Cristina Mongay
,
08/02/2019
Arts

Pontelana, on els colors prenen les fibres naturals

Ens endinsem a l’univers de textures i colors de Pontelana, un projecte de creació i producció de teixits artesans
Pontelana

Foto: 

Surtdecasa Ponent
L'Eugenia González durant la nostra entrevista
L’any 2014 va començar a Lleida l’activitat de Pontelana, un projecte de creació i producció de teixits artesans, tenyits amb tints naturals. Des de llavors, el color, la curiositat i la delicadesa ho han envaït tot a l’univers de la seva impulsora, l’Eugènia Gonzalez. Parlem amb ella!
"Conèixer millor el món de les plantes i l’entorn fa que sigui molt més respectuosa amb ell mateix"

- Com va començar la teva afició per teixir?
A mi sempre m’ha agradat molt teixir, ho he vist sempre a casa. Però m’hi vaig aficionar més seriosament a partir dels 18 anys, quan estava a Barcelona estudiant Belles Arts. En aquella època vaig viatjar a l'Argentina, el país dels meus pares, i allí la meva àvia em va ensenyar molts punts i trucs. Com que els meus pares són artistes, i molt habitualment venen en paradetes, vaig decidir fer alguns teixits i posar-los també a la venda. Primer ho vaig fer amb llana comprada i, finalment i a través d’una fotografia antiga, vaig descobrir que podia fer la meva pròpia llana a partir de llana en metxa. Alhora, va arribar a la meva vida el món dels tints naturals, que és enorme! Ara no puc anar pel carrer ni el camp sense pensar si la planta que veig tenyeix o no (riures).

- Què sents quan realitzes tot aquest procés?
Per a mi és una addició, quelcom enganxa, i que també ha enganxat a la meva mare, especialment a teixir. M’agrada molt compartir aquest procés amb ella; sobretot quan, de tant en tant, marxem d’excursió a recol·lectar plantes.

- Per tradició, comprenc que el teixit arribi a la teva vida de manera natural. Però, per desenvolupar el tintat, necessites uns coneixements molt específics que freguen amb la química i l’alquímia.
Aquí hi ha jugat un gran paper la prova, l’encert i l’errada. Per exemple, amb la col llombarda o la remolatxa, que quan es cuinen deixen moltíssim pigment, en el moment de tenyir llana no arriben a bon port perquè o no agafen suficientment o no tenen resistència al sol. Per sort, a Internet hi ha força informació, degut a la tradició ancestral del tenyit natural; i també he anat coneixent gent que fan els seus propis tenyits i han compartit amb mi les seves receptes i llibres. La veritat és que és una experiència màgica!

 - Per què ‘Pontelana’?
Em va costar moltíssim ficar nom al meu projecte. De fet, el nom no va sortir de mi, sinó de la meva parella de llavors. Però és perfecte! A mi m’encanta la llana, sempre la duc amb mi i regalo coses fetes amb aquest material. Fins i tot, la gent se sorprèn quan parlo de temes que no siguin la llana (riures).

- Explica’ns, algun secret confessable del món de la llana i els tints naturals?
Doncs sí! Sorprèn enormement la intensitat de tints naturals que procedeixen de productes molt quotidians. Per exemple, de la pell de ceba, que depèn del mordent que es triï, tenyeix grocs, daurats, marrons, etc.; la ginesta –una de les meves plantes preferides– que creix arreu i tenyeix uns grocs impressionants i, sobretenyit amb índic, fa uns verds espectaculars; o la clasca d’anous, que fa marrons espectaculars sense necessitat de mordents.

- D’on treus tots aquests ingredients naturals per fer els tints?
Fonamentalment els recol·lecto, però també tinc intenció de cultivar-ne alguns a casa per tenir-los més a mà, com és el cas de l’arrel de rossa tinctorum. D'altres els compro per Internet.

- Com ho fas per extreure el tint?
Algunes plantes o ingredients no necessiten tanta preparació, perquè tenen més tanins. Però a grans trets, el tenyit sempre és igual. Un cop tinc la llana desmanegada, l’humidifico perquè s’obri la fibra i pugui absorbir millor el tint. A continuació preparo el mordent, que són unes sals que ajuden a fixar el color a la llana; i preparo el tint. Normalment el tint es fa bullir en una olla a l’aigua durant una hora, es va removent i es controla la temperatura. Seguidament, es cola, traiem les llanes del mordent perquè s’escorrin una miqueta, i aquesta llana mordentada es fica al tint, i es deixa una altra hora, intentant que no bulli. Un cop es treu el tint, la deixem assecar a l’ombra, la rentem, la tornem a desmanegar i l’etiquetem.

- I pel que fa a la llana, d’on l’aconsegueixes?
La compro a metxes, la divideixo en cabdells de 100 grams, la filo a mà i la tenyeixo a mà. Depèn de l’any, l’he comprat a l’Estat espanyol o a través d’una web britànica, que la porta d’Austràlia. El resultat és un producte de molta qualitat, que porta implícit el valor artesanal i que té les irregularitats pròpies d’aquesta feina artesanal del filat i el tenyit manual. Mai un cabdell és igual a l’anterior, per molt que jo segueixi la mateixa recepta: ni la planta serà la mateixa, ni l’aigua, ni la llana, etc.

- Tot plegat, és una bona feinada!
Sí! La gent em diu que tinc moltíssima paciència. Quan dedico estones a filar, em relaxo molt, ja em surt de manera natural. I el tema dels tints m’apassiona totalment. Em sorprenc com una nena quan trec la llana tenyida de les olles, i m’encanta anar a recollir ingredients en plena natura. Conèixer millor el món de les plantes i l’entorn fa que sigui molt més respectuosa amb ell mateix.

- La teva feina ha fet que reconnectessis plenament amb la natura. Quelcom, malauradament, que no és gaire habitual en els nostres dies.
Actualment tenim moltes distraccions al dia a dia, que fan que pràcticament no coneguem la natura que ens envolta, ni les seves propietats. Jo amb els tints sempre em poso a prova i intento fer combinacions diferents per obtenir tons o intensitats diferents. Potser algunes són molt estranyes, i si realment no surten com jo vull, no les venc.

- Per altra banda, la teva creativitat també aflora a través d’altres camins, com ara el dibuix.
Sí! Sempre m’ha agradat molt el dibuix, igual que la lectura, que vaig perfeccionar quan vaig fer el batxillerat artístic i vaig estudiar Belles Arts a Barcelona. Ara, combino llana i altres materials als meus dibuixos. Al cap i a la fi, el món de l’art és infinit.

- Com et veus d’aquí a cinc anys?
Somiant, m’agradaria crear una xarxa de filadores, o aconseguir posar-me en contacte amb gent filadora que m’ajudi a tirar endavant el projecte i poder distribuir per tot arreu. Si em toqués la loteria, llogaria un terreny, faria una caseta, i allí hi desenvoluparia un taller tèxtil amb un jardí tintorer, que podrien visitar famílies o escolars. I ja, somiant encara més, m’encantaria tenir ovelles! El meu ideal és poder viure de la llana i els dibuixos, i sé que ho acabaré aconseguint!

- Per últim, un clàssic al nostre portal: envia un missatge a les nostres lectores i lectors.
Els diria que investiguessin molt el que consumeixen, que donin valor al que realment ho té i que descobreixin millor tot allò que els envolta i que els és pròxim. Investigant i provant, som capaços de fer moltíssimes coses!

Més informació: 

Web Pontelana
Facebook Pontelana

També et pot interessar