Concert de Marisa Martins i Rafael Bonavita

A la fi del segle XVI, els italians es proposen, conscientment, trencar els cànons estètics imperants en la música, tant pel que fa a estructures, com a la notació, o el tractament de les dissonàncies. Els intel·lectuals de diversos camps que integraven la Camerata Fiorentina, miraven el món ja a través del recentment creat telescopi. 

Vincenzo Galilei, pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom, membre també de la Camerata. 

Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la 'antiga' i complexa polifonia, perquè una sola veu, neta, pogués expressar els més diversos afectes i passions de l'ànima humana. Ells mateixos la van cridar 'La nova música' o 'La moderna pràctica', i en els llibres de cançons un dels instruments protagonistes per a l'acompanyament va ser la tiorba amb les seves catorze cordes.

La pràctica de el 'recitar cantant' -com ho feia Giuglio Caccini, romà que s'acompanyava a si mateix amb la tiorba- i la bellesa transcendent dels textos musicats pel gran Claudio Monteverdi i molts dels seus contemporanis, van marcar una manera de fer la música que trenca les fronteres del temps i contínua sent actual.