Jump to navigation
- Com va néixer ‘Ciutat de Mal’?La meva tasca creativa està repartida entre la poesia, la narrativa, la traducció i també la dedicació com a professor d’escriptura creativa a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, amb la qual cosa, d’una manera o altra, sempre t’acaba venint una idea, un pinyol. És veritat que ‘Ciutat de Mal' és la segona part de la meva primera novel·la, és una expansió. Després de ‘Faula’, jo vaig quedar amb la idea d’agafar, no alguns personatges que havien sortit allà, però sí alguns referents que havien quedat enlaire i tenia ganes d’expandir-los i d’aprofundir en aquestes criatures que havia creat. Per tant, d’una manera lenta, amb una cocció minuciosa, vaig anar preparant l’escaleta i les possibles trames i personatges. I al final vaig veure que tenia una combinació perfecta, una trinitat, aquesta trilogia de tres personatges - l’escriptor, l’embarassada i la geperudeta -, perquè podia fer convergir les seves trames al final en un gran acabament sublim i apoteòsic que engendrés una sorpresa. A mi m’agrada, quan he fet narrativa, que els finals sempre siguin sorprenents i que siguin la fusió de tot allò que s’ha anat coent dins la cuina narratològica amb tots aquells elements. Per tant, el pinyol va anar sorgint a poc a poc a través de la meva primera novel·la, a través d’aquesta expansió del meu món i, sobretot, a través de la mateixa construcció de la novel·la.- El llibre comença amb tres capítols que presenten els tres personatges respectivament i així és com s’estructura el llibre fins al final on s’enllaça tot. Ha estat fàcil per tu seguir aquest esquema a l’hora d’escriure?Reconec que per a mi ha estat molt fàcil poder lligar aquestes tres trames amb una única novel·la que sigui aquesta història humana, una gran història de passions però també de comèdia. I la veritat és que jo no entenc una manera d’escriure narrativa que no sigui a partir d’aquest mètode. Jo sóc professor de l’escola d’escriptura i precisament el que jo poso en pràctica és el que jo intento instruir en les persones que vénen a l’escola i volen escriure les seves novel·les. Sí que és veritat que hi ha molta feina però no és que aquesta feina sigui imperiosa o sigui difícil, sinó al contrari, la mateixa feina t’ajuda a anar construïnt la novel·la. Per tant, té la seva complicació? Sí. I per a mi és un gran motiu d’orgull dir que és una obra molt treballada -i això qualsevol persona que la llegeixi també ho notarà- però, de la mateixa manera que les sèries i les pel·lícules i grans novel·les estan treballades a partir d’aquest mètode narratològic. El que hem de fer és aprofitar totes aquestes eines i intentar produir, en el segle XXI, una literatura catalana atrevida, arriscada, poderosa però, al mateix temps, molt construïda. De la mateixa manera que ho estan sent les sèries, les pel·lícules i els productes audiovisuals amb qui hem de combatre, en certa manera.- Per què vas decidir que ‘Ciutat de Mal’ passés en aquesta societat distòpica que planteges?Molta gent pensa que pel fet que a mi m’agradi la imaginació i la fantasia estic allunyat de la realitat. Però, al contrari, a mi no m’agrada mostrar la realitat d’una manera superficial com ho fa la novel·la costumista o realista, gèneres que predominen molt en la literatura catalana (i ja em sembla bé). Jo, com a creador, vull introduir nous gèneres i noves maneres i noves fronteres dins la literatura catalana. Per tant, jo, de fet, sóc una persona molt preocupada per la realitat política, per la realitat social i per la realitat terrible i devastadora que ens envolta. ‘Ciutat de Mal’ no deixa de ser aquest escenari teatral, de vodevil, de fantasia, però també de màxima consciència sobre els moments difícils que estem vivint ara mateix. La novel·la es publica en el mateix moment en què hem tingut aquesta devastadora sentència del procés però jo aquí ja parlo d’aquesta societat repressiva i dictatorial que no permet viure els seus ciutadans i ciutadanes amb llibertat. En aquest sentit, és una novel·la hiperrealista. De la mateixa manera, a ‘Ciutat de Mal', hi ha molta consciència sobre el canvi climàtic. I aquí hi ha molta preocupació pel fet que s’estan construïnt ciutats cada vegada més megalòmanes, cada vegada més contaminades i amb un descontrol absolut. I, si continuem d’aquesta manera, ens carregarem el planeta. Per tant, com en qualsevol novel·la en què es presenti una societat distòpica, es fa per criticar la realitat, per mostrar els mals de la realitat més immediata i, sobretot, com una profecia o com un desig: que existeixi dins el paper però no fora del paper. A mi m’agradaria que la gent llegís aquesta obra, que reflexionés sobre les coses que es poden fer per millorar la societat i que el món no acabi com acabi aquesta ‘Ciutat de Mal’.- Ara parlaves de problemes globals de la societat, però la novel·la també aborda conflictes interns de la persona. Absolutament. I això és així perquè estic convençut que, de la mateixa manera que hi ha una necessitat col·lectiva, no podem arribar a la societat i la col·lectivitat sense haver experimentat i desenvolupat la nostra individualitat. Les tres figures que viuen les tres trames que conformen ‘Ciutat de Mal’ són éssers que viuen sota una repressió. I aquesta repressió els va marcant, a través d’un conflicte establert i insistent, la seva vida. No faré spoilers però d’ells dependrà si seran capaços o no d’independitzar-se d’aquesta situació, de la mateixa manera que ara els catalans i les catalanes tenim una situació laboriosa que és veure si podem arribar a aconseguir aquesta anhelada llibertat. El missatge de ‘Ciutat de Mal’ és un missatge positiu i el missatge és que la passió sempre triomfa, contra tots els obstacles, contra totes les dificultats, contra tot allò terrible. En aquest sentit, hem de tenir esperança, hem de tenir fe i hem de tenir passió.FOTO: Marta Huertas- Parla’m de la construcció literària de la novel·la. Com és habitual en les teves obres, hi ha un vocabulari ric i complex.La veritat és que estic molt content perquè el jurat del premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler va destacar que és una novel·la molt expressiva i encara que sigui estranya -que ho és- captiva i és la veritat. Jo crec que a partir d’aquests engranatges que són la imaginació, el desbordament, l’èpica, l’eufòria, s’ha de canalitzar perquè, com diu aquell gran anunci de Pirelli “la potència sense control no serveix de res”. Per tant, s’ha de tenir la sang, que és aquesta potència que corre darrere i que té una energia sublim. Però, al mateix temps, si tota aquesta energia no està ben treballada i ben canalitzada i ben portada, se’n va directament cap a la mar sense cap objectiu. Jo vull aprofitar la força, la torrentada, com una central elèctrica que agafa i transforma aquell moviment en energia. En la construcció em va ajudar molt Angle Editorial, que va fer unes quantes millores, i en Lluís Calvo, una de les persones que més s’ho va llegir. A partir de saber orquestrar tots els elements, creant misteri, creant enigma, però també aquesta exaltació de l’ànima, jo crec que es pot aconseguir el que és i el que intenta ‘Ciutat de Mal’. És una obra que es fa llegidora, que es fa adictiva, tens ganes de continuar perquè els capítols són curts i les frases són molt intenses, però al mateix temps hi ha un missatge molt profund. Jo sempre dic que ‘Ciutat de Mal’ és un engranatge, perquè jo crec que les novel·les han de ser engranatges perfectes, que combina l’entusiasme per la llengua i la funcionalitat dels mots amb una estructura súper treballada. En aquest sentit, com a mecanisme literari, funciona amb molta efectivitat.- Què me’n dius de tots els referents que conté la novel·la? Dins de ‘Ciutat de Mal’ hi ha moltes referències de totes aquelles obres, de totes aquelles personalitats que han escrit i que, en certa manera, m’han impactat. Això és així per dos motius. El primer, com a homenatge i com a tribut. I, el segon, perquè a partir del seu prisma és com jo he entès el món i també com l’entenen els personatges. Per tant, és molt important, no només el mestratge d’en Lluís Calvo i n’Antònia Vicens dins la literatura catalana, sinó també la generació dels setanta, que va viure la dictadura franquista però es va atrevir a renovar la literatura catalana des de dins. I, després, com a referents internacionals, la novel·la es mou entre dos pols fonamentals: Iris Murdoch, que com a narradora és genial i fa unes novel·les perfectes, i William Gaddis, autor de la postmodernitat, que converteix les novel·les en grans festes de la llengua i la literatura. Totes aquestes companyies són les que m’ajuden, no només a viure, sinó també a escriure llibres com ‘Ciutat de Mal’, que espero que puguin agradar, emocionar i, sobretot, fer estremir i riure.- Entre els referents també hi ha la generació beatnik. Sí, i estic molt content d’haver pogut introduir un homenatge a la generació beatnik, però no a la més coneguda. No als mascles, sinó a les poetes beatniks. Perquè, realment, ‘Ciutat de Mal’, no només és un cant a aquestes dones creadores que van ser les poetes beatnik, sinó també un cant a totes les dones creadores. És una novel·la feminista perquè els grans papers dins la història recauen tots en dones, en dones poderoses, que és el que necessita la nostra societat per millorar.
Web 'Ciutat de Mal' - Angle Editorial
