Jump to navigation
· La història de ‘Materia Rica’ neix molts kilòmetres lluny d’aquí. Precisament, a l’est de la capital britànica. Com és que comença la vostra aventura allí?J: Els dos hem viscut gairebé 10 anys a Londres i, d’aquesta llarga etapa, hi ha moltes històries a explicar. La Marta va treballar en una botiga fent una feina que no li agradava massa i jo tenia un negoci de servei amb tall làser. El projecte va sorgir quan cercàvem maneres de fer projectes creatius amb aquesta tecnologia. Un dia vam començar a fer agulles de pit a partir d’il·lustracions de personatges que havia dissenyat la Marta.M: Els vam portar pels mercats de moda que hi ha cada cap de setmana a l’est de Londres, i es van vendre força bé el primer dia.J: I a partir d’aquell moment, tot va començar.M: Ens agrada la idea de poder portar l’art amb tu, de que t’acompanyi.· Imagino que les primeres passes del projecte van ser complicades i, a més a més, si tenim en compte que ‘jugàveu fora de casa’.J: Londres és una ciutat molt cara i és fàcil quedar fora de joc. Nosaltres vam començar amb els nostres projectes després d’haver-hi viscut bastants anys i, la veritat, és que aquesta experiència ens va anar molt bé. Ser autònom és gairebé gratuït a Gran Bretanya, de manera que és fàcil començar un projecte mentre et guanyes les garrofes amb una altra feina.M: L’etapa de Londres va ser una gran experiència, sempre et trobes amb entrebancs, però també amb oportunitats.· Un ocellet ens ha dit que, abans d’establir ‘Materia Rica’ com el vostre segell, teníeu un altre nom, què va passar amb ell?J: Efectivament (riures). Fins fa uns 18 mesos érem ‘Manolo’, però el dissenyador de sabates Manolo Blahnik té molt ben protegida la seva marca i vam haver de buscar un altre nom per poder registrar-lo.M: Ens vam posar ‘Manolo’ perquè és un nom fàcil de recordar i de pronunciar en qualsevol idioma. El canvi ho vam prendre com una oportunitat per redefinir el que fèiem, agafar aire i perseguir els nostres objectius!J: ‘Materia Rica’ també és un nom fàcil, amb connotacions més neutrals, fins i tot exòtiques, i també pot anar molt més enllà de la bijuteria.· Com es decideix tornar a casa i instal·lar el vostre taller creatiu a Bellpuig? Qui forma el vostre equip?J: Per qüestions professionals vaig vendre el negoci de làser que tenia a Londres i vam decidir anar a Barcelona, que és on jo vaig néixer i créixer. Però després de viure una temporada allà vam vindre a viure a Bellpuig, d’on ve la meva família, al febrer d’enguany.M: Tenim mig negoci aquí i mig a Barcelona encara, i les relacions amb Londres ens hi porten unes quatre o cinc vegades a l’any encara.J: Avui en dia el que volem és tranquil·litat, espai per a fer coses noves i inspirar-nos, i comunicacions decents per poder seguir treballant amb qui ens interessa.M: L’equip que forma el projecte és molt ampli i estem molt agraïts a tothom que ha col·laborat amb nosaltres d’alguna manera o altra des de que vam començar aquest viatge.J: Realment val la pena només per treballar amb qui ens dóna suport. Podria fer una llista molt llarga i segurament em deixi a algú.· Quin és l’objectiu del vostre projecte?J: L’objectiu és fer bons productes amb tots els sentits. Fets localment, amb materials respectuosos amb el medi ambient, que tinguin un toc creatiu i que siguin accessibles pel públic en general. El disseny entès com quelcom et pot fer somriure o com el motiu per a que algú et digui alguna cosa bonica pel sol fet de portar unes arracades diferents.M: Ara ens dediquem a fer bijuteria, tot i que és molt possible que afegim diferents tipus d’objectes amb el mateix objectiu en l’essència.· A qui van adreçades les vostres arracades i collarets?J: Van adreçades a tothom que tingui ganes de viure amb un toc de gràcia. Vols guarnir-te amb unes arracades que no surten a les revistes de moda però que connecten amb tu? Que una cosa tan personal com l’estil s’hagi massificat no ens agrada gaire, i volem ajudar a que tothom sigui diferent.· Quina va ser la primera col·lecció de joies que vàreu dissenyar?M: Va ser el projecte ‘Las chicas de Manolo’, on cada agulla de pit tenia una forma femenina diferent. Cadascuna de les ‘chicas’ feia uns vuit centímetres de llargada i anava acompanyada d’una targeta on s’explicava la seva història.J: La Glòria, per exemple, era una noia que es dedicava a fer burlesque, tot i que el seu pare volia que continués amb el negoci familiar d’advocats.M: Era una col·lecció molt divertida, i la va seguir ‘Los amigos de Manolo’.· Quin és el valor afegit dels vostres dissenys?J: Realment el valor és el que cada client li vulgui donar. Nosaltres treballem els conceptes darrera de cada peça, la tallem, la pintem a mà, li apliquem el vernís i procurem trobar els millors materials a un preu assequible per donar-los-hi forma. Volem que les nostres peces tinguin referències artístiques, creatives i que siguin sostenibles. I cada vegada trobem més gent que connecta amb la nostra filosofia i, això, ens encanta!· L’Art Déco, els motius florals o els marins són alguns dels elements que protagonitzen les vostres originals col·leccions. Ens que us inspireu en el moment de realitzar-les?M: Les arracades de l’ocellet fora de la gàbia (Little Doves Collection), per exemple, són un èxit des del primer dia. Per nosaltres, es tracta d’una al·legoria a la llibertat, però el significat que cadascú li pot donar és immesurable.J: Ens agraden molt les arts plàstiques, l’arquitectura, la fotografia, la llibertat i el creixement personal. Hi ha un munt de dissenyadors, artistes i pensadors que fa anys que fan coses molt interessants, i ens fixem en ells a l’hora de conceptualitzar idees.· Hi ha algun dissenyador o dissenyadora multidisciplinari que especialment admireu i que sigui el vostre referent?J: Ens agrada pensar que tenim referents a tot arreu, no només en la joieria.M: Admirem des del científic Nicola Tesla (hem batejat el nostre gos amb aquest nom, de tant que l’admirem!), fins a Andy Warhol o Almodóvar, passant per les arts decoratives dels segles XIX i XX.· Com veieu el vostre projecte d’aquí a deu anys?J: La veritat és que no en tenim ni idea! Esperem que segueixi sent un projecte autèntic, on la confiança i el suport del públic segueixi sent el pal de paller. Que la gent que hi treballi pugui viure feliçment fent el que fa i que ajudi al públic a connectar amb nosaltres i els nostres pensaments.M: Probablement haurem canviat unes cinc vegades més de casa en els propers deu anys (riures). I estarem on puguem impulsar les nostres idees: l’amor, la llibertat i l’esperança, conceptes transversals en totes les cultures.· Si poguéssiu adreçar unes paraules al públic de Ponent i del país, què l’hi diríeu?M: Que estem feliços de poder viure i treballar aquí, perquè la gent i el territori són una font d’inspiració inesgotable!J: Que estem encantats de compartir amb tothom el que fem, que ens agrada conèixer i que ens coneguin. I que ens podeu trobar a Bellpuig, a Londres, a Barcelona i, gràcies al beneït Internet, a tot arreu!
Materia Ricawww.materiarica.com
