Jump to navigation
Pablo Picasso deia que utilitzava les coses segons el que li dictava la seva passió. Això mateix és el que han fet alguns veïns d’Os de Balaguer, a la Noguera. Moguts per la seva passió per l’art, han transformat el Malignum Castrum de la localitat –aquest és el nom amb el qual es coneix el castell d’Os de Balaguer– en una sala d’exposicions que no té res a envejar a les millors galeries d’art. La idea inicial sorgia fa poc més d’un any i els seus artífexs són Laura Cudolà i la seva parella, l’artista Talamonte. Ella, originària d’Os de Balaguer. Ell, pintor i apassionat de l’art. Fa poc més de dos anys que es van instal·lar a la localitat i van redescobrir aquesta joia de l’arquitectura àrab que és el castell d’Os de Balaguer. “Vam anar a un concert de música clàssica al castell, i vam descobrir que tenia molts espais preciosos que no s’utilitzaven per a res”, explica Cudolà. Només de veure-ho, ja s'ho van imaginar: aquelles parets nues eren ideals per vestir-les amb obres d'art. "Fer que l'art conquereixi el castell", diu metafòricament la Laura. Aquest és l'objectiu que mou aquest projecte artístic que va començar a caminar ara fa un any, per Sant Miquel del 2013.
Per començar aquesta aventura artística, Cudolà i Talamonte –Tala, pels amics– es van rodejar d’amics i confidents, provinents del món de l’art. Ja s’autoanomenen El Grup dels Sis, sis agosarats i apassionats de l’art que van decidir apuntar-se al bombardeig sense gairebé pensar-s’ho. Així, juntament amb Talamonte, van treballar en la primera exposició l’escultor Miquel Àngel González, el fotògraf Vicente Fuentes ‘Xente’, el pintor José G. Ramos, el ceramista Jordi Rosell i el pintor i escultor Victor Pedra. Amb aquests ambaixadors, res podia sortir malament. Només cal sentir-los parlar, al voltant de la taula rodona del jardí de Cudolà i Talamonte, al peu del castell. La conversa és entusiasta i, a voltes, també crítica: que si és un mal moment per l’art, que si no es compra obra nova, que si encara es restaura menys... una visió crítica sobre el seu sector que, a pesar dels pesars, no guanyarà mai el que és la seva autèntica passió: l’art, per sobre de tot.
I d’aquí, d’aquesta passió, neix Per Sant Miquel, el castell ple d’art. Aquest és el nom que rep ara la iniciativa que, durant tot un any, ha fet precisament això, omplir el castell d’art. Durant tot aquest primer any, s’han fet tres exposicions: una a la primavera i dues a l’estiu. Ara, es tanca el cicle amb l’última exposició d’aquest primer aniversari, l’exposició de tardor.
La mostra que serveix per celebrar el primer aniversari d’aquesta iniciativa artística (i que es va inaugurar el 26 de setembre) reuneix en un mateix espai les obres d’onze artistes, la majoria lleidatans. D’una banda, la mostra guarda un espai per a les obres d’El Grup dels Sis, que deixen així la seva petjada a la iniciativa que ells mateixos van fer néixer. S'hi poden veure, doncs, les obres de Talamonte, que traspuen la seva actitut de búsqueda d'una línia a seguir, una de les reflexions i conseqüències més educatives de l'obra de Talamonte.
A la sala annexa, el pintor i escultor Victor Pedra omple el buit amb una mostra de les seves pintures i una escultura amb forja, inspirada en el món del circ que preserva el particular ús de les formes que utilitza en la pintura però, en aquest cas, aplicada a l’escultura de gran format.
Comparteix paret i sala amb Talamonte el pintor Jose G. Ramos, amb una mostra de les seves obres que fa des de Lleida, lloc on viu, tot i que és originari de Fuenteodra.
Un altre dels artistes d’El Grup dels Sis que porta les seves obres a Os de Balaguer és el ceramista Jordi Rosell, amb les seves obres ceràmiques que destaquen per la qualitat dels seus esmalts i l’ús de la cocció amb llenya.
D’altra banda, a la Mostra s’hi poden veure les obres de cinc artistes més, que s’uneixen amb els seus treballs al projecte. Cinc disciplines diferents, cinc enfocaments i cinc aproximacions estètiques i conceptuals que posen el seu granet de sorra en aquest afany de conquerir el castell amb l’art.
Un passeig per aquesta exposició és com un menú degustació on pots tastar els diferents gustos de l’art. Escultura, pintura, instal·lacions... i tot, en un marc incomparable. Del mig de la sala penja una escultura amb fusta, obra de l’escultora Marta Pruna, que ha portat a Os de Balaguer una mostra retrospectiva de la seva obra, en fusta i pedra. Volums que evoquen cossos humans i cares, amb un aire misteriós que recorden les talles ètniques de cultures llunyanes. Mirant les seves obres, es veu la contundència del seu treball en el seu tall abrupte que, no obstant, no li treuen delicadesa a unes expressions i mirades que interpel·len a l’observador, amb aquesta voluntat crítica i provocadora que se li sobreentén a l’artista.
Molt aprop, espien els quadres de la pintora lleidatana Mercè Humedas. La seva obra, realitzada gairebé sempre en acrílics, és de tendència realista, amb temes d’interior en que les imatges de la vida quotidiana adquireixen trascendència i intimitat. “Sempre intento jugar amb les llums i les ombres”, explica Humedas, que traspúa senzillesa en la parla, com un avi que parla amb sana modèstia del seu nét. Realisme en estat pur, aplicat a les escenes quotidianes: un bar buit ocupat només per la llum que entra per les finestres, un detall de bosses de brossa amuntegades... espais quotidians que esdevenen art quan passen pel sedàs d’aquesta pintora lleidatana.
En una de les parets de la sala principal, hi pengen les obres de Pedro Gómez Sandoval, lleidatà d’adopció i artista en múltiples plataformes ha portat a Os de Balaguer una mostra de les seves obres en pintura i gravat.
Passejant per l’exposició, no passen desapercebuts els treballs de textures de Vallpalou, no només perquè la pintora lleidatana opta pel gran format, sinó també perquè, fins i tot de lluny, els seus quadres respiren sensibilitat. Són emoció i sentiment, que la pintora treballa amb la combinació de textures i colors. Són finestres obertes a la sensibilitat que expressen, amb l’abstracció lírica, els seus sentiments i estats d’ànim. L’art com a forma d’expressió amb un peculiar llenguatge plàstic que no deixa indiferent.
Tanca aquest grup de cinc artistes convidats el fotògraf Pep Astudillo. “Sóc un aficionat”, diu en la seva presentació. Nebot d’artistes com el pintor Benseny i el fotògraf i pintor Josep Barberà, Astudillo té un estil i una manera pròpia de percebre l’entorn, fruit de l’aprenentatge de Barberà, amb qui va compartir coneixements i qui li va fer de mestre sense proposar-s’ho.
Amb tots aquests ingredients, el passeig per les sales del castell d'Os de Balaguer formen un tot, on una obra no molesta la següent, on l'art és l'aire que es respira i on artistes i visitants troben un espai de trobada. Un espai que està lluny de les grans galeries, però aprop de la gent.
Castell Os de Balaguer - Art i CulturaHoraris:Del 26 al 31 d’octubreDissabte, diumenge i festius: 11.00h a 13.00h / 18.00h a 20.00hResta de dies: a convenir
