Exposició 'Metafísiques de la fragilitat'

Joan Miró, des del vessant de la recerca surrealista va ser un referent de l’avantguarda per a la generació informalista de postguerra, i el lleidatà Leandre Cristòfol, al costat d’Àngel Ferrant, l’eix de l’escultura experimental d’avantguarda.

Així es traçà un pont entre la generació avantguardista de preguerra i la de pintors i escultors de postguerra, una herència que recull la figura d’Antoni Tàpies fins a la dissolució de l’escultura com a disciplina específica en els paràmetres de l’arte povera i el conceptual.

Aquesta actitud imaginativa, basada en els materials fràgils o efímers, fragments de la realitat, objectes trobats en el marc de la quotidianitat i el refús a executar obres en materials nobles per a un ús escultòric apropa l’artista a un paradigma d’experiència expressiva i senzillesa en estat pur.

La cronologia de les obres recupera l’evolució històrica de la desmaterialització de l’objecte artístic en la generació d’artistes dels anys 70, més integrats dins les opcions conceptuals, i els seguidors d’aquesta via durant els anys 80 i 90 del segle xx.