Viure les falles i els haros als Pirineus

Calendari de falles, haros i taros, les festes del foc pirinenques

Surtdecasa Pirineus

13/06/2019

Fires i festes

L’1 de novembre del 2015 l’UNESCO va declarar les falles, els haros i els brandons dels Pirineus Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El perquè de la festa es vincula directament amb els rituals del solstici d’estiu. Es diu que els fallaires s’apropien del foc solar durant aquella nit per ajudar a aquest astre a mantenir el cicle anual. És durant aquella nit quan l’energia i la màgia prenen major força i quan, ancestralment, s’ha cregut que la fecunditat i la regeneració de la vida tenen més potència. La tradició oral diu també que les falles ajudaven a propiciar bones collites i a espantar els mals esperits que ens envolten durant el nostre dia a dia. Us n'hem volgut fer una recopilació perquè trieu la vostra!

Però, què són les falles?
La falla és una torxa que s'utilitza per baixar el foc encès al faro fins al poble, formant una espectacular serp de foc que baixa per la muntanya. Però anem a pams, perquè no totes les falles són iguals. Tot i que totes són d'arbres resinosos escollits en termes de major puresa, segons si són més alts o no. I és que els arbres que eren més amunt de la muntanya, es creia que eren més purs, ja que els tocava la llum del sol de més a prop. De totes, la més coneguda és el rentiner, que és la falla d'una sola peça, d'uns dos metres i un pes d'entre quinze i trenta quilos. Una altra de les més baixades és la falla de pal, que es construeix amb teies de pi lligades a un pal de freix o avellaner amb filferros i puntes. La falla de creueta és la típica de Barruera i la falla de Vilaller és diferent de les altres, ja que consisteix en un seguit de piràmides de fusta invertides que es lliguen amb filferros i s'omplen de teia. Totes elles requereixen una preparació amb força dies d'anterioritat, igual que els faros i els haros (de la Val d'Aran).

Arribat el dia, els fallaires es troben a la plaça del poble i guiats pel fadrí major, el cap de colla, es dirigeixen al capdamunt d’un dels punts més elevats del municipi. Seguidament té lloc la plantada de les falles, és a dir, la presentació de totes les torxes que els joves (i les joves) solters del municipi faran córrer per la muntanya. I tots plegats s’esperen menjant, bevent i cantant al “Faro”, des d’on es visualitza tot el poble, fins que es pongui el sol. La baixada dura entre una i dues hores i en alguns pobles va acompanyada del soroll de trucs i esquelles que els fallaires duen a la cintura. Un cop arriben al poble, recorren els carrers fins a deixar-les a la foguera de la plaça. La festa llavors no fa més que començar, ja que la música i el ball acompanyen al veïnatge i als visitants fins ben entrada la matinada.