Cristina Mongay
,
08/08/2018
Activa't

Jordi Bonilla: "El Cau incentiva al jovent a ser actiu i a que participi en la seva societat"

Forma part de l'Agrupament Escolta i Guia Cal-Met de Mollerussa
Jordi Bonilla

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Bonilla durant la nostra entrevista
Des de fa gairebé una dècada, en Jordi Bonilla és membre de l’Agrupament Escolta i Guia Cal-Met de Mollerussa. Actualment està a tercer de pioners i visualitza la vida del cau com una experiència vital positiva i engrescadora, tota una oportunitat pels infants i els joves que vulguin tocar de peus a terra per palpar amb les seves pròpies mans la força de la natura i la calidesa de les relacions humanes, deixant de banda la fredor i l’individualisme del corcó tecnològic actual.

- Què significa per tu ‘ser de cau’?
Sense cap mena de dubte ser de cau és una actitud. Quan has passat molts anys de la teva vida al cau, i has viscut multitud d’experiències amb el teu grup, afrontes la vida i els problemes d’una altra manera. Potser des d’una perspectiva més positiva i vital.

- Des de quan fa que estàs ‘posat’ al cau?
Aviat farà nou anys que vaig començar-hi. Vaig iniciar a primer de llops, que seria 3è de primària, i des de llavors he anat creixent al cau. Fins aquell moment havia practicat hoquei, però no m’agradava competir; va ser així com els meus pares van pensar que amb els escoltes potser em sentiria més còmode, i que seria un bon ambient on aprendre coses noves, i així va ser! La veritat és que m’hagués encantat que m’hi inscrivissin abans!

- Formar part d’un agrupament d’escoltes i guies permet relacionar-se amb joves de la teva mateixa edat, però també amb més petits i grans. Per tant, sortir una mica de la zona de confort de l’escola i de l’entorn familiar.
Efectivament! Entrar al cau et permet conèixer gent més enllà de l’escola.

- Esport, natura, companyonia, són alguns dels components de la vida escolta tradicional.
Al cau s’imparteix una educació molt més vivencial, d’aprendre molt més a partir de l’experiència que de la teoria. Es treballen uns valors positius de cara a la vinculació d’un mateix a la societat de manera poc convencional però molt efectiva. Es treballa a partir de jocs i de projectes amb els quals fem pinya. Cada any fiquem sobre la taula un projecte on treballem conjuntament tot l’agrupament, des de la pluja d’idees inicial a la revisió final. Al cau realment es treballa en equip, quelcom molt important pel nostre desenvolupament social, i es fa de debò, no com a l’escola on una persona ho acaba fent tot i la resta de grup s’ho miren. El que cadascú pot aportar individualment és el que fa que avanci la totalitat del grup.

- De totes les activitats que feu al llarg de l’any, amb quina et quedaries si només en poguessis escollir una?
Tot el grup està d’acord amb mi: els campaments! És el moment de culminació de tot el curs. Jo em sento afortunat de compartir durant dotze dies vivències amb la resta de membres del cau. Enguany, per exemple, vam fer el Camino de Santiago, i la veritat és que ha estat una experiència que marca i que enriqueix. Durant aquests dies, realment vius i coneixes als companys i companyes.

- Tu com a jove, que mantens viva la flama del cau, com veus la societat jove actual?
Molta gent diu que els joves d’avui estem molt ‘apalancats’, i crec que aquesta perspectiva és força real. A banda de la manera vinculació al cau, també formo part d’altres entitats de joves, i realment veig que falta una mica d’empenta a molts joves a voler ser actius i participatius en la societat. El jovent habitualment ens queixem molt de la societat, però ens falta actitud per ser actius, i això es tracta al cau. El cau incentiva a què els joves siguin actius i que participin en la seva societat.

- En altres moments de la història, la força dels joves ha estat decisiva per canviar el romp de la societat. És cert que el cau i altres entitats juvenils lliuren perquè la veu dels joves se senti, però hi ha un gran gruix d’adolescents i joves del 2018 que resta pràcticament abduït per les seves vides avatar a les xarxes socials i s’obliden de l’actuació real al carrer.
Les tecnologies han fet molt mal perquè ens hem capficat en aparentar el que no som, i hem oblidat de viure. Els joves d’avui donem més importància en el que aparentem que en el que fem i com actuem.

- Els castors i llúdrigues, els llops i la daines, el ràngers i les noies guies, els pioners i les caravel·les, els TRUC, realment sou una petita família! Com és la relació entre els membres del cau?
Durant l’any potser les branques treballem més separades, però és molt bonic quan, en moments puntuals com el pas de branca –la festa d’inici del curs– o les sortides d'agrupament, tots fem pinya i s’evidencia la germanor que ens uneix. Suposo que quan et fas gran al cau, te’n recordes dels grans que t’han ajudat quan vas entrar i, d’alguna manera, vols tornar la cura i el detall cuidant dels petits i petites que ara inicien camí.

- El contacte amb la natura és un dels grans puntals del moviment escolta, així com la vinculació amb la terra i els ancestres.
La vincula del cau amb la natura i l’espai que ens envolta crec que és quelcom molt revolucionari, perquè crec que actualment l’últim que se’t passaria pel cap és enviar un grup de nens o de joves a la muntanya 12 dies a l’estiu (riures). Però és molt important per desconnectar de tot –jo realment ho agraeixo!–, i crec que és important recordar d’on venim i la nostra unió amb la terra.

- Si poguessis canviar alguna característica de la cultura juvenil actual, què seria?
M’agradaria que el jovent s’activés i que tingués més ganes de fer coses. S’ha de lluitar contra el relaxament col·lectiu que ens acompanya i cal trencar el conformisme. Nosaltres som el futur i de nosaltres depèn també la societat actual. Des del cau es desperta l’interès per participar en la societat, i analitzem molt els episodis i esdeveniments claus, com ara la crisi d’immigrants o la reivindicació dels drets LGTB. Els joves no podem girar l’esquena a la realitat!

- Com veus el futur del moviment escolta?
El nostre cau està creixent, cada any hi ha més persones que s’hi apunten. El moviment escolta va nàixer als setanta, i ha viscut alts i baixos. Durant molts temps érem "aquells hippies que anaven amb nens al bosc" (riures). El moviment escolta català s’ha sabut adaptar als temps i al moment actual, i per això cada dia està més ben vista l’educació en el lleure lluny de les connotacions religioses inicials.

- Envia un missatge a tots els nostres lectors i lectores!
Animo a la gent a què no tinguin por pel que fem al cau, que el que pretén és deixar el món una mica millor del que hem trobat.

Més informació: 

També et pot interessar