Ivet Eroles
,
13/09/2019
Menjar i beure

“Garantim poder obrir la caixa de maduixes i que aquestes vagin directament a la boca”

Maduixes de l'Alta Ribagorça amb el gust d'abans
Maduixes de Siscarri

Foto: 

CEDIDA
La Maite i el David fa més de 20 anys que cuiden i treballen la terra del Pirineu
La Maite Martos i el David Almodóvar cultiven maduixes ecològiques d'alçada. Ho fan a l'Alta Ribagorça, amb la determinació de recuperar l'autèntic sabor de les maduixes, per oferir un producte de qualitat sense ruixats químics. Aposten per omplir el Pirineu d'iniciatives diverses que puguin créixer amb el suport dels diferents agents del territori.
"El contrast de la nit amb el dia fa que la maduixa sigui dolça, gustosa, carnosa, d'una bona mossegada, i molt aromàtica"

- Feu maduixes ecològiques a l'Alta Ribagorça. D'on neix el projecte?
Fa més de 20 anys que som masovers d'una casa que es diu Siscarri. Aquí sempre hem tingut maduixes a l'hort i, veient la quantitat que en sortia durant una determinada època de l'any, vam pensar que seria un bon producte per llençar al mercat, ja que ara mateix no hi ha maduixa d'alta qualitat.

- Vau començar amb un terreny a Llesp i vau ampliar el cultiu vora Pont de Suert. Això és senyal de que el projecte ha tingut una bona acollida?
Vam començar amb un tros d'uns 725 metres lineals de dues varietats de maduixa que es comercialitzaven. Durant el primer any vam rebre molt bona acollida aquí a la comarca i a fora també. Degut a aquest bon resultat, dos anys més tard vam fer un pas més endavant i ara fem un cultiu més potent.

- Per què vau optar pel conreu de maduixes? Normalment, quan pensem en maduixes, ens ve al cap el Maresme o altres punts de la Península.
Tu anaves al mercat i des de feia molts anys no trobaves maduixa bona. Quan a Huelva s'acaba la campanya de maduixes, aquí és quan comença. Teníem clar que no podíem competir en quantitat, tampoc volíem, nosaltres volíem obtenir maduixes de qualitat. De fet, al bosc trobem maduixes silvestres o salvatges, a les parts obagues dels camins. Les varietats que nosaltres tenim, que són comercials, necessiten hores de congelació durant l'hivern per després poder florir durant tota la temporada. Són varietats remuntants, és a dir, comencen a florir i, fins que no vénen les primeres gelades d'octubre o novembre, no parem de tenir maduixa.

- Quines particularitats té la maduixa del Pirineu?
El clima d'aquí del Pirineu, de l'Alta Ribagorça en concret, comporta nits fresques, però durant el dia es pot arribar a temperatures molt altes. De fet, aquest estiu, amb tanta calor, ens ha fet una mica de mal, perquè de vegades el fruit no ha sortit bé amb la calorada. Però el fet de que les nits són fresques i existeix aquest contrast de la nit amb el dia fa que la maduixa sigui dolça, gustosa, carnosa, d'una bona mossegada, i molt aromàtica.

- Com comercialitzeu el vostre producte?
A la comarca fem nosaltres mateixos la distribució i fora d'ella ho fem amb transport en fred i en 24 hores les maduixes estan allà on ens les demanen.

- Quines són les fases de producció?
Quan s'acaba la temporada i arriben les primeres gelades fortes, cap a finals d'octubre o principis de novembre, podem la planta jove, és a dir, la planta que deixarem per l'any següent, i arrenquem la de segon any. Després desmuntem els hivernacles on no queda planta i comencem a treballar la terra. A la primavera tornem a muntar hivernacles, preparem la terra i plantem, fins que arriben les primeres florades.

- Teniu el certificat de producte ecològic, no utilitzeu ni pesticides, ni sulfats ni erosionants químics. Per què heu optat per l'agricultura ecològica?
Des que vàrem començar ja teníem el certificat de producte ecològic, sempre hem entès l'agricultura així, ecològicament, i amb més raó perquè la maduixa és una de les fruites que es veu més afectada pels químics i pot arribar a ser perillosa, juntament amb altres fruits vermells com els gerds. Per això nosaltres garantim poder obrir la caixa de maduixes i que aquestes vagin directament a la boca, ja que no ruixem amb químics. El que sí que fem és lluita biològica, és a dir, si tenim una plaga sabem quin insecte la pot combatre, o busquem la informació al respecte. A més, intentem fer cultius que s'associen, la maduixa s'associa amb el porro, la ceba o l'all.

- Què necessiten les comarques pirinenques?
Parlem en concret de la Ribagorça, però potser passa a tot l'ample i alt del Pirineu. La gent té principalment vaques i algun ramat d'ovelles i el que falta són iniciatives, aquestes iniciatives han de venir acompanyades d'ajudes, de subvencions que facilitin la nostra activitat. Nosaltres hem començat així. Hem tingut una idea, ens hem arriscat i estem en dues línies de subvencions, tenim un pla d'empresa, és dur, però anem tirant endavant.

Més informació: 

També et pot interessar