Concert 'L'Emperador' de Beethoven

Beethoven va ser un gran pianista. De fet, va ser un pianista excepcional, potser el millor del seu temps. Es va batre en duel pianístic amb els millors i sempre va sortir-ne amb el cap ben alt i amb l'admiració del públic i dels rivals. El públic vienès demanava constantment espectacle i virtuosisme (poc havia canviat des de l'època de Mozart) i Beethoven els va satisfer amb cinc concerts per a piano i orquestra compostos al llarg de 15 anys. 

El 'Concert número 1' i el 'Concert número 2', que és el que va escriure i estrenar primer (l'any 1795), però va publicar en segon lloc, li van servir a Beethoven per presentar-se en societat amb un llenguatge marcadament clàssic, però aviat vindrien les innovacions i la consolidació de l'autèntic estil heroic de Beethoven.

El número 3 va ser estrenat l'any 1803, quan la sordesa de Beethoven ja era manifesta, però encara no li impedia d'interpretar les seves obres. El número 4, estrenat l'any 1808, marca el final de Beethoven com a intèrpret: aquell dia va ser el darrer que va presentar-se davant el públic. Algunes crítiques de l'època van considerar-lo "el millor que mai ha compost" i alguns, com el musicòleg Emil Ludwig, l'han qualificat com "el concert per a instrument solista i orquestra més perfecte que mai s'hagi escrit".