Elisenda Franquet: "La ceràmica és encara una disciplina artística poc valorada degut a la seva desconeixença"

Parlem amb l'Elisenda Franquet, ceramista de Ponent

Cristina Mongay

29/09/2016

Arts

La ceràmica, en els darrers temps, ha esdevingut un sector en auge en el mercat de l’art. Tot i això, fugint de la frivolitat i les regles de l’oasi econòmic, existeix una nova generació de ceramistes que realitzen el modelatge d’objectes exquisits a mig camí entre el domini de tècniques mil•lenàries i l’esperit de la modernitat. Alguns d’ells són en Guille García-Hoz (Madrid, 1976), l’Andrés Gallardo (Cartagena, 1977) i la Marina Casal (A Coruña, 1981), en Juan Carlos Iñesta (Manises, 1971) i la Nuria Blanco (Madrid, 1980). La ceràmica és una expressió molt pròpia de tradicions veïnes a les nostres contrades –com ara la llevantina–, però també tenen un gran arrelament a Ponent. Verdú, sense anar més lluny, encara ara és testimoni de la seva potència, i això s’evidencia en tallers com el Roca Caus o el d’en Magí Sambola. Prenen el testimoni d’aquesta tradició, parlem amb l’Elisenda Franquet, una de les ceramistes del segle XXI de Ponent.

"Tothom té creativitat dins seu i és qüestió de deixar-la anar, d’experimentar amb ella"

· El teu affer amb la ceràmica va iniciar-se quan eren ben menuda. Recordes algun moment concret d’aquesta primera etapa?
De petita m’agradava molt jugar amb l’argila i el fang. Recordo que vaig fer-me el meu primer ‘taller’ a l’hort de casa, amb forma de cabana. No sé pas si ja havia visitat algun taller de ceràmica en aquella època... però al meu m’agradava passar-hi moltes estones i crear tota mena de figures. Ara els nens i nenes tenen més oportunitat d’experimentar amb la ceràmica però llavors no se’n feien tantes d’extraescolars creatives.

· Un cop vas formar-te en el Grau Superior de Ceràmica Artística (2001-2004), on vas comptar amb el mestratge de Sambola, vas decidir fundar a Balaguer el taller de ceràmica ‘Cel i Terra’ (2004-2007). Com valores el projecte?
Durant la meva formació al batxillerat artístic, el fang em va cridar de nou l’atenció. I això va reforçar-se encara més durant les pràctiques que vaig realitzar a la Fuliola i en la meva formació en ceràmica artística. Tot plegat em va impulsar a obrir el taller ‘Cel i Terra’. M’hi vaig llençar de cap! Potser d’una manera massa impulsiva! Vaig apostar amb decisió pel que m’agradava i en vaig aprendre moltíssim.

· Què hi vas poder desenvolupar a ‘Cel i Terra’?
Vaig realitzar moltes classes de ceràmica a adults, a casals d’avis i a petits. En aquell moment vaig passar de ser exclusivament alumna a convertir-me en professora, i vaig haver d’aprendre a guiar a la gent en els seus dubtes. També vaig assumir molts encàrrecs. Fins i tot m’hi vaig quedar molts dies a dormir al taller mentre vigilava el forn! Però vaig quedar esgotada. Desprès d’aquells dos anys intensos vaig decidir fer una parada. Vaig estudiar la Llicenciatura d’Història de l’Art a la Universitat de Lleida i vaig treballar en altres sectors. Vaig continuar fent cursos de ceràmica, com alumna, per anar-me reciclant. Fins que va arribar el dia en que vaig decidir que la ceràmica volia que fos la meva dedicació.

· Quina és la teva percepció del públic de Ponent respecte a la ceràmica?
Tot i que en els darrers temps la sensibilitat vers la ceràmica ha millorat força, encara queda molt treballar per fer. La ceràmica és encara una disciplina artística poc valorada degut a la seva desconeixença. Això en part pot explicar-se perquè, tot i que existeix l’Associació de Ceramistes de Catalunya,a Ponent som pocs els qui practiquem aquests disciplina, i acostumem a desenvolupar-la dispersos.

· I els nens i nenes, com creus que la veuen? Ja que has experimentat força amb ells en multitud de classes i tallers familiars.
Treballar amb nens i famílies als tallers és una possibilitat molt bonica i divertida. Cada vegada aquestes experiències tenen més demanada ja que es viu una mena de ‘boom’ de les coses fetes a mà i les coses fetes per un mateix. Els nens en gaudeixen moltíssim de la ceràmica, i els grans també, connecten de nou amb la natura.

· Quin és l’objecte més freqüent entre els encàrrecs que assumeixes?
Actualment faig moltes vaixelles personalitzades, que mantenen una gran connexió amb la cuina d’autor. Per exemple, per l’obrador cerveses Lo Perot de Penelles preparo una vaixella i útils de cuina per un seguit de maridatges que preparen. També acostumo a fer molts rètols de cases i empreses, obsequis personalitzats per conferències, trofeus, detalls de celebracions o regals.

· I quan tens plena llibertat per modelar, per deixar-te endur pels teus pensaments i somnis a l’hora de crear peces artístiques, quin és el producte resultant?
Em decanto per formats grans, per escultures enormes , tant com el que dóna de si el fang. M’encanta incorporar-hi petits detalls, com ara textures d’objectes i elements naturals. Moltes de les peces resultants formen part de la sèrie que realitzo de ‘Traces de la vida’.

· Segueixes algun tipus de ‘ritual’ o rutina al llarg del procés creatiu? Potser, escoltar alguna música concreta, fer-ho en un moment concret del dia, etc.
La veritat és que m’agrada posar música tranquil·la mentre treballo, m’acompanya. Em decanto per la música d’autor o el jazz. Però no hi paro gaire atenció. Un petit ritual que tinc és que, quan fico una fornada, afegeixo sobre el forn una petita escultura de fang, o un tros de fang cru, i allí s’asseca. M’agrada recollir objectes per fer les marques a l’escultura. Ho faig sempre que vaig d’excursió a la muntanya o a la platja, on m’agrada endur-me una mica de sorra de platges diferents per incorporar-la també a les peces. En els meus somnis hi apareixen peces i exposicions.

· Què sents quan modeles?
El que m’ha enganxat al fang és que amb ell connecto amb mi mateixa, treballo a un nivell molt més profund. Hi ha qui, veient les meves peces, és quedarà només amb l’estètica, però cadascuna d’elles té una vessant més íntima. Depèn de la tècnica però, amb la ceràmica em relaxo molt. Durant el modelat el treball és més desordenat, és el camí al centrament, i és durant el treball al torn quan connecto molt més amb el meu centre, ja que el treball és molt metòdic.

· Com d’important és per tu, i per la teva ceràmica, el paisatge de Ponent? La plana de l’Urgell, el Montsec i els Pirineus, les vistes que t’han acompanyat des de petita i que han estat sempre presents, com teló de fons, en el teu procés creatiu.
És molt important per mi el paisatge. Ara, des del taller nou a Bellmunt, puc observar amb tot luxe de detalls els canvis d’estacions, el canvi en la natura i en les paletes de colors. Tant en la zona de secà i dels Pirineus com en la zona de regadiu. Mirant la plana em relaxo molt i connecto de nou amb mi mateixa. Crec que és tant important que vull organitzar una sèrie de tallers de sortida a la natura per treballar amb el fang allí mateix.

· Entre les activitats creatives més interessants que has realitzat durant aquest estiu, destaca la teva intervenció en el concert del Joan Blau a la Palla Va Cara de Balaguer, en el marc del cicle de ‘Concerts a la fresca’. Com va sorgir la idea?
Amb el Joan som amics des de fa molts anys! Sempre l’hi ha agradat la música i ara s’ha llençat en solitari. Ell tenia ganes de fer un concert original, interactiu, que incorporés altres disciplines artístiques, com l dansa, la poesia, altres instruments musicals i la ceràmica. La veritat és que va ser idea seva, i va sorgir en el procés de buscar sorprendre al públic assistent. Vaig realitzar una peça de 'Traces de la vida', la nova sèrie amb que estic treballant, i vam repartir entre els assistents unes gotes i fulles de ceràmica per cremar-hi encens. Mentrestant ell tocada i cantava. Va ser molt bonic.

· De ben segur que va tenir molt èxit! El ‘noviatge’ de música i arts és una combinació molt freqüent en els darrers temps, ja que convida a aguditzar totalment tots els sentits i omplir-se una injecció potentíssima de sensibilitat. Repetiries l’experiència?
I tant que sí! M’agradaria que quan faci una exposició o durant el procés de creació d’una peça, vingués a actuar. Potser durant algun dels dissabtes en que realitzi el ‘taller en públic’, quan convido a la gent per veure en directe les labors del taller de ceràmica.

· Enguany has tornat a obrir taller propi, quins objectius té?
Tinc moltes ganes de treball més les peces d’autor. També organitzar molt bé els tallers a realitzar, sense abandonar aquesta creació més personal. És difícil gestionar qualsevol tema artístic lluny de la manera de fer d’una empresa. Per això, cal buscar alternatives.

· I per últim, podent adreçar unes paraules al públic de Ponent i tot el país, què els diries respecte a la ceràmica?
La ceràmica és un món per explorar. Tothom té creativitat dins seu i és qüestió de deixar-la anar, d’experimentar amb ella. Cal atrevir-se a crear amb fang, és una sensació que no deixa indiferent. És un món infinit. I en pots gaudir en el teu dia a dia, donant un toc diferent, personal i un valor afegit als elements de la teva vida.