja que s'adreça a un públic infantil i juvenil, per tal que tingui ganes de participar i saber què és la festa, que vulgui conèixer els Pirineus i la seva història i cultura. Volem generar consciència del patrimoni cultural i mostrar la realitat d'un territori proper que sovint desconeixen. Es tracta d'una festa molt màgica, amb molts elements fantàstics, creiem que és molt important apropar tot aquest imaginari a la canalla. A l'apartat del Pallars parlem de les bruixes, al Berguedà hi ha la recepta de l'all i oli de codony... Toquem diferents temes per apropar-nos a la realitat del territori.

- El llibre planteja una recorregut per les festes del foc dels Pirineus i els solsticis d'estiu i d'hivern. Què més hi trobem?
Hem volgut situar aquestes festes dins d'un marc més ampli tenint en compte el conjunt de festes que hi ha arreu del món entorn els solsticis i les divinitats al voltant del Sol. Ens centrem en aquestes festes que tenen lloc als Pirineus, però les podem ubicar en un àmbit planetari. Totes les persones tenim una estrella, que és el Sol, i un planeta, que és la Terra, i això ens uneix.

- Quins elements en comú tenen aquests cultes planetaris?
Se celebren durant els solsticis. Al calendari maia, maputxe... hi ha el solstici d'hivern. El Sol com a divinitat el trobem a diferents cultures, des d'Egipte, amb el déu Ra, fins al Japó. No ho celebrem de la mateixa manera, però sí que busquem símbols o formes que expressen la nostra connexió amb el Sol.

- El 21 de desembre vau presentar l'Atles a Bagà, coincidint amb el solstici d'hivern. Quina va ser la rebuda del llibre?
El vam presentar dins dels actes de la Fia-Faia i va tenir una bona rebuda, a més van organitzar un taller per la mainada. Hi ha un gran interès sobre aquestes festes, estem satisfets del resultat. Hem detectat que a Catalunya a l'hivern se celebren festes del foc a l'Alt Berguedà; a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola.

- També heu investigat a Occitània.
Al llibre hem volgut explicar als nens i nenes què són els solsticis, també ubiquem en un mapa del món diferents festes i divinitats que tenen relació amb el Sol i hi ha diversos capítols que abasten varis punts geogràfics: la Vall de Boí, el Pallars, l'Aragó, la Val d'Aran... El capítol de la Val d'Aran està escrit en aranès i traduït al català. També hi ha una part dedicada a Occitània, la part francesa, on hi ha més poblacions que celebren aquestes festes, sobretot per Sant Joan i Sant Pere.

- Teniu previstes presentacions del llibre a altres punts dels Pirineus?
Sí, estem pendents de lligar-ne per l'estiu. Estem en plena difusió del llibre, tenim temps fins al proper solstici.

- Heu pogut valorar quin impacte ha tingut als pobles dels Pirineus que aquestes festes s'hagin declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat?
Al llibre no en fem cap valoració al respecte. Ara bé, rebre la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO genera un impacte. Cada localitat hauria de valorar la forma de regular-ho de la millor manera possible perquè la festa no s'acabi diluint o convertint-se en un mer espectacle per la gent de fora. També per evitar que es massifiqui. En tot cas, rebre aquest reconeixent és positiu, així la gent posar en valor aquesta pràctica.

- Destacaries alguna anècdota o curiositat que us hagi cridat l'atenció?
La quantitat i varietat de falles que hi ha, seria per fer-ne un catàleg. Hi ha un gran vocabulari entorn les falles, es tracta d'un lèxic molt interessant que va lligat a com se celebra la festa. A Andorra, per exemple, hi ha falles fetes amb paper reciclat i escorça de cirerer. També trobem cançons dedicades a les falles, com la que es canta el dia de la Fia-Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Hem après moltes coses fent aquest llibre. A Occitània, quan van a plantar el Faro, Sant Pere va al davant amb la clau de la porta del cel. Hi ha una sèrie d'elements festius, rics i diversos que ens expliquen què ha passat als Pirineus.