La primera retrospectiva de Pichot, a Lleida

Fins al 22 de juliol, podreu gaudir d’una selecció de pintures i altres materials de Ramon Pichot a Caixaforum Lleida

Cristina Mongay

09/03/2018

Arts

‘Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose’ és la mostra que podeu gaudir, des del 16 de febrer i fins al 22 de juliol, a la sala d’exposicions temporals de Caixaforum Lleida.

Aquesta és la primera exposició que ofereix una visió global de l’artista català, un dels grans desconeguts pel gran públic

La instal·lació presenta un recull de 50 pintures, dibuixos, gravats i fotografies, la majoria procedents de col·leccions particulars, que reconstrueixen la vida i els episodis creatius més importants de Pichot.

Ramon Pichot fou un pintor i gravador de vocació ben precoç donada la seva relació amb l’ambient Modernista artístic i literari de la Barcelona del tombant de segle. A l’entorn de 1900 es traslladà a París, com tants altres artistes catalans i espanyols, en busca de creativitat i fortuna. Fou allí on va viure els ambients de la bohèmia de Montmartre, on va conèixer i rebre influències de corrents artístics postimpressionistes i fauvistes, on va participar en nombrosos certàmens internacionals i on es relacionà amb personalitats com Picasso, Casagemas, Utrillo, Mir, Nonell i Casas.

L’exposició mostra amb tres grans blocs la vida creativa del pintor: el primer parteix de la seva fascinació pel paisatgisme mediterrani de Cadaqués (que freqüentà des de molt jovenet acompanyat de la seva família i on convidà a cèlebres amistats); el segon mostra l’arrencament de la seva activitat artística a la Ciutat Comptal, en el cercle dels Quatre Gats; i el tercer reflexa el seu salt a París, el xoc de la Gran Guerra i els darrers anys de vida a Maison Rose.

Entre les obres més destacades que hi podreu trobar, no deixeu d’observar amb deteniment títols com Cala Nans (c. 1900), una pintura magnífica on hi brilla l’ús que feu de la pinzellada curta, espessa i sobreposada, així com el jocs de blaus, grocs i violetes fosos sense remei amb la llum de la posta de sol.

Mercat de Catalunya (1912), una colorista peça de grans dimensions, evidencia el domini del pintor de les formes, els volums i els colors de la realitat (dones amb cantis al cap, homes enraonant, nens recorrent pel carrer, cistells plans de fruita, oques pasturant,...). Es tracta d’una pintura que plasmà a partir del seu record de Cadaqués estant instal·lat a París.

També Sardana (1921), que posa sobre la taula l’estima que tenia l’artista per aquesta dansa. Val a dir que dues versions d’aquest tema elaborades per Pichot varen ser presentades a la Sala dels fauvistes del Saló de Tardor de 1905 i de 1921.

Trobareu els exquisits llenços Dona davant del mirall (1895-1900) i Lectora (1898); i Els germans músics, dues peces que formen part d’una mateixa tela i que en un moment determinat es van tallar. Es tracta d’estudis que plasmen la intimitat i la quotidianitat de la dona i de la família de les altes esferes de l’època.

Ofrena (1898) és una de les darreres peces que cal destacar del període barceloní de Pichot en el marc de la mostra, i per la qual va obtenir un premi en la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1898; també l'enorme cartell que feu per la marca de cava (llavors champagne) Codorniu.

Durant l'època parisenca representà la vida nocturna d'oci a través de les escenes de cabarets, bordells i tablaos flamencs, així com els seus peculiars personatges. Destaca el petit pastel i carbó sobre paper Germaine (c. 1900), retrat de la jove francesa Laure Gargallo que enamorà a Casagemas, Picasso i Pichot, amb qui es va casar.

Entre el material procedent de col·leccions particulars que forma aquesta mostra, moltes de les peces i elements són facilitats per part de la família del mateix artista, qui també ha cedit un conjunt de 15 fotografies anteriors a 1909 que el situen a Cadaqués amb els seus.