Clàssica Oberta: Duel de trios

El Trio No. 1 en do menor, Op. 8, de Dimitri Xostakóvitx és una obra primerenca del compositor rus, escrita el 1923 quan tenia només 17 anys. Malgrat la seva joventut, Shostakovich demostra una maduresa sorprenent i una habilitat tècnica impressionant. El trio es caracteritza pel seu lirisme melancòlic i els seus contrastos dramàtics. La seva estructura d’un sol moviment està plena de tensió i emoció, anticipant l’estil expressiu i personal que marcaria la seva carrera posterior. L’obra és un reflex de la seva època, amb un rerefons de la turbulència social i política de la Rússia post-revolucionària, i mostra influències de compositors com Txaikovski i Skrjabin.

El Trio No. 2 en si menor, Op. 76, de Joaquín Turina, va ser compost el 1933. En aquesta obra Turina infon les característiques essencials del folklore andalús, amb els seus ritmes vibrants i melodies apassionades. L’obra consta de tres moviments: "Lento – Andante mosso", "Molto vivace", i "Lento – Allegretto", cada un mantenint i variant motius dels altres moviments. La influència del seu mentor, Isaac Albéniz, és evident en la rica paleta de colors harmònica i la complexitat rítmica. Aquest trio, per tant, és un excel·lent exemple de l’estil nacionalista espanyol, que combina la sofisticació europea amb el sabor distintiu de la península ibèrica.